08-04-2019 18:04

Iris ye ún de los mayores asteroides del cinturón d'asteroides. Tien una superficie de color perbrillante y ta compuestu probablemente por un mestu de metales de níquel-fierro y silicatu de fierro y magnesiu.

Ficha d'oxetu celesteSímbolu astronómicu de 7 Iris7 Iris
asteroide[1]
Nome provisional A847 PA[1]
Símbolu astronómicu símbolu astronómicu
Tipu A847 PA[1]
Descubridor John Russell Hind[2]
Data de descubrimientu 13 agostu 1847[1]
Epónimu Iris (es) Traducir[3]
Llugar de descubrimientu Observatorio George Bishop (es) Traducir[2]
Categoría cinturón d'asteroides[1]
Magnitú absoluta 5,64[1]
Oxetu astronómicu padre Sol
Apoastru 2,9351303226469 AU[2]
Periastru 1,8383401268035 AU[2]
Argumento del periastru 145,44370852821 °[2]
Carauterístiques físiques
Diámetru 199,83 km [1]
Masa 1,79E+19 kg[4]
Densidá 3,18 g/cm³[5]
Gravedá superficial 0,12 m/s²
Clase espectral asteroide de tipu S[1]
Albedu 0,277 y 0,2766[1]
Carauterístiques orbitales
Periodu de rotación 7,139 h[1]
Periodu orbital 1346,8052200108 d[1]
Semiexe mayor (a) 2,3867352248765 AU[1]
Periheliu (q) 1,8383401268035 AU[2]
Afeliu (Q) 2,9351303226469 AU[2]
Enclín (i) 5,527 ° y 5,518704224954 °[1]
Escentricidá orbital (e) 0,22976788218511[2]
Socesión
6 Hebe 7 Iris 8 Flora
Cambiar los datos en Wikidata

Foi'l séptimu asteroide descubiertu, el 13 d'agostu de 1847 por John Russell Hind dende Londres. Foi'l primer asteroide que descubrió.

El so nome vien d'Iris, diosa griega del arcu iris.

Observóse a Iris ocultando una estrella'l 26 de mayu de 1995 y posteriormente'l 25 de xunetu de 1997. De dambes observaciones calculóse un diámetru d'unos 200 km.

Observaciones del so espectru visual suxeren que poles sos propiedaes mineralóxiques, Iris pue ser una fonte de meteoritos condritos.

Referencies editar

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «JPL Small-Body Database». Consultáu'l 16 ochobre 2023.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «JPL Small-Body Database». Consultáu'l 23 xineru 2024.
  3. Afirmao en: Dictionary of Minor Planet Names (Sixth Revised and Enlarged Edition). Páxina: 13. Editorial: Springer Science+Business Media. Llingua de la obra o nome: inglés.
  4. URL de la referencia: http://adsabs.harvard.edu/abs/2006IAUJD..16E..67A. Direición web d'archivu: https://www.webcitation.org/65OT6cxAX?url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2006IAUJD..16E..67A. Data d'archivu: 12 febreru 2012.
  5. URL de la referencia: http://www.springerlink.com/content/h747307j43863228/fulltext.pdf.

Enllaces esternos editar