Acentu circunflexu en francés

L'acentu circunflexu ye unu de los cinco diacríticos utilizaos na llingua francesa. Utilizar nes vocales a, y, i, o y o.

Ficha de grafemaAcentu circunflexu en francés

  ortografía del francés (es) Traducir  
Cambiar los datos en Wikidata
Los cinco vocales con un circunflexu en francés.

Tien trés funciones principales:

  • precisar la pronunciación d'una a, d'una y y de una o.
  • señalar una lletra qu'anguaño ye muda, pero que nel pasáu esistía.
  • Sirve, fortuitamente, de signu discriminante (ye pos un diacríticu con sentíu etimolóxicu) dexando estremar pallabres homófones.

En ciertos casos, l'acentu circunflexu nun tien una función llingüística específica.

Primeros usos editar

El circunflexu apaeció per primer vegada en francés (inclusive na tipografía occidental) nel sieglu XVI. Ye'l griegu antiguu, tal como se tipografió nesa dómina (y entá agora pa lo esencial), el que-y suministró esti diacríticu, constituyíu a cencielles de la xunta d'un acentu grave y un acentu agudu (pa la historia del acentu circunflexu griegu, ver Diacríticos del Alfabetu Griegu). Paez que l'anatomista y gramático Jacques Dubois, conocíu como Sylvius, foi'l primeru n'importar el circunflexu nel francés, anque escribiera en llatín.

Dellos gramáticos d'esti sieglu intentaron de da-y al circunflexu un rol dientro de la ortografía de la so llingua, rol que non necesariamente caltuvo. Fixo falta n'efeutu esperar hasta'l sieglu XVIII por que'l so usu fora normado y tornárase cercanu al que se-y da anguaño

Jacobus Sylvius editar

 
Circonflexes de Sylvius

Sylvius fixo del circunflexu un indicador de diptongos gráficos (o falsos diptongos fausses diphtongues, yá que nel francés de la so dómina los diptongos pronunciaos yá nun yeren consideraos). Sylvius señala los sos motivaciones personales na so obra Iacobii Sylvii Ambiani In Linguam Gallicam Isagoge una, cum eiusdem Grammatica Latinogallica ex Hebraeis Graecis et Latinus authoribus ("Una introducción a la llingua gala [francesa] al igual qu'a la so gramática a partir d'autores hebreos, griegos y llatinos", editada por Robert Estienne en 1531). Ésti, ye un estudiu gramatical de la llingua francesa escrita en latin nel cual l'autor sofítase principalmente na comparanza ente les llingües antigües y el francés, pa esplicar les particularidaes del so propiu idioma (nesta dómina, namái concebíase la idea de describir una llingua moderna en rellación a los modelos griegos y llatinos). Puede lleese, al entamu de la obra (Plantía:10y páxina ensin numberación), la llista de ses convenios tipográficos. L'autor presente de manera curtia'l circunflexu, el mesmu que va ser descritu en detalle más palantre:

  • , , , , , , , diphthongorũ notæ, vt maî, pleîn, moî, moŷ, caûſy, fleûr, poûr, id yſt maius, plenus, mihi, mei, cauſa, flos, pro.
  • Traducción: « , , , , , , , son les representaciones de los diptongos, como en maî, pleîn, moî, moŷ, caûse, fleûr, poûr, esto ye, en llatín, maius, plenus, mihi, mei, causa, flos, pro[1]

Sylvius ye consciente que se trata nesti casu, d'una notación puramente gráfica, yá que reconoz namái diptongos, esos dígrafos tan solo lleven el nom (lo que sigue solamente concierne ; páxina 8):

  • Nanque [sic] Græcis propriam, Latinis quibuſdam poetis vſurpatam, non æ, ſeu ε cum Græcis: non diuiſas vocales cum poetis Latinis, ſed vna ſyllaba vtriuſque vocalis ſonum leniter exprimente, pronuntiamus [...].
  • Traducción: "N'efeutu [Sylvius acaba d'indicar que les vocales de los diptongos franceses escasamente dixébrense], pa , diptongu propiu del griegu y tomáu por dellos poetes llatinos, nós nun lo pronunciamos æ [ye dicir /ae/, como en llatín] pero más bien ε [ye dicir è /ɛ/], como en griegu: nun ye coles vocales separaes, como los poetes llatinos, pero , nuna sola sílaba, el soníu de cada vocal siendo llixeramente espresada."[2]

