L'Óblast de Sumy (n'ucraín: Сумська область, en rusu: Сумская область) ye un óblast nel nordeste d'Ucraína. La so capital ye la ciudá Sumy.

Óblast de Sumy
flag of Sumy Oblast (en) Traducir coat of arms of Sumy Oblast (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Ucraína Ucraína
ISO 3166-2 UA-59
Tipu d'entidá oblast d'Ucraína
Capital Sumy
Cabezaleru/a del gobiernu Mykola Klochko (es) Traducir
Nome llocal Сумська область (uk)
Xeografía
Coordenaes 51°N 34°E / 51°N 34°E / 51; 34
Superficie 23834 km²
Llenda con Óblast de Cherníhiv, Óblast de Poltava, Óblast de Kharkiv, Óblast de Bélgorod, Óblast de Kursk y Óblast de Briansk
Altitú media 246 m
Demografía
Población 1 035 772 hab. (1r xineru 2022)
Densidá 43,46 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+02:00, UTC+03:00 y Hora d'Europa Oriental
Fundación 10 xineru 1939
sm.gov.ua
Cambiar los datos en Wikidata

Ta asitiáu nel puntu d'intersección de dos ríos, Psel y Sumka. Según delles hipótesis, del nome del segundu provién el de la ciudá: Sumy.

Xeografía editar

 
Mapa en rusu del ríu Desná (Десна) que forma parte de la frontera noroeste ente'l óblast de Sumy col d'Chernihiv

El so territoriu llinda al norte con Rusia. Ocupa una superficie de 23.834 km², una área similar a la de la Comunidá Valenciana (España).

Población editar

  • Evolución del censu:
    • 1850 - 11.500 habitantes
    • 1897 - 27.600 habitantes
    • 1913 - 50.400 habitantes
    • 1926 - 44.000 habitantes
    • 1939 - 69.000 habitantes
    • 1959 - 98.000 habitantes
    • 1970 - 159.000 habitantes
    • 1999 - 301.000 habitantes

Historia editar

La zona d'asentamientu de Sumshchyna empezó hai unos 15 mil años. En V-III mileniu antes de Cristu. y. La rexón foi habitada por tribus de la caza y la pesca. Dende finales del tercer mileniu aC y principios. AC vivíen en tribus Sumy agrícoles y de llendo. Nes veres del Seimas, Sula, y PSLA Vorskla atopen más de 70 asentamientos, aldegues y túmulos funerarios.

Dende'l sieglu I antes de Cristu. Antes de Cristu, tol territoriu de l'actual rexón de Sumy yera parte de la tierra na que los primeres vivíen tribus eslaves. Nel sieglu VII-X. tol territoriu habitáu Sumshchyna Siveryany tribu eslavu. El llargu procesu de desenvolvimientu sociu-económicu de los eslavos orientales causáu la formación de les rellaciones feudales y la formación d'unu de naymohutnishyh del so tiempu - Rus de Kiev, el grandor de los cualos i mohutnist Hrushevsky escribió: "A la fin del sieglu IX. Pa munchos la tierra pertenecía a Kiev, los príncipes de Kiev dio un homenaxe - non yá a Ucrania, sinón tamién a otros, inclusive en teperishniy Petersburgu y Moscú.

Rus de Kiev a la tierra que se Sumshchyna. Asitiáu nes tierres utilizaes estepa frontera, a pesar de los constantes ataques kochivnykiv comparativamente taba densamente poblada. Nel territoriu de la rexón conocida más de 80 antiguos asentamientos, los asentamientos, mohylnykiv. Sacante pequeños pueblos y grandes ciudaes esisten, de los cualos diz litopysy davnoruski: V'yahan, Putyvl, Popash, Hlújiv, Zartyy. El territoriu de la rexón de Sumy foi l'escenariu de la guerra mizhknyazivskyh feroz, especialmente nos años 40 del sieglu XII. Usando mizhusobytsi feodalni, Polovtsi aumentu de la presión en ruski tierra. La nuesa tierra, la so xente, una fazaña i Slavi, la derrota d'error i dedicada nayvydatnishu Kiev nota Rus - "Historia d'Igor.

A principios de los años 20's XIII. d'Oriente llegaron les hordas mongoles Tatarski. El grandor i cayente i opresión zminylasya mohutnist. Nos 50's y 60's del sieglu XIV. la nuesa rexón foi parte de la Gran knyazivstva Lituana Richi. Rus de Kiev gloria intentó anovar Bogdan Khmelnitsky. Mientres la I Guerra de Lliberación a la muerte esistió ucraín Hetman Estáu, qu'inclúi i Sumy Territoriu, a saber: Hluhivschyna, Konotopschyna, Romenshchyna, Krolevets. Más tarde estes vviyshly Tierra de la Universidá Llibre n'Ucraína y na parte sur-oriental pertenecía Slobozhanschyni. Les principales ciudaes yeren Hlújiv, Krolevets, Konotop, Romney, Putyvl, Sumi.

Tropes de tierra Sumy celebrada Ivan Vygovsky. Equí, so Konotop, tuvo llugar la famosa batalla de Konotop, nos que l'exércitu d'Ucraína ganó a Rusia. En 1708-1709 foi la población de la rexón de Sumy atopar nel centru de la batalla de Mazepa zar de Rusia Pedru I. La traxedia de la xente ye que dellos ciudadanos SOFITU Hetman, otros - el rei, y esto condució a la represión numberosos, víctimes d'execuciones. Ye en Lebedyni se stracheni sofitó la Hetman Mazepa en Sumy proclamó condena manifiestu de Mazepa. Dempués de la destrucción de la capital hetman Baturin capital d'Ucraína Hetman quedó sorda. Dempués de l'abolición de Catalina II nel poder 1764 Hetman a Livoberezhzhi y en 1765, el sistema de reximientu i gobiernu Slobidskiy n'Ucraína na rexón de Sumy estender a Podil alministrativa territorial del imperiu rusu y, de siguío, sacante un curtiu periodu de 1917 a principios de 1919 . cuando torne vidrodylas Ucrania derzhavnist - totalitarnoyi el rusu Estáu socialista soviéticu.

Dende'l segundu trimestre del sieglu XIX. Desenvolvimientu ganó tsukrovarinnya d'anchu. condáu Sumy nel númberu que s'atopa nes refineríes del so territoriu quedó en segundu llugar n'Ucraína y les cantidaes d'azucre llamao capital. Fundada en 1897 en syndykati AÑU azucre protagonismu pertenecía saharozavodchika Sumy - Kharitonenko i Tereshchenko.

rexón de Sumy establecíu pol Decretu del Sóviet Supremu de la URSS, xineru 10, 1939. El grupu incluyó a 12 distritos de la rexón de Kharkiv (Bilopil's'kyi, Velykopysarivskyy, Hrunskyy, Krasnopol'skaya, Criobioloxía, Miropolskaya, Ohtirsky, Sumy, Trostyanetsky, Ulyanovsk, Hotinskaya, Shtepivskyy), 17 distritos de la rexón Chernigov (Burinsky, Glinsky, Glukhivsky, Dubov'yazivskyy, Konotop , Krolevets, Nedrigaylovsky, Putivlsky, Romenskiy, a mediaos de Budskyy, Smelivskyy, Talalayivskyy, Hylchytskyy, Coloráu Shalyhynskyy, Shostkinsky, Yampolsky) y 2 Raion (Lypovodolynskyy, filial).

Economía, cultura, educación editar

Empreses más importantes:

Sumy ye un centru científicu d'educación:

Hai trés universidaes, una academia, muséu d'etnografía territorial, muséu d'Arte, muséu d'Antón Chéjov, el teatru dramáticu y l'infantil y una sociedá filarmónica.

Intereses de la ciudá editar

Referencies editar

  • Долгін Г., Сапухін П. Суми. - К., 1963
  • Моісеєнко В., Новаківська Н. Суми. Теоретично-архітектурний нарис. - К., 1966
  • Сапухіна Л., Скрипник В. Суми. - X., 1972
  • Sergi Medvedyuk