Almaaz, Haldus o Al Anz (ε Aurigae / ε Aur / 7 Aurigae)[10] ye la quinta estrella más brillosa de la constelación d'Auriga. Ye una binaria eclipsante que la so magnitú aparente varia ente +3,0 y +3,8 nun ciclu d'unos 27,12 años y l'eclís dura dos años aproximao. Ta a unos 2000 años lluz de distancia del Sistema Solar.

Ficha d'oxetu celesteAlmaaz
Variable Algol (es) Traducir[1], Estrella binaria espectroscópica[2], binaria eclipsante[3], estrella[3], estrella doble (es) Traducir[3], fonte d'infrarroxos[3], near-IR source (en) Traducir[3] y Estrella variable[3]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 75,49222653615 °[4]
Declinación (δ) 43,82331030981 °[4]
Distancia a la Tierra 2000 ly
Magnitú aparente (V) 2,99 (banda V)
Magnitú absoluta −9,1
Constelación Auriga
Velocidá de rotación 54 km/s[6]
Velocidá radial −10,4 km/s[7]
Parallax 0,9879 mas[4]
Gravedá superficial 3 cm/s²[8]
Tipu espectral A9Ia[9]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 5h 1m 58.134s, 43° 49 23.917

Historia de la so observación editar

Anque Almaaz ye visible a simple vista, paez que foi Johann Fritsch, en 1821, el primeru en notar que yera una estrella variable.[11] Sicasí, la estrella nun foi abondo estudiada hasta que los astrónomos alemanes Eduard Heis y Friedrich Wilhelm Argelander reparar ente 1842 y 1848. Los datos de dambos revelaron que la estrella volviérase considerablemente tenue escontra 1847, aumentara'l so rellumu en setiembre de 1848, y finalmente recuperara'l so rellumu habitual escontra'l final d'esi mesmu añu.[11] Fueron rexistraos eclises posteriores ente 1874 y 1875 y, cuasi trenta años más tarde, ente 1901 y 1902. Hans Ludendorff foi'l primeru en llevar a cabu un estudiu detalláu de la estrella, suxuriendo que yera un oxetu similar a les variables tipu Algol con un periodu de 54,25 años.[12]

Güei piénsase que'l periodu orbital del sistema ye de 27,12 años, considerándose Almaaz una binaria eclipsante de llargu periodu. Sicasí, Almaaz sigue siendo anguaño unu de los sistemes estelares más estraños y menos entendíos.[11][13]

Carauterístiques del sistema editar

La componente visible de Almaaz ye una superxigante blancu-mariella de tipu espectral F0 o A8 con una temperatura superficial de 7800 K. Una de les estrelles más lluminoses nos 1000 pársecs más cercanos al Sol, la so lluminosidá equival a 47.000 soles. Con un diámetru unes 100 vegaes mayor que'l del Sol, tien una masa envalorada ente 15 y 19 mases solares.[13]

La naturaleza de la otra componente del sistema nun ye conocida; nun ye visible pero hai de ser daqué enorme pola duración del eclís. La primer hipótesis, plantegada en 1937 por Gerard Kuiper, Otto Struve, y Bengt Strömgren, suxuría que podía tratase d'una estrella desaxeradamente fría y tenue, paeciendo por ello semitresparente.[11] La teoría actual más probable ye que consiste nuna o dos estrelles pequeñes con un gruesu aniellu de polvu escuro alredor. Puede ser una única estrella que desenvolvió'l discu por cuenta de un fuerte vientu estelar —la hipótesis más aceptada— o bien pueden ser dos estrelles de tipu B bien próximes ente sigo. Piénsase que puede(n) tar dixebrada(s) de Almaaz A unes 30 UA, siendo'l diámetru del aniellu de 20 ~ UA. L'aniellu paez tener un furacu nel so centru, una y bones el rellumu del sistema aumenta llixeramente a metá del eclís.[13]

El postreru eclís tuvo llugar ente 1982 y 1984, y el siguiente ye ente 2009 y 2011. Espérase que les amplies observaciones que van tener llugar sirvan pa esclariar la naturaleza d'esti sistema estelar.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: General Catalogue of Variable Stars.
  2. Dimitri Pourbaix (setiembre 2004). «SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 727–732. doi:10.1051/0004-6361:20041213. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Afirmao en: SIMBAD.
  4. 4,0 4,1 4,2 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  5. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  6. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (3):  páxs. 897-911. ochobre 2002. doi:10.1051/0004-6361:20020943. 
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759–771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065. 
  8. «Parameters and abundances in luminous stars» (n'inglés). The Astronomical Journal (6):  páxs. 137. 2 mayu 2014. doi:10.1088/0004-6256/147/6/137. 
  9. Afirmao en: Luminous Stars in the Northern Milky Way. Stated in source according to: SIMBAD. Páxina: 0. Data d'espublización: 1965.
  10. Epsilon Aurigae - Eclipsing binary of Algol type (SIMBAD)
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 «Epsilon Aurigae». Variable Star of the Month Series. American Association of Variable Star Observers (xineru de 2008). Consultáu'l 19 d'avientu de 2008.
  12. Ludendorff, H. (1904). «Untersuchungen über dean Lichtwechsel von ɛ Aurigae». Astronomische Nachrichten, volume 164, p.81 164. p. 81. http://adsabs.harvard.edu/abs/1904AN....164...81L. 
  13. 13,0 13,1 13,2 Almaaz (Stars, Jim Kaler)

Coordenaes:   5h 1m 58.134s, 43° 49 23.917