L'acentu circunflexu opónse, pol mesmu grupu de lletres, a la diéresis (asitiada tamién ente los dos vocales). El problema anicia en que, y como lo señala Sylvius, solo atópense pocos casos pa los cualos les lletres de dichos grupos tienen de ser pronunciaes xebradamente: traî (« je trais») ~ traï (« je trahis»), lo que ye normal. El francés d'esta dómina nun caltién diptongos reales, los casos señalaes son más bien coalescencias, como pa trahis, que nun s'estrema del restu como nel inglés try /traj/. Sylvius fai sicasí, gran usu de les diéresis na notación de soníos griegos y llatinos. Esta notación qu'opón los diptongos gráficos a los "diptongos" orales resulta sicasí, artificial nel idioma francés. L'acentu circunflexu nun se xustifica, la diéresis ye llargamente abonda pa ciertes formes ambigues (he ende pos un exemplu).

Étienne Dolet editar

Étienne Dolet, nel so Maniere de bien traduire d'une langue en aultre: d'aduantage de la punctuation de la langue Francoyse, plus des accents d'ycelle (1540), utiliza'l circunflexu (escritu esta vegada ente dos lletres) pa marcar trés metaplasmes:

  1. La síncopa[3] (desapaición d'una sílaba interna): lai^rra, pai^ra, urai^ment (vrai^ment), don^ra por laiſſyera (laissera), paiera, uraiemẽt (vraiment), donnera. Nun puede perdese de vista qu'antes del sieglu XIV, la y muda o y caduca escrita pronunciar en cualquier posición. Dicíase entós paiera [pɛəra] y non [pɛra]. Ye a partir d'esta dómina, sicasí, que la y caduca empezó a sumir n'hiatu, lo qu'atiesten les formes sincopadas citaes por Dolet, que son agora les úniques correutes (paiera pronunciáu [pɛra], vraiment). Otros sincopes citaos, sicasí, nun se caltuvieron (la vocal foi reintroducida darréu) y cuten al escuchu: lai^rra [lɛra] (agora /lɛsəra/ o /lɛsra/), don^ra [dɔ̃ra] (agora /dɔnəra/ o /dɔnra/).
  2. La haploloxía (supresión de fonemes repitíos o cercanos). Dolet cita formes que, anguaño, nun s'utilicen más: au^ous (av^ous), n^auous (n^avous) por auez uous (avez-vous) y n'auez uous (n'avez-vous).
  3. La contraición d'una é siguida d'una y caduca en femenín plural, posible en poesía, que da como resultáu una é llarga [yː] (recordemos que la y caduca en posición final de pallabra foi pronunciada hasta'l sieglu XVII. Toles formes que Dolet cita son les úniques consideraes normales anguaño (escaeciendo, ta claro, la gran cantidá esistente). Por casu: pense^ye [pɑ̃seː], ſuborne^ye (suborne^ye) por pensées [pɑ̃seə], ſubornées. Dolet precisa que ye necesariu abstenese d'escribir l'acentu agudu cuando se nota la contraición. Esta contraición puede presentase n'otres pallabres: a^age [aːʒə] por aage [aaʒə] (âge).[4]

Dolet fai entós del circunflexu, la marca de los fonemes suprimíos: en francés, esta ye una de les principales funciones d'esti diacríticu anguaño. Sicasí, en dellos exemplos daos por Dolet, poco s'utiliza tal artificiu, salvu âge: en vraiment, l'antigua y n'hiatu a cencielles nun s'escribe, nos femeninos plurales como pensées, nun s'apurrió nengún cambéu, verosímilmente pa caltener les marques flexivas, bien útiles na llectura. El so testimoniu ufierta un interés doble: per una parte pa la historia de la tipografía, considérase importante pa la fonética evolutiva del francés y dexa saber que ye na so dómina que la y caduca (y otres vocales) n'hiatu empezaron a suprimise.

Podemos dexar a Dolet concluyir por sigo mesmu: Ce ſont les preceptions [préceptes], que'l to garderas quant aux accents de la langue Francoyse. -yſquels auſsi obſerueront tous diligents Imprimeurs: car telles choſye enrichiſſent fort l'impreſsion, & demõſtrent [démontrent], que ne faiſons rien par ignorance.

Cambéu del timbre de les vocales editar

La presencia d'un circunflexu sobre a, y y o denota na mayoría de casos un cambéu na pronunciación:

  • â → [ɑ] (/a/ velar o "posterior");
  • ê → [ɛ] (/y/ abierta; equivalente de è o de y siguida por doble consonante);
  • ô → [o] (/o/ zarrada; equivalente de o en posición final de sílaba o delantre de s).

Esa ye n'ocasiones la única razón que xustifica la presencia d'un acentu asina dientro d'una pallabra, el mesmu que sume nuna derivación si la pronunciación camuda: infâme [ɛ̃fɑm] (per infamie [ɛ̃fami]), grâce [gʁɑs] (pero gracieux [gʁasjø]), fantôme [fɑ̃tom] (pero fantomatique [fɑ̃tɔmatik]). Aun así, ciertes irregularidaes son notables: bêtise pronúnciase [betiz] con una /y/ zarrada, a pesar de la presencia de ê, la pallabra siendo direutamente formada sobre bête [bɛt], ensin respetu de l'alternanza. Escucharíase *bétise.

En pallabres tomaes del griegu, nótase esporádicamente la presencia d'un oméga (ω) dientro de la pallabra cuando la o pronúnciase [o] (anque oméga fuera pronunciada [ɔ], esto ye, /o/ enllargada abierta, en griegu): diplôme (de δίπλωμα), cône (κῶνος). La regla escarez de coherencia yá que podemos atopar pallabres d'orixe griegu ensin el circunflexu, como axiome (ἀξίωμα), que se pronuncia [aksjom]. Pol restu, si la pallabra heredada del griegu nun caltuvo una [o], l'acentu nun ye utilizáu: comédie [kɔmedi] (de κωμῳδία).

Amás del cambéu de timbre, la vocal ye dacuando enllargada (siquier pa ciertu llocutores). En numberosos acentus, les oposiciones de timbre ente los alófonos de los fonemes /a/, /y/ y /o/ nun se respeten sistemáticamente y funcionen namái en variante combinatoria. Esi ye'l casu, xeneralmente, nel sur de Francia, onde'l llocutores nun oponen [ɛ] y [y] / [ɔ] y [o] en sílaba abierta, verdaderamente nun empleguen el alófono [o]. va pronunciase entós dôme [dɔm] en llugar de [dom], por dar un exemplu. Per otra parte, tolos llocutores del francés tán lloñe d'utilizar [ɑ]. Numberosos son aquellos que van dicir entós [am] en cuenta de [ɑm] na pallabra âme.

Signu discriminativo editar

Ente que, de normal, ye'l acentu grave el que sirve como signu discriminativo en francés (là-la~ où-ou~ çà-ça~à, a etc.), el circunflexu, por razones históriques, tomó un rol asemeyáu. Ello ye que los casos d'homografíes evitaes son cuasi esplicaes poles razones mentaes enantes: sería falsu dicir qu'en ciertes pallabres ye un signu discriminativo que se sumaría como se fixo col acentu grave. Esto dexa sicasí quitar les ambigüedaes, lo que, nes pallabres con o siguíu de eu, dexó-y ser calteníu dacuando. Demostróse que los acentos circunflexos siguíos d'antiguos diptongos eü monoptongaron en ëu [y] depués escritos o fueron esaniciaos salvu cuando se comprobó que yeren útiles en casu d'homografía, como pa el so- y non *sû- proveniente de seü/sëu. Les pareyes siguientes tienen d'anotase:

  • sur –sûr(y)(s) (de seür/sëur): la homografía col axetivu sur(y), <<agriu>>, xustifica'l caltenimientu del acentu en femenín y plural, el mesmu que se caltién tamién na derivaos de sûreté;
  • du – dû (de deü): como la homografía sume nes formes flexivas del participiu pasáu, tenemos dû pero du/due(s);
  • mur – mûr(y)(s) (de meür): el caltenimientu del acentu en toles formes como nos derivaos (mûrir, mûrissement) ten de ser señaláu;
  • cru – crû(y)(s) (de creü): el caltenimientu del acentu en toles formes evita los tracamundios colos alomorfos del axetivu cru.
  • chasse – châsse: asina, l'acentu de châsse solamente indica la pronunciación velar de /a/. El fechu qu'esista un homógrafu paez secundariu pero puede xustificar el caltenimientu del circunflexu. El calter discriminativo del acentu apaez entós concomitante al so rol fonéticu;
  • vous dites (presente) – vous dîtes (pasáu simple, deîstes dempués faltes): el calter discriminativo del circunflexu deber al azar.
  • Il parait (imperfectu de parer) – il paraît (presente de paraître procedente de paroist): acentu discriminativo casual;
  • Na pallabra piqûre, l'acentu sirve pa indicar, amás qu'hai un diptongu antiguu ëu (atópase picqueure na edición de 1694 del diccionariu de l'Academia), que la o nun fai parte del dígrafu normal qu pero que ye bien pronunciáu.

