Abu Bakr as-Siddiq

(Redirixío dende Abu Bakr)

Abū Bakr ‘Abd Allāh ibn Abī Quhāfa ‘Uthmān ibn Ka‘b al-Qurayshī, llamáu Abū Bakr al-Siddīq (n’árabe: أبو بكر الصديق), o a cencielles Abū Bakr (circa 27 d'ochobre de 573La Meca – calendario no especificado, se presume gregoriano (es) Traducir 23 d'agostu de 634 (greg.)Medina) foi'l socesor de Mahoma (صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ) y por tanto primera califa del Islam,[6] iniciador de la serie llamada de los califes ortodoxos.

Abu Bakr as-Siddiq
1. Califatu ortodoxu

8 xunu 632 - 22 agostu 634 - Umar ibn al-Jattab
Vida
Nacimientu La Meca[1]circa 27 d'ochobre de 573[2]
Nacionalidá Califatu ortodoxu
Grupu étnicu pueblu árabe
Muerte Medina[1]23 d'agostu de 634 (greg.)[3] (60 años)
Sepultura Mezquita del Profeta ﷺ (es) Traducir
Familia
Padre Uthman Abu Quhafa
Madre Salma Umm-ul-Khair
Casáu con Qutaylah bint Abd al-Uzzá (es) Traducir
Asma bint Umais
Umm Ruman (es) Traducir
Habiba bint Khàrija
Fíos/es
Hermanos/es
Estudios
Llingües falaes árabe[5]
Oficiu políticu, poetacomerciante
Serviciu militar
Lluchó en Batalla de Uhud (es) Traducir
Creencies
Relixón islam
Cambiar los datos en Wikidata
Abu Bakr. Miniatura persa.
Mahoma ye defendíu pol so suegru Abu Bakr. Miniatura turca del sieglu XVI.

El nome Abū Bakr (رضي الله عمه) ye en realidá un apellativu que suel traducise como "Aquel col qu'A el·lah ta complacíu". Esti apellativu convirtióse nun nome propiu frecuente en tol mundu islámicu (con variaciones como Bubker, Babacar, Boubacar, Ebubekir, etc.). As-Siddīq ye tamién un apellativu que significa ‘El Sinceru’; los sos descendientes son llamaos siddīqī. El so nome de pila orixinal yera ‘Abd a la Ka‘ba, esto ye ‘Siervu de la Kaaba’, que camudó por ‘Abd A el·lāh (‘Siervu de Dios’) tres la so conversión al islam.

Mercader en La Meca y miembru de la tribu de Quraysh, foi'l primer home, fuera de la familia, que se convirtió a la nueva relixón predicada por Mahoma (صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ),[7][8] a quien acompañó al exiliu (hégira) en Medina. Convertir en suegru de Mahoma (صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ) al casase ésti cola so fía Aisha (رضي الله عنهما).[9] Cuando'l profeta cayó enfermu, designó (según los sunitas) a Abū Bakr (رضي الله عنه) por que dirixiera la oración nel so llugar, lo cual foi interpretáu a la muerte de Mahoma como deséu de qu'Abū Bakr (رضي الله عنه) fora'l so socesor. Asina, en 632 convertir na primer persona que llevó'l títulu de califa, esto ye, de ‘socesor del Mensaxeru de Dios’ (خليفة رسول الله jalīfat Rasūl Allāh). La so eleición foi contestada por Alí ibn Abi Tálib (رضي الله عنه) (una vegada más, según la versión sunnita), primu y xenru de Mahoma (صَلَّى اللَّهُ عَلَيْهِ وَسَلَّمَ), quien reclamó pa sigo la socesión. Alí acató finalmente la eleición de Abū Bakr, pero esta diverxencia daría lugar año más tarde a la división de los musulmanes en tres rames: sunníes, xiinos y jariyíes.

El mesmu añu de la so eleición españaron dos tales revueltes tribales nes rexones de Hiyaz y Néyed; la primera refugaba l'Islam y la segunda aniciar la negativa a pagar l'impuestu zakat al califatu. El califa encaloró dambes revueltes, anque hubo de faer frente en delantre a oposiciones fuertes, la más importante de les cualos yera la encabezada por Musailma. Este foi finalmente vencíu por Jálid ibn al-Walid na batalla d'Akraba, dempués de lo que quedó definitivamente xuntada al estáu islámicu la Península d'Arabia. Llográu esto, Abū Bakr (رضي الله عمه) dirixó a los sos xenerales escontra la conquista d'otros territorios: Iraq foi-y arrampuñáu al Imperiu sasánida por Jálid ibn Walid nuna sola campaña.

Mientres el so gobiernu, realizóse la primer compilación del Corán, qu'hasta entós solo recitábase de memoria.

Abū Bakr (رضي الله عنه) morrió'l 23 d'agostu del 634 en Medina. Poco primero de la so muerte, atribuyida por unos al envelenamientu y por otros a causes naturales, nomó socesor a Umar ibn al-Jattab (رضي الله عنه), eleición que foi ratificada pola comunidá (según los bakris/sunnitas), nuevamente cola oposición de Alí y los sos partidarios (según los xiinos), anque ensin nengún incidente seriu. Ta soterráu xunto a Mahoma y Ómar (رضي الله عنه) na Mezquita del Profeta de Medina.

Descendencia editar

Cola so primer esposa, Qutaylah bint Abd al-Uzzá:

Cola so segunda esposa, Umm Ruman:

Cola so tercer esposa, Asma bint Umais:

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 valor desconocíu. «Q24327033» (en rusu). Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary. Volume I, 1890. 
  2. Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Abu-Bakr. Apaez como: Abu Bakr. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Abu-Bakr. Apaez como: Abu Bakr. Data de consulta: 14 febreru 2020. Llingua de la obra o nome: inglés.
  4. «Q80210216» (en rusu). Islamskiy enciklopedicheskiy slovar. 
  5. «idRef» (francés). Agencia Bibliográfica de Enseñanza Superior. Consultáu'l 1r mayu 2020.
  6. «Abu Bakr - Muslim caliph».
  7. Shahid Ashraf, Encyclopaedia of Holy Prophet and Companions, Anmol Publications PVT. LTD., ISBN 81-261-1940-3, https://books.google.com/books?id=j6ErUIqzyKoC&pg=PP1 
  8. Muhammad Mustafa Al-A'zami (2003), The History of The Qur'anic Text: From Revelation to Compilation: A Comparative Study with the Old and New Testaments, p.26, 59. UK Islamic Academy. ISBN 978-1872531656.
  9. Juan Eduardo Campo, Encyclopedia of Islam, Infobase Publishing, 2009

Enllaces esternos editar


Predecesor:
-
Califa ortodoxu
632-634
Socesor:
Omar I