Baquerín de Campos

conceyu de la provincia de Palencia (España)

Baquerín de Campos ye un conceyu y llocalidá española nel partíu de Frechilla de la provincia de Palencia (Castiella y Lleón).

Baquerín de Campos
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Palencia
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Baquerín de Campos (es) Traducir Eduardo Manzano Areños
Nome oficial Baquerín de Campos (es)[1]
Nome llocal Baquerín de Campos (es)
Códigu postal 34305
Xeografía
Coordenaes 42°01′00″N 4°46′59″W / 42.016666666667°N 4.7830555555556°O / 42.016666666667; -4.7830555555556
Baquerín de Campos alcuéntrase n'España
Baquerín de Campos
Baquerín de Campos
Baquerín de Campos (España)
Superficie 22 km²
Altitú 736 m
Llenda con Fuentes de Nava, Mazariegos, Villamartín de Campos, Pedraza de Campos, Torremormojón y Castromocho
Demografía
Población 25 hab. (2023)
- 18 homes (2019)

- 12 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Palencia
0% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 1,14 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
UTC+02:00
baquerindecampos.es
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

Nun paez probable que'l topónimu de Baquerín provenga del trabayu de vaqueru, como s'afirmó. De xuru deba'l so orixinal nome a un primitivu repoblador d'orixe mozárabe, que se denominaría Ibakrim. Na estadística más antigua de la diócesis de Palencia, anterior a 1345, citar a Baquerín como Baréin dientro del Arciprestalgu de Castromocho, cuando cuntaba con trés prester, un subdiácono, dos subdiáconos, y seis guaderas.

A mediaos del sieglu XIX, Baquerín yá tenía conceyu propiu, yá que a la cayida del Antiguu Réxime la llocalidá constituyóse en conceyu constitucional nel partíu de Frechilla , conocíu entós como Vaquerín de Campos y el covento de los Ángeles[2] y que nel censu de 1842 cuntaba con 96 llares y 500 vecinos, cuntaba con 105 cases, la plaza del carru y otra con un subportal, disponía de fragua, carnicería, pósito nacional, un hospital onde se recoyíen los vecinos probes, y dientro d'él la casa col so historial y escuela de primeres lletres.

Patrimoniu editar

  • Ilesia parroquial de Santa María de Arvis: construyida nel sieglu XVI a base de piedra y lladriyu, y nel sieglu XVII adosar al pórticu y decoróse la bóveda de la nave con yeserías nel sieglu XVIII.

Dispón el templu d'una nave que se cubrir con un artesonado con yeserías barroques, ente que'l cruceru, la capiya mayor y la sacristía cunten con bóvedes de crucería estrellada. Nel llau del evanxeliu una pintura alusiva al martiriu de Francisco Fernández de Capiyes, una escultura de la piedá del sieglu XVI y pintures de les Ánimes del sieglu XVIII.

El so retablu ye del primer terciu del sieglu XVII con una escultura de cristu del sieglu XVI. Bon retablu mayor nel presbiteriu de mediaos del sieglu XVII con relieves de l'adoración de los pastores, la nacencia, la tamién nacencia de la Virxe, y la visitación, más una escultura de la Inmaculada, toes elles d'un siguidor de Gregorio Fernández; amás, un calvariu d'Antonio de Ribera. Va unos años la cúpula de la ilesia empezó a tener problemes de derrumbe y p'evitar un desastre desmontó esti retablu y llevóse a San Zoilo en Carrión de los Condes pa la so restauración y custodia.[3][4]

Nel llau de la Epístola un retablu del primer terciu del sieglu XVII que cunta con escultura de crucifixu del sieglu XVI.

Mediu natural editar

Parte del so términu municipal ta integráu dientro de la Zona d'especial proteición pa les aves denomada La Nava - Campos Norte[5] perteneciente a la Rede Natura 2000.

Demografía editar

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2011
431 413 342 331 318 282 240 101 56 67 30 39

Referencies editar