Casos notables editar

  • La postrera vocal d'un verbu en tercera persona del singular en suxuntivu imperfectu lleva siempres un acentu circunflexu, por razones etimolóxiques: en francés antiguu (qu'il) chantast(qu'il) chantât, (qu'il) conëust(qu'il) connût; la presencia d'esti acentu puede modificar dafechu'l sentíu d'una frase. Por casu, **

« Je rêvais d'une femme qui fût belle» (verbu en suxuntivu imperfectu)

    • Tien un significáu bien distintu de **

« Je rêvais d'une femme qui fut belle» (verbu en pasáu simple; esti exemplu deber a Jacques Cellard);

    • el verbu haïr ye unu de los que, en pasáu simple l'indicativu y en suxuntivu imperfectu nun toma'l circunflexu porque la vocal tien diéresis: nous haïmes, vous haïtes, qu'il haït;
    • l'acentu circunflexu, ente que marca un radical verbal, caltener por analoxía, anque la pronunciación de la vocal que lu lleva nun lo xustifica: je rêve (de je resve) [ʁɛv] pero rêver [ʁeve] (al contrariu en Québec, dizse respeutivamente /ʀɛːv/, /ʀɛːve/);
    • el caltenimientu de /s/ sofitada, enmudecida na flexón del verbu être (de estre) esplicar pola so frecuencia d'empléu: il est nunca aportó a *il êt;
    • l'alternanza que siguen a los verbos de la familia de naître, plaire et paraître merecen ser señalaos porque solo la tercer persona del singular en presente d'indicativu lleven l'acentu: je / el to plais pero il plaît (de ploist). N'otres formes, ello ye que nun hai /s/ en posición sofitada.

Ortografía de 1990 editar

Conscientes de les grandes dificultaes que representa l'empléu del acentu circunflexu y del númberu d'incoherencies nel so usu, los espertos representantes de les instancies francófonas competentes cargaes de poner simplificaciones de la ortografía oficial del francés propunxeron en 1990 una serie de reformes ortográfiques que se publicar nel Journal officiel de la République française.[5] El circunflexu convertir n'opcional sobre i y o salvu nos casos onde acarreta una ambigüedá (il croît ─ verbu croitre ─ caltién el so circunflexu pa estremase de il croit ─ verbu croire).

Estos encamientos son pocu aplicaes en Francia ente que fueron ratificaes en Bélxica y Canadá polos Conseils de la langue française según pol Conseil international de la langue française (pa la francofonía). Dende'l 2008, los programes oficiales d'educación nacional francesa pa la primer enseñanza referir a la ortografía revisada de 1990 como ortografía de referencia.[6]

Llista de pallabres acentuaes editar

Les llistes que de siguío enlistan les pallabres que tienen acentu circunflexu que figuren na última edición de dellos diccionarios d'usu frecuente como: Larousse, Robert, Hachette o Littré. Dellos diccionarios enlistan los dobles grafismos pertenecientes al encamientu de 1990 introducida parcialmente nel so usu. Asina'l Littré almite la pallabra "boite", pero non el Larousse. Otra manera, el Littré nun almite'l grafismu "connaitre", ente qu'esta vien del mesmu encamientu de 1990.

