Los árctidos (Arctiidae) son una familia grande y diversa de lepidópteros con cerca de 11.000 especies atopaes nel mundu, de les cualos 6.000 son neotropicales (Scoble 1995). Esta familia inclúi grupos comúnmente conocíes como poliyes tigre, usualmente d'intensos coloríos. Munches especies tienen abondosa pilosidá, polo que tamién se conocen como osos lanudos. El nome científicu fai referencia a esto (griegu αρκτος (arctos), osu). Les canesbes pueden llamase vulgarmente viérbenes de moñu (nome de normal referíu a los Lymantriidae).[1][2]

Arctiidae
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Clas: Insecta
Orde: Lepidoptera
Suborde: Glossata
Infraorde: Heteroneura
(ensin clasif.): Ditrysia
Superfamilia: Noctuoidea
Familia: Arctiidae
Leach, 1815
Diversidá
? xéneros
11.000 especies
Especie tipu
Arctia caja
(Poliya tigre de jardín)
Subfamilies
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Carauterístiques editar

Lo más distintivo de la familia ye l'órganu timbal nel metatórax (Scoble 1995). Esti órganu tien membranes vibrátiles pa producir soníos ultrasónicos. Dacuando suelen tener un órganu timpánico torácicu, un mecanismu bastante común nos lepidópteros; el so llocalización y estructura ye carauterística de cada familia. Otres estructures son saetas ('pelos') nes gates, venación d'ales, par de glándules cerca del ovipositor (Scoble, 1995). Los soníos usenlos nel apareyamientu (Simmons and Conner 1996) y na defensa contra predadores (Fullard et al, 1994).

Bioloxía y ecoloxía editar

Munches especies contienen sustancies químiques desagradables o venenoses adquiríes de les sos plantes hospederes (Weller et al., 1999). Delles especies tamién tienen l'habilidá de faer les sos propies defenses (Nishida, 2002). Les defenses comunes inclúin: glicósido cardiacu (o cardenólidos), pirrolizidinas, alcaloides, pirazinas, histamines (Weller et al., 1999). Les canesbes usualmente adquieren estes sustancies, y  retienenles hasta l'estáu adultu. De la mesma, los adultos pueden llograr, regurguitando plantes descompuestes con esos componentes y zucando el fluyíu (Weller et al., 1999). Los adultos pueden tresferir les defenses a los sos güevos, y los machos vacunado pasenlos a les femes pa ayudar na defensa de los güevos. Los pelos llarvales pueden "amburar", por cuenta de les histamines que selles gates xeneren, pero non en toles especies.

Alverten d'eses defenses con coloraciones brilloses aposemátiques, con postures inusuales, golores, o, n'adultos, con vibraciones ultrasóniques. Delles especies inofensives asonsañen a otres que son venenoses, o a aviespes que piquen (mimetismu) (Simmons y Weller, 2002). Les señales d'ultrasoníos ayuden a los predadores noctuídos a aprender a evitar a los árctidos (Dunning y Roeder 1965, Hristov y Conner, 2005), y pueden interferir cola habilidá de los esperteyos p'alcontrar ultrasónicamente polilyes al vuelu (Ratcliffe y Fullard, 2005).

Munches de les canesbes y adultos son activos nel día. Si se los disturba, por ex. dalgunos endólquense nuna apertada espiral. El folclor diz que veles significa gran severidá del iviernu, y cuanto más cantidá de negru na poliya Isabella tigre...; sicasí la lleenda ye falsa una y bones l'anchu del negru varia en función d'espresiones xenétiques, non pol tiempu (Wagner 2005). Esa poliya Isabella tigre (Pyrrharctia isabella) pasa l'iviernu n'estadiu de canesba. Pueden sobrevivir al conxelamientu a moderaes Tº subceros produciendo un químicu crioprotector (Layne and Kuharsky 2000). Otres spp. de canesbes, como Phragmatobia fuliginosa pueden atopase sobre la nieve buscando un llugar pa empupar.

A pesar de la so bayura, poques especies d'esta familia tienen importancia económica. Salvu Hyphantria cunea, una abondosa y altamente polífaga de spp. d'árboles con distribución en Norteamérica, Asia y Europa, nun produz dañu terminal a los sos saludables güéspedes.

Subfamilies, tribus, y dellos xéneros y especies editar

  • Llista de xéneros de Arctiidae

Tribus: Arctiini - Lithosiini - Syntomini - incertae sedis
lista de tribus de Lafontaine & Fibiger (2006)

De Zahiri et al. 2012:
Amerilini- Arctiini- Lithosiini- Syntomini

Galería editar

Referencies editar

  1. (castellán) ^http://www.asturnatura.com/familia/arctiidae.html] Arctiidae - Asturnatura.
  2. (castellán) [1] Arctiidae - Eco Registros de la Comunidad..

Bibliografía editar

  • Bates DL, Fenton MB (1990) Aposematism or startle? Predators learn their responses to the defenses of prey. Can J Zool 68:49–52
  • Dunning DC, Krüger M (1995) Aposematic sounds in African moths. Biotropica 27:227–231
  • Dunning DC, Roeder KD (1965) Moth sounds and the insect-catching behavior of bats. Science 147:173–174
  • Dunning DC, Acharya L, Merriman CB, Ferro LD (1992) Interactions between bats and arctiid moths. Can J Zool 70:2218–2223
  • Fullard JH, Fenton MB, Simmons JA (1979) Jamming bat echolocation: the clicks of arctiid moths. Can J Zool 57:647–649
  • Fullard JH, Simmons JA, Sailant PA (1994) Jamming bat echolocation: the dogbane tiger moth Cycnia tenera times its clicks to the terminal attack calls of the big brown bat Eptesicus fuscus. J Exp Biol 194:285–298
  • Hristov NIN, Conner WE (2005) Sound strategy: acoustic aposematism in the bat–tiger moth arms race. Naturwissenschaften 92:164–169. DOI:10.1007/s00114-005-0611-7
  • Layne JR, Kuharsky DK (2000) Triggering of cryoprotectant synthesis in the woolly bear caterpillar (Pyrrharctia isabella Lepidoptera : Arctiidae). J Exper Zool 286 (4): 367-371
  • Scoble, MJ. (1995) The Lepidoptera: Form, Function and Diversity. Second ed. Oxford University Press.
  • Simmons RB, Conner WE (1996) Ultrasonic signals in the defense and courtship of Euchaetes egle Drury and Y. bolteri Stretch (Lepidoptera: Arctiidae). J Ins Behav 9 (6): 909-919
  • Simmons RB, Weller SE (2002) What kind of signals do mimetic tiger moths send? A phylogenetic test of wasp mimicry systems (Lepidoptera: Arctiidae: Euchromiini). Proc Roy Soc Lond B 269: 983–990
  • Wagner, DL, (2005) Caterpillars of Eastern North America. Princeton University Press.
  • Weller SJ, Jacobsen NL, Conner WE (1999) The evolution of chemical defenses and mating systems in tiger moths (Lepidoptera: Arctiidae). Biol J Linn Soc 68:557–578.

Enllaces esternos editar

]