Algarra
conceyu de la provincia de Cuenca (España)
Algarra ye un conceyu de la provincia de Cuenca, perteneciente a la (Comunidá Autónoma de Castiella-La Mancha, España).
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Provincia | ![]() | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
Alcalde de Algarra (es) ![]() | Antonio Huerta Marin | ||||
Nome oficial | Algarra (es) | ||||
Códigu postal |
ver
| ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 40°00′08″N 1°26′08″O / 40.002222222222°N 1.4355555555556°OCoordenaes: 40°00′08″N 1°26′08″O / 40.002222222222°N 1.4355555555556°O | ||||
Superficie | 42 km² | ||||
Altitú | 1200 m | ||||
Llenda con | Casas de Garcimolina, Fuentelespino de Moya, Salvacañete, Vallanca y Alcalá de la Vega | ||||
Demografía | |||||
Población |
22 hab. (2022) - 13 homes (2019) - 13 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe |
0% 0% 0% d'España Castiella-La Mancha provincia de Cuenca | ||||
Densidá | 0,52 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
algarra.org | |||||
![]() |
PoblaciónEditar
XeografíaEditar
Algarra atopar a menos de dos quilómetros de Cases de Garcimolina y a unos seis de Santo Domingo de Moya y El Cubillo. Ta a 98 quilómetros de la capital, Cuenca.
Llatitú: 40° N. Llargor: 1° 26' O. Altitú: 1289 metros sobre'l nivel del mar.
ClimaEditar
Cunta con un clima d'altu monte, colo que puede dicise que fai fríu mientres tol añu, con nevaes abondoses dende mediáu la seronda hasta bien entrada la primavera.
AlministraciónEditar
Llexislatura | Nome | Partíu |
---|---|---|
1979-1983 | ||
1983-1987 | ||
1987-1991 | ||
1991-1995 | ||
1995-1999 | ||
1999-2003 | ||
2003-2007 | Antonio Huerta Marín | PP |
2007-2011 | Antonio Huerta Marín | PP |
2011-2015 | Antonio Huerta Marín | PP |
2015-2019 | José Manuel Huerta García | PP |
2019- | n/d | n/d |
Monumentos d'interésEditar
- Ilesia parroquial de l'Asunción. Edificiu bien modificáu con murios de mampostería y cubierta a dos enagües, empobináu d'este a este, cola entrada nel muriu meridional, descentrada escontra los pies. Tien un atriu esterior y altu pasos de piedra na escalera d'accesu, con arcu de mediu puntu adovelado na entrada, cubierta por someru tejadillo. Na cornisa de l'aguada meridional destaca un bistechu con perfil de listel y canecillos, unos de caveto y otros como modillones de gola. Tien una espadaña de dos güeyos pa les campanes a los pies, llau de la epístola. Nel interior destaca la estructura de la cobertoria en madera, tipu par-filera con tabicas. Nuna fornica del llau derechu del presbiteriu (epístola) venérase la imaxe de la Virxe de Santerón. Mientres la Revolución Española de 1936 sufrió la quema de tolos sos oxetos, alhaxes ya imáxenes, según la destrucción de los altares.[1]
- Castiellu d'Algarra. De probable orixe musulmán, topar na parte más elevada de la población, del qu'apenes queden unos murios esmocaos.
Ver tamiénEditar
- Llista de conceyos de Cuenca
- Ermita de Santerón, historia de la ermita, allugamientu y carauterístiques arquiteutóniques.
- Romería de Santerón, historia y tradición de la pelegrinación.
- Virxe de Santerón, historia y carauterístiques de la imaxe y el so cultu.
ReferenciesEditar
- ↑ Sánchez Garzón, 2016, p. cita web.
BibliografíaEditar
- Eslava Blasco, Raúl: "La Ermita de La nuesa Señora de Santerón", en Vallanca y el so patrimoniu históricu-artísticu relixosu. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7. Pp.97-114.
- Eslava Blasco, Raúl: "La devoción popular", en Vallanca y el so patrimoniu históricu-artísticu relixosu. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7. Pp.115-150.
- Sánchez Garzón, Alfredo (2012). «virxe-de.html ¿Tien la celebración de la Virxe de Santerón el so precedente na Celtiberia?». Consultáu'l 1 de xunu de 2017.
- Sánchez Garzón, Alfredo (2012). «virxe-de-santeron-en-la memoria-i.html La Virxe de Santerón na memoria: Alcordances –evocaciones y remembranzas- d'un algarreño octogenario». Consultáu'l 1 de xunu de 2017.
- Sánchez Garzón, Alfredo (2016). «Destrucción d'altares, quema d'imáxenes y saquéu d'ilesies y ermites nel partíu xudicial de Cañete (Cuenca)». Consultáu'l 1 de xunu de 2017.
Enllaces esternosEditar
- Web del conceyu
- Páxina web del CRONISTA OFICIAL DE LA MANCOMUNIDÁ DE CONCEYOS DEL RINCÓN DE ADEMUZ (Consultada'l 30 de mayu de 2017)
- Esti artículu contién material escritu o gráficu procedente del sitiu web www.desdeelrincondeademuz.com, con permisu del so propietariu.