Acentu sobre la “a” editar

abâtardir bâfrer bleuâtre châtelain enchâsser gâte-sauce lâcher opiniâtrement plâtras remâcher
abâtardissement bâillement brunâtre châtier entrebâillement gâteux/gâteuse lâcheté opiniâtreté plâtre renâcler
acariâtre bâiller câblage châtiment entrebâiller gâtisme lâcheur/euse pâle plâtrer replâtrage
âcre bâilleur/se câble châtrer êta grâce mâche pâleur plâtres replâtrer
âcreté bâillon câbleau crâne fâché/ée grisâtre mâchefer pâlichon/onne plâtreux/treuse rosâtre
âge bâillonnement câbler crânement fâcher hâbler mâcher pâlir plâtrier rougeâtre
âgé/ée bâillonner câblerie crâner fâcher (se) hâblerie mâchicoulis pâlot/otte rabâchage roussâtre
albâtre bât câbleur/euse crâneur/euse fâcherie hâbleur/euse mâchoire pâmer (se) rabâcher saumâtre
âme bâtard câblier crânien/enne fâcheusement hâle mâchonnement pâmoison rabâcheur/euse tâche
âne bâtard/de câblo-opérateur débâcher fâcheux/euse hâlé/ée mâchonner pâque râble tâcher
ânesse bâtarde câblot débâcle flâner hâler mâchouiller pâquerette râblé/y tâcheron
ânier bâtardise câlin/ne dégât flânerie hâte mâle Pâques râle tâter
ânier/ère bâté/ée câliner démâter flâneur/flâneuse hâter mânes pâte râler tâte-vin
ânonnement bâter câlinerie déplâtrage folâtre hâtif marâtre pâté râleur/euse tâtonnement
ânonner bâti câpre déplâtrer folâtrer hâtivement mât pâtée râpe tâtonner
appât bâtiment câprier désenchâsser gâchage hâve mâtin pâteux/euse râpé/ée tâtons (à)
appâter bâtir carton-pâte deux-mâts gâche idolâtre mâtin/mâtine pâtir râper théâtral/y
âpre bâtisse châle disgrâce gâcher idolâtrer mâtiné(y) pâtisserie râpeux/euse théâtralement
âprement bâtisseur/euse châlit dos-d'âne gâchette idolâtrie mâture pâtissier râteau théâtraliser
âpreté bâton châsse douceâtre gâcheur/gâcheuse infâme Moyen Âge pâtissière râteler théâtre
âtre bâtonnet châssis embâcle gâchis jaunâtre moyenâgeux/euse pâtisson râtelier trois-mâts
bâbord bâtonnier châtaigne empâté/ée gâté/ée lâchage mulâtre/tresse pâtre rebâtir verdâtre
bâche bellâtre châtaigneraie empâtement gâteau lâche multitâche pâturage relâche violâtre
bâcher blâmable châtaignier empâter gâte-bois lâche noirâtre pâture relâché/ée
bâclage blâme châtain emplâtre gâter lâchement olivâtre pâturer relâchement
bâcler blâmer château enchâssement gâterie lâcher opiniâtre plâtrage relâcher

Acentu sobre la “y” editar

abêtir bêler conquête désentêtée enchevêtrure fêtard/y guêtre peut-être protêt ferruche-tête
abêtissant benêt contre-enquête désentêtement enquête fête hêtre pimbêche quête sous-vêtement
abêtissante benêt/y crêpage désentêter enquêter Fête-Dieu honnête poêle quêter suprême
abêtissement bêta crêpe déshonnête enquêteur/euse/trice fêter honnêtement poêle quêteur/euse suprêmement
acquêt bêta/asse crêpe déshonnêtement entêtant/y forêt honnêteté poêlée rêche survêtement
alêne bête crêper déshonnêteté en-tête forêt-galerie intérêt poêler reconquête tempête
ancêtre bêtement crêperie désintérêt entêté/y forêt-noire malhonnête poêlon rêne tempêter
apprêt bêtifiant/y crêpier dévêtir entêtement frêle malhonnêtement pont-l'évêque repêchage têt
apprêtage bêtifier crêpière dzêta entêter frênaie malhonnêteté porte-fenêtre repêcher têtard
apprêter bêtise crête écrêtement entremêler frêne marin-pêcheur prêche requête tête
appui-tête bêtisier démêlage écrêter étêtage garde-pêche martin-pêcheur prêcher rêvasser tête-à-queue
archevêché bien-être démêlant/te embêtant/te étêtement gênant/y mêlée prêcheur/cheuse rêvasserie tête-à-tête
archevêque blême démêlé embêtement étêter gêne mêler prêchi-prêcha rêve tête-bêche
arête blêmir démêlement embêter être gêner même prêle rêvé/ée tête-de-nègre
arêtier blêmissant/te démêler embêter (s') être genêt el mio-carême prêt revêche têtière
arrêt blêmissement démêloir emmêlement eurêka gêneur/se mieux-être prêt/prête rêver têtu/y
arrêté carême dépêche emmêler évêque grêle pêche prêt-à-porter revêtement trêve
arrêter casse-tête dépêcher empêché/ée extrême grêle pêché prêté/ée revêtir tue-tête (à)
baptême champêtre dépêcher (se) empêchement extrêmement grêlé/ée pêcher prête-nom rêveur vêlage
bêchage chênaie dépêtrer empêcher extrême-onction grêler pêcher prêter rêveusement vêlement
bêche chêne dépêtrer (se) empêcheur/euse extrême-oriental/ale grêlon pêcherie prêteur/euse saisie-arrêt vêler
bêcher chêne-liège désempêcher empêtrer fêlé/ée guêpe pêcheur/euse prêtre salpêtre vêpres
bêcheur/euse chevêche désempêtrer enchevêtrement fêler guêpier pêle-mêle prêtresse sang-mêlé vêtement
bêlement chrême désentêté enchevêtrer fenêtre guêpière pêne prêtrise sans-gêne vêtir

