Adelaide Filleul, Marquesa de Souza-Botelho

Adélaïde-Marie-Émilie Filleul (dacuando Émilie-Adélaïde) Marquesa de Souza-Botelho ( depués Adélaïde de Souza), designada como Madame de Flahault, depués Madame de Souza (14 de mayu de 1761París – 19 d'abril de 1836París) foi una escritora francesa.

Adelaide Filleul, Marquesa de Souza-Botelho
Vida
Nacimientu París14 de mayu de 1761[1]
Nacionalidá Bandera de Francia Francia
Residencia Hôtel Le Maître (en) Traducir
Llingua materna francés
Muerte París19 d'abril de 1836 (74 años)
Sepultura Cementeriu de Père-Lachaise
Grave of Flahault de La Billarderie (en) Traducir
Familia
Padre Lluis XV de Francia
Madre Irène du Buisson de Longpré
Casada con Charles-François de Flahaut de La Billarderie [2]
José María de Souza Botelho (es) Traducir [2]
Pareyes Charles Maurice de Talleyrand (es) Traducir
Fíos/es
Hermanos/es Marie-Françoise Julie Constance Filleul
Estudios
Llingües falaes francés[3]
Oficiu escritorasalonnière
Seudónimu/os A. de F.[4] y L'Auteur d’Adèle de Sénange[4]
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Nació en París.

La so madre, Marie Irène Cathérine de Buisson, yera fía del Señor de Longpré, llocalidá cercana a Falaise, y casada col burgués d'aquella ciudá Filleul. Infórmase, anque nenguna prueba ye próxima, que Mme. Filleul foi amante de Lluis XV y munchos xenealoxistes reales danlu como padre de les sos fíes, a pesar de que nunca les reconoció. El so home aportó secretariu del rei, y Mme. Filleul fixo munchos amigos, ente ellos Jean-François Marmontel. La so fía mayor, Marie Françoise Julie Filleul (Château de Longpré, 1751-París, 1822) foi casada nel Château de Menars en 1767, con Abel François Poisson, marqués de Vandières y de Marigny (1727–1781) hermanu de Madame de Pompadour; Adélaïde-Émilie casóse'l 30 de xineru de 1779 con Alexandre Sébastien de Flahaut de La Billarderie, conde de Flahaut de La Billarderie, un soldáu de cierta reputación, que yera enforma mayor qu'ella.[5]

En París, la condesa de Flahaut llueu axuntó a la so alredor un salón, nel que la figura principal yera Charles Maurice de Talleyrand. Hai munches alusiones a la so rellación nel diariu de Gouverneur Morris, quién yera otru de los sos amantes. En 1785 nació'l so fíu Carlos José, conde de Flahaut, xeneralmente reconocíu como fíu de Talleyrand. Mme de Flahaut fuxó de París en 1792 y xunióse a la sociedá de émigrés en Mickleham, Surrey, descrita nos sos Memories por Mme. d'Arblay'. El so home quedó en Boulogne-sur-Mer, onde foi arrestáu'l 29 de xineru de 1793 y guillotinado. Mme. de Flahaut caltener a sigo mesma escribiendo noveles, de les cualos la primera, Adèle de Sénanges (Londres, 1794), en parte autobiográfica, foi la más famosa.[5]

Casóse col so segundu home, José María de Souza, tamién aristócrata vilbu y embaxador portugués en París, el 17 d'ochobre de 1802. Mme. de Souza perdió la so influyencia social dempués de la cayida del Primer Imperiu, y abandonar inclusive Talleyrand, a pesar de siguir como proteutor de Carlos de Flahaut. El so home finó en 1825, y dempués del ascensu al tronu de Luis Felipe vivió retirada hasta la so muerte. Taba bien xunida al so nietu, Carlos, duque de Morny, el fíu natural del so fíu con Hortensia de Beauharnais. Ente les sos noveles más tardíes tán La Comtesse de Fargy (1822) y La Duchesse de Guise (1831). Los sos trabayos completos publicar ente 1811 y 1822.[5]

Noveles editar

  • Adèle de Senange, ou Lettres de Lord Sydenham, Londres, 1794, 2 v. Genève, Slatkine Reprints, 1995
  • Émilie et Alphonse ou le Danger de se livrer à ses premières impressions, Hambourg, P. F. Fauche ; Paris, Charles Pougens, 1799
  • Charles et Marie, 1802
  • Eugène de Rothelin, Londres, Dulan, 1808
  • Eugénie de Revel : souvenirs des dernières années du dix-huitième siècle, Lille, L. Lefort, 1853
  • Eugénie et Mathilde, ou, Mémoires de la famille du comte de Revel, Paris, F. Schoell, 1811
  • La Comtesse de Fargy, Paris, Alexis Eymery, 1823
  • La Duchesse de Guise, ou intérieur d'une famille illustre dans le temps de la Ligue ; drame en trois actes, Paris, C. Gosselin, 1832
  • La Pensionnaire mariée, comédie-vaudeville nun acte [S.l.s.n.], 1835
  • Mademoiselle de Tournon, Paris, Firmin Didot, 1820
  • Œuvres complètes de Madame de Souza, Paris, Garnier, 1865

Referencies editar

  1. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  2. 2,0 2,1 2,2 Afirmao en: Kindred Britain.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  4. 4,0 4,1 Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: jn20040109008. Data de consulta: 30 agostu 2020.
  5. 5,0 5,1 5,2 incorpora testu d'una publicación agora n'el

Enllaces esternos editar