Virgina Syddall Henley (5 d'avientu de 1935Bolton) ye una escritora superventes de noveles romántiques históriques sol so nome de casada Virginia Henley. Les sos noveles magníficamente ambientadas y con altu conteníu sensual fixéron-y ganar el calificativu de "Queen of Steam" (Reina del Vapor). Ella publicó más de 25 noveles, traducíes a catorce idiomes, incluyíu al español, al que se traducieron casi la totalidá de les sos obres.

Virginia Henley
Vida
Nacimientu Bolton5 d'avientu de 1935 (88 años)
Nacionalidá Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Estudios
Llingües falaes inglés[1]
Oficiu escritoranovelista
Seudónimos Virginia Henley
Xéneru artísticu novela romántica (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Virginia Sydall nació en 1935 n'Inglaterra. El so padre Thomas Syddall, tresmitió-y el so pasión pola hestoria, polo que llogró una llicenciatura universitaria n'Hestoria.

En 1956, casóse con Arthur Henley. Los Henley moren davezu nel Golfu de Méxicu, en Saint Petersburg, estáu de Florida (EE. XX.), y pasen los calorosos meses de branu en Ontario (Canadá), onde moren los sos fíos, que yá -yos fixeron güelos de trés nietos.

Animada pola so madre decidió probar a escribir noveles romántiques. Lamentablemente Virginia nun publicar la so primer novela hasta 1982, cuando la so madre yá finara. Ella robla les sos noveles como Virginia Henley, el so nome de casada. Aprovechó les sos amplies conocencies históriques nes sos noveles, que s'asitien en marcos tan incomparables como la Inglaterra del S. XVIII o la Irlanda y l'Escocia de la Edá Media. En delles de les sos noveles inclusive utilizó como protagonistes a auténticos personaxes históricos a los que reinventó (Bess de Hardwick y Elizabeth Gunning).

Virginia Henley ye miembru del Romance Writers of America, y arguyezse de conocer a casi tolos autores d'EE.XX. y Canadá. Dalgunes de les sos amigues tamién son los sos autores favorites. Ella adora los llibros históricos de Kathleen E. Woodiwiss, Bertrice Small, Heather Graham Pozzessere, Kat Martin, Christina Skye, Marsha Canham y Susan Johnson.

La so trayeutoria foi allabada, por diversu premios, ente otros el premiu al Llogru de Vida del Romantic Times, el premiu Waldenbooks al Ésitu de Ventes, el premiu Maggie al Escritor de Noveles Xeorxanes, polo qu'anguaño esta considerada una de les más prestixoses esponentes del xéneru románticu históricu.

Bibliografía editar

Noveles independientes editar

  • The The Irish Gypsy 1982 = Enticed 1994 (Atraición)
  • Bold conquest 1983 (Conquista coraxosa)
  • Wild heart 1985 (Corazones selvaxes)
  • The Raven and the Rose 1987 (El cuervu y la rosa)
  • The Hawk and the Dove 1988 (El ferre y el palombu)
  • The Pirate and the Pagan 1990 (El pirata y la moza pagana)
  • Seduced 1994 (Namorada)
  • Desired 1995 (Deséu)
  • Enslaved 1995 (Esclava del amor)
  • "Christmas Eve" in A GIFT OF JOY 1995 & in LET IS SNOW 2003 ("La nuechebona de Eve" en L'AMOR PUEDE ESPERAR)
  • "Letter of love" in LOVE'S LEGACY 1995 ("Carta d'amor" en LEGÁU D'AMOR)
  • "Love and joy" in A CHRISTMAS MIRACLE 1996 ("Amor y allegría" en MILAGROS DE NAVIDÁ)
  • Dream lover 1997 (Revancha d'amor)
  • A Woman of Passion 1998 (Apasionada) (Basáu na hestoria de Bess Hardwick)
  • Ravished 2002 (Cautivos d'amor)
  • Undone 2003 (Amor y ambición) (Basáu na hestoria d'Elizabeth Gunning)
  • Novella in DECK THE HALLS 2004
  • Insatiable 2004
  • Unmasked 2005

Plantagenet Trilogy (Triloxía Plantagenet) editar

  1. The Falcon and the Flower 1989 (El ferre y la flor)
  2. The Dragon and the Jewel 1991 (La xoya del rei)
  3. The Marriage Prize 2000 (El troféu nupcial)

Kennedy Clan Saga (Saga Clan Kennedy) editar

  1. Tempted 1992 (Condena d'amor)
  2. The Border Hostage 2001 (Fronteres de pasión)

De Warenne Family Saga (Saga Familia De Warenne) editar

  1. A Year and A Day 1998 (Un añu y un día)
  2. Infamous 2006
  3. Notorious 2007

Referencies y fontes editar

Referencies editar

  1. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.

Enllaces esternos editar

Ficha de Virginia Henley] en y-románticos