Acentu sobre la “i” editar

abîme boîton déchaîné/ée dînette entraîner gîte maître-assistant minichaîne reconnaître traînailler
abîmé chaîne déchaînement dîneur/euse entraîneur/euse gîter maître-autel naître remboîter traînant/te
abîmée chaînette déchaîner disparaître entraîneuse huître maître-chien noroît renaître traînard
abîmer chaînon décroître emboîtage épître île maître-couple ouvre-boîte renfaîtage traînasser
accroître cloître défraîchi/ie emboîtement faîtage îlien maître-cylindre ouvre-boîtes renfaîté traîne
aîné cloîtrer défraîchir emboîter faîte îlienne maître-nageur paraître renfaîtée traîneau
aînesse comparaître désemboîter enchaînement faîteau îlot maître-penseur petit-maître renfaîter traînée
apparaître connaître désenchaîner enchaîner faîtière îlotage maîtresse presqu'île repaître traîner
bélître contremaître désengaîner enfaîteament fraîche îlotier maîtrisable puîné/ée sous-maître traîne-savates
benoît/y contremaîtresse dîme enfaîteau fraîchement laîche maîtrise quartier-maître surcroît traître/esse
benoîtement croître dîner enfaîter fraîcheur maître maîtriser rafraîchir surentraîné/ée traîtreusement
boîte déboîtement dîner entraînant/y fraîchir maître/tresse maraîcher/chère rafraîchissant/te surentraînement traîtrise
boîtier déboîter dîner-spectacle entraînement gîte maître-à-danser méconnaître rafraîchissement traînage transparaître

Acentu sobre la “o” editar

à-côté bômé/ée côte diplôme entrepôt hôtellerie nôtre prôse rôtisserie trinôme
alcôve chômage côté diplômé/ée fantôme hôtesse nôtres ptôse rôtisseur/euse trône
allô chômé/ée côtelé/ée dôme frôlement hôtesse ôté/ée pylône rôtissoire trôner
apôtre chômer côtelette drôle frôler icône ôter rhô sitôt ventôse
arôme chômeur/euse côtier/ière drôlement garde-côte impôt patenôtre rôder suppôt vôtre
aumône clôture côtoiement drôlerie geôle incontrôlable Pentecôte rôdeur/euse symptôme vôtres
aumônerie clôturer côtoyer enjôlement geôlier incontrôlé/ée plutôt rôle tantôt
aumônier côlon dépôt enjôler geôlière el mio-côte (à) pluviôse rôle-titre tôlard
aussitôt cône dépôt-vente enjôleur/euse gnôle môle pôle rôt tôle
bas-côté contrôlable désembâtonné/y enrôlé hôpital môme polynôme rôti tôlerie
bientôt contrôle désenrôlement enrôlement hôte monôme prévôt rôtie tôlier/ière
binôme contrôler désenrôler enrôler hôtel navire-hôpital prévôté rôtir tôllier
bôme contrôleur/euse détrôner entrecôte hôtelier/hôtelière nivôse prôner rôtissage tôt

Acentu sobre la “o” editar

affût assidûment brûleur bûcheur/euse dégoûtant/te encroûté/ée fût jeûner mûrisserie sûr/y
affûtage avant-goût brûlis casse-croûte dégoûté/ée encroûtement goulûment jeûneur/jeûneuse piqûre surcoût
affûté/ée barrage-voûte brûloir continûment dégoûter encroûter goût moût ragoût sûrement
affûter brûlage brûlot coût désencroûtement envoûtant/y goûter mûr ragoûtant/te sûreté
affûteur brûlant/te brûlure coûtant désencroûter envoûtement goûter mûre soûl surpiqûre
affûteuse brûlé bûche coûter désenvoûter envoûter goûteur mûrement soûl(y) voûtain
affûtiaux brûlé/ée bûcher coûteux/euse dessoûler envoûteur goûteuse mûrier soûlant/te voûte
août brûle-parfum bûcher croûte envoûteuse goûteux/goûteuse mûrir soûlaud voûté/ée
aoûtat brûle-pourpoint (à) bûcheron croûton dû/due flûte incongrûment mûrissage soûler voûter
aoûtien/enne brûler bûcheronne crûment dûment flûtiau indûment mûrissant soûlerie
arrière-goût brûlerie bûchette dégoût embûche flûtiste jeûne mûrissement soûlot

Atenuación d'una lletra editar

En numberosos casos, un acentu circunflexu indica que la pallabra contenía una lletra sumida por cuenta de la desapaición d'un fonema col tiempu.

