Artemisia granatensis

especie de planta

Artemisia granatensis ye una planta perenne perteneciente a la familia de les Compuestes (Asteraceae). Esta especie ye endémica de Sierra Nevada, España, y tópase en peligru críticu d'estinción. Ello ye que envalórase que queden menos de 2.000 exemplares.

Artemisia granatensis
Estáu de caltenimientu
En peligru críticu (CR)
En peligru críticu (UICN)
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Anthemideae
Subtribu: Artemisiinae
Xéneru: Artemisia
L., 1753
Especie: A. granatensis
Boiss., 1838
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Ye una planta perenne a diferencia de la manzanilla común que ye añal; despide un arume asemeyao a ella. Tien un raigañu llarga, que se llanca nos pedregales de los cumes, con mapa de tarmos en redol formando verde, y salen ramines floríferas verticales, y cada una d'elles termina en delles cabezueles pequeñes.

Al igual que la manzanilla fina escarez de lígules.

Propiedaes editar

Les xentes del llugar siempres lu han utilizáu atribuyéndo-y propiedaes máxiques y curatibles, magar namái ye útil como calmante de problemes dixestivos. Namái ye posible atopala en Sierra Nevada percima de los 2.000 msnm.

Taxonomía editar

Artemisia granatensis describióse por Pierre Edmond Boissier y espublizóse en Bibliothèque Universelle de Genève n.s., 13: 409. 1838.[1]

Etimoloxía

Hai dos teoríes na etimoloxía de Artemisia: según la primera, debe'l so nome a Artemisa, hermana ximielga d'Apolo y diosa griega de la caza y de les virtúes curatibles, especialmente de los embaranzos y los partos . según la segunda teoría, el xéneru foi dau n'honor a Artemisia II, hermana y muyer de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 e.C., que reinó dempués de la muerte del soberanu. Nel so homenaxe alzóse'l Mausoléu d'Halicarnasu, una de les siete maravíes del mundu. Yera esperta en botánica y en medicina.[2]

granatensis: epítetu xeográficu que se refier a la so llocalización en Granada.

Sinonimia
  • Artemisia basilica Webb ex Willk. & Lange[3]

Nome común editar

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar