Amburana cearensis

especie de planta

El ishpingo o carbayu criollu (Amburana cearensis) ye una especie fanerógama d'árbol maderable de les lleguminoses, na familia de les fabacees.

Amburana cearensis
Estáu de caltenimientu
En peligru (EN)
En peligru (UICN)
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Subfamilia: Faboideae
Tribu: Swartzieae
Xéneru: Amburana
Especie: Amburana cearensis
(Allemão) A.C.Sm. 1940
Sinonimia
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Vista del árbol
Tueru

Distribución editar

Esta especie ye nativa d'Arxentina, Bolivia, Brasil, Paraguái y de Perú.

Ta bien amenazada por perda d'hábitat.[3]

Descripción editar

Ye un árbol caducifoliu, de gran desarrollu, 15-25 (35 m d'altor de fuste rectu de 5-13 dm de diámetru, corteza castañu anaranxada, llisa, esprender n'escames papilacees; copa esplanada, xamasca verde escuru; fueyes alternes, pinnaes, 8-22 cm de llargu, 7-12 foliolos elípticos, alternos, 3-5 cm × 2-3 cm

Inflorescencia recímanu terminal, o axilar, flores con pétalos redondos, blancos. Frutu llegume oblonga, dura, 5-8 cm × 1-2 cm, pardu escuru, y grana ovoide, marrón de 4-7 cm de llargu, con ala llarga.

Floria d'ochobre a avientu, fructifica de xunetu a agostu, y colléchase d'agostu a setiembre.[4]

Dos especies editar

Nun ye raru atopar tracamundiu sobre nomes d'especies ente los investigadores y cultivadores de Amburana. Les mesmes especies pueden ser mentaes usando distintos nomes en distintos países, por distintos investigadores y en distintes coleiciones de granes.

Sicasí les últimes rellaciones taxonómiques remanaes por instituciones como'l Xardín Botánicu de Missouri y Xardín Botánicu de Nueva York, señalen la esistencia de dos especies distintes:

  • Amburana acreana (Ducke) A.C.Sm., con sinónimu Torresia acreana y mentada per primer vegada na revista Archivos do Institutu de Bioloxía Vexetal en 1935. Crez nes rexones amazóniques de Perú, Bolivia y Brasil.
  • Amburana cearensis (Allemão) A.C.Sm., con sinómimo Torresia cearensis Allemão y mentada per primer vegada na revista Trab. Comm. Sc. Expl. Ceara Secc. Bot. en 1862. Crez en zones de Brasil, Bolivia, Arxentina, Paraguái y Perú.

Con al respective de A. cearensis realizáronse estudios esperimentales de crecedera nel Perú, Brasil y Paraguái. Ye una especie bien esplotada comercialmente pol so altu valor económicu y ta amenazada de desapaición en dellos llugares.

Usu editar

Una de les maderes más costoses de Paraguái. Pa moblería, ebanistería, enchapaos, llámines.

Duramen mariellu a castañal, vetes pronunciaes, o uniforme (dacuando con vetes escures); albura distintu a los color del duramen. Golor a cumarina. Pesu específicu: 520–570–650 kg/

Usu melecinal editar

La corteza, la fueya en tereré o en fervinchu de mate p'aselar un golpe internu o, pal asma.

Taxonomía editar

Amburana cearensis foi descrites por (Allemão) A.C.Sm. y espublizóse en Tropical Woods 62: 30. 1940.[5]

Nomes comunes editar

  • Guaraní: yvyra-piriri-guasu
  • Castellán: ishpingo, sorioco (Perú); carbayu americanu (Bol, Arg); carbayu criollu, carbayu del país, carbayu, palu trébole, trébole(Arg); trébole (Par).[6]

Bibliografía editar

Referencies editar

Bibliografía editar

  1. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  2. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
  3. Jardim, A., T. J. Killeen & A. F. Fuentes Claros. 2003. Guía Árb. Arb. Bosq. Secu Chiquitano i–x, 1–324. Fundación Amigos de la Naturaleza Noel Kempff, Santa Cruz de la Sierra.
  4. Killeen, T. J. & T. S. Schulenberg. 1998. A biological assessment of Parque Nacional Noel Kempff Mercado, Bolivia. RAP Working Papers 10: 1–372.
  5. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Paz.
  6. Lewis, G. P. 1987. Legumes of Bahia. 1–369. Royal Botanic Gardens, Kew.
  7. López, J. A. & J. Y. L. Little. 1987. Árboles comunes de Paraguái 1–425. Cuerpu de Paz, Coleición ya Intercambiu d'Información, Washington, D.C.
  8. Macbride, J. F. 1943. Leguminosae. 13(3/1): 3–507. In J. F. Macbride (ed.) Fl. Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser.. Field Museum, Chicago. View in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage LibraryView in Biodiversity Heritage Library
  9. Parker III, T. A. & B. Bailey. 1991. A biological assessment of the Alto Madidi region and adjacent areas of Northwest Bolivia. RAP Working Papers 1: 1–108.
  10. Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundación Ceibo, Sucre.

Enllaces esternos editar