Desapaición d'una s antigua editar

Este ye'l fonema más conocíu. La mayoría de casos provienen d'una /s/ sostenida, ye dicir delantre d'una consonante. La /s/ delantre d'una consonante atenuada nel sieglu XI alredor del añu 1066, por cuenta de un cambéu fonéticu (y al zarru permanente de la vocal /o/), cerráu dempués del sieglu XIII. Sicasí los neoloxismos posteriores, pudieron introducir nel léxicu francés nueves pallabres que conteníen una /s/ sostenida. Como se repara la situación ye complexa.

Magar la grafía guarda la presencia de /s/, nun ye hasta al XVII sieglu (ediciones de 1740 del Diccionariu de l'Academia Francesa) onde al esaniciar y notar la desapaición emplegó'l recursu sistemáticu del acentu circunflexu, que, ye'l más precisu na pronunciación de ciertes vocales que lu contengan, como la o

Sicasí nel sieglu XVII, delles tentatives de cambéu de la grafía surdieren, ensin gran ésitu. Pierre Corneille, a quien se-y debe tamién la oposición ente é y è utilizada en testos de forma antigua de la lletra s, ſ, pa indicar la atenuación d'una s, allargando la vocal precedida y suprimiendo la s sorda. L'indica los exemplos siguientes como avisu a los llectores del Teatru de P. Corneille, revisáu y correxíu pol autor (1664):

  • S pronunciada: peste, funeste, chaste, aguanta, espoir
  • S sostenida, siguida de la cayida d'una vocal allargada: tempeſte, haiſte, teſte
  • S sorda, ensin incidencia na pallabra (estos escribíense na dómina con una s antes de la primera é): vous étes, il étoit [= était], éblouir, écouter, épargner, arréter (pero arreſte!, con una /y/ llarga, esti verbu ye conocíu como una alteración).

La formación de pallabres o recién estudios de radicales nos qu'una /s/ sostenida lleva a families de pallabres a utilizala, o non, el circunflexu, acordies cola /s/ ye pronunciada (en pallabres formaes o tomaes d'otros idiomes dempués de 1066, que nun tienen nenguna atenuación d'una /s/ sostenida, nos cualos esti fenómenu nun tien cabida) o non (arcaísmos). Sicasí en dellos arcaísmos la /s/ sostenida ye necesariamente atenuada, nun yera correxida na grafía pero yera remplazada pola influyencia d'una pallabra cercana. Pola influyencia de la grafía na pronunciación pudo ser escuchada de nuevu. Exemplos de pallabres con radical proveniente del llatín:

  • feste (primer apaición: 1080) → fête pero:
    • llacuada: apaez nel sieglu XVI vien del italianu festino, onde se caltién la /s/.
    • festoyer (1170s), pronunciada fétoyer hasta'l fin del sieglu XIX (escritu con o ensin s), dómina na cual la /s/ foi restaurada pola grafía dempués na so pronunciación como una analoxía con llacuada, **

festivité: pallabra tomada del llatín festivitas nel sieglu XIX, lo qu'esplica'l caltenimientu de la /s/ sostenida ** festival: pallabra tomada del inglés festival nel sieglu XIX, onde se caltién la /s/ ye sostenida.

  • Teste (1050s) → tête pero:
    • test (finales del sieglu XVII): tomada del inglés, onde se caltién la /s/.
  • Fenestre (1135s) → fenêtre pero:
    • défenestrer (segunda metá del sieglu XX): la formación tardida indica qu'al caltener la /s/ la pallabra yera aspirada pol radical del llatín fenestra.
  • Castel (fin du Xe siècle) → château pero:
    • Castel en dellos nomes toponímicos (Castelnaudary, Castelnau, Casteljau). Estos toponímicos d'orixe occitanu nun sobrevivieron la mesma evolución de pallabres de llingües romanes, a pesar de venir d'una familia diacrónica.
  • Ospital (1170s) → hôtel/hôpital pero:
    • hospitaliser (principios del sieglu XIX): de la formación tardida a partir de diacroníes onde se caltién la /s/ sostenida.
    • hospitalité

Tamién:

  • mesme → même (del latin popular: meïsme), *

bastir → bâtir (pero bastide, d'orixe occitanu);

  • Benoist → Benoît
  • beste → bête
  • conqueste → conquête
  • costu → côte
  • creistre → croître
  • forest → forêt
  • isle → île
  • ostel → hôtel
  • pasle → pâle
  • Pasques → Pâques
  • Pentecoste → Pentecôte, etc

Convien notar qu'en numberosos casos tomaos del idioma normandu (y emplegaos más tarde al francés), una /s/ delantre d'una consonante sorda pronúnciase, de forma contraria a la diacronía francesa: forest - forêt, feast - fête, beast -bête, hospital - hôpital, etc. N'efeutu, estes pallabres son apurras d'Inglaterra por cuenta de les conquistes de Guillermo'l Conquistador (batalla de Hastings, 1066) una dómina onde inda se pronunciaba en francés. L'inglés nun tenía atenuación, calteníase la consonante. Otra manera, la s delantre d'una consonante sonora ye atenuada nos dos idiomes: isle [aɪɫ] ~ île dómina de Hastings, yá yera sorda en francés (o normandu). La secuencia de la /s/+ consonante sonora (denotado por G) evoluciono más rápidu que la secuencia de la /s/ +consonante sorda (denotado por K):

  • /s/+/G/ → /zG/ → /G/ (antes de 1066);
  • /s/+/K/ → /K/ (dempués de 1066).

Desapaición d'otres lletres editar

Otra s, d'otres lletres atenuaes ye representada por un acentu circunflexu. Este ye'l casu de les vocales n'hiatu onde la primera nun se pronuncia o se contraer como les siguientes:

  • aageâge;
  • baaillerbâiller;
  • saoulsoûl (los dos formes ortográfiques son almitíes)

El casu ye frecuente nes pallabres o vien dende diptongos antiguos medievales ëu / ey (la diéresis nun s'escribe orixinalmente) que se pronuncien /y/ pero escribir d'una manera conservadora eu. A fines del sieglu XVIII por cuenta de que la grafía dulda ente ëu (la diéresis sirve tamién a marcar una sílaba sorda), eu o û, afitada en û:

  • deu (de devoir);
  • meu (de mouvoir);
  • creucrû (de croître);
  • seursûr;
  • cruementcrûment;
  • meurmûr.

Ciertes formes fueron trataes, anguaño nun se pronuncien: seüel so (de savoir) ou peupu. Pa los verbos, en virtú a analoxía, los pasaos participios en –o tienen acentu solamente pa evitar posibles homografíes (vease más palantre)

Nel casu de la pallabra dîme, l'acentu circunflexu provién de la atenuación d'una x:

dixmedîme: la 4ª edición del Diccionariu de l'Academia francesa (1762) denota que se pronuncia la x solamente cuando sirva p'allargar la primera sílaba» La edición siguiente (1798) adoptara la grafía dîme.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Nun ye posible incluyir les grafíes del autor. Ésti, asitia n'efeutu, al circunflexu y a la diéresis (que vamos ver más embaxo) ente dos vocales en llugar de faelo sobre una d'elles. La imaxe d'equí embaxo, representa eses grafíes. Contrariamente a la copia que se da equí del so testu, nun s'usa itálica pa estremar los autonymes. La puntuación modernizóse, (nun hai espacio antes de la coma, un espaciu dempués de los dos puntos).
  2. Hai que remarcar que Sylvius sofitar na pronunciación del griegu de la so dómina: el diptongu αι ai, n'efeutu, tratar d'un (como æ en llatín) monotongo dende hai enforma tiempu. En griegu clásicu, sicasí, αι lleíase como en aïe.
  3. Esti usu, sobrevivió na tipografía onde, nel momentu que una lletra faltaba, la remplazábamos por esti acentu col ánimu de completar la composición de la fueya, pero pa imprimila y empezar a correxir el primer esbozu. Esti signu llamóse caret (pallabra llatina que significa "fai falta") o caron.
  4. Thomas Sébillet incluyó'l tratáu de Dolet na edición de la so Art poétique de 1556. Él fixo imprimir l'acentu circunflexu sobre les vocales en casu d'esistir síncope (casu 1): laîra, paîra, vraîement [sic; la y escríbese. Notar l'usu de v] y dônra. Los otros casos de figura utilicen l'acentu ente les lletres.
  5. -y texte du journal officiel relatif aux règles issues de la réforme de 1990 sur -y site de l'Académie française Archiváu el 5 de mayu de 2012 na Wayback Machine.
  6. «Bulletin Officiel de 2008 hors-série n°3 Progression cycles des approfondissements». Éducation nationale de France. Consultáu'l 5 de febreru de 2012.