Pedraza de Campos

conceyu de la provincia de Palencia (España)

Pedraza de Campos ye un conceyu de la provincia de Palencia, na comunidá de Castiella y Llión, España. Tien 97 habitantes (2012) atopar a una altitú de 750 m y asitiáu a unos 19 km de la ciudá de Palencia.

Pedraza de Campos
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Palencia
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Pedraza de Campos (es) Traducir Gaspar Polanco Aristin
Nome oficial Pedraza de Campos (es)[1]
Códigu postal 34170
Xeografía
Coordenaes 41°59′02″N 4°44′05″W / 41.983888888889°N 4.7347222222222°O / 41.983888888889; -4.7347222222222
Pedraza de Campos alcuéntrase n'España
Pedraza de Campos
Pedraza de Campos
Pedraza de Campos (España)
Superficie 32.38 km²
Altitú 750 m
Llenda con Ampudia, Torremormojón, Baquerín de Campos, Villamartín de Campos, Autilla del Pino y Santa Cecilia del Alcor
Demografía
Población 76 hab. (2023)
- 41 homes (2019)

- 41 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Palencia
0% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 2,35 hab/km²
Más información
Estaya horaria Hora central europea
UTC+01:00
pedrazadecampos.es
Cambiar los datos en Wikidata
Ilesia de San Cipriano
Vista de la ilesia dende les cais
Cases típiques de Pedraza de Campos

El topónimu o nome de llugar de Pedraza paez provenir del vocablu greco-llatín “petra” o piedra, al que s'añedir el sufixu “aza” de bayura, lo que nos daría un significáu de llugar abondosu en piedres o predajero”. Lo “de Campos” yá se sabe que ye un anexu localizador utilizáu dende'l sieglu XIX.

Yá na documentación histórica de 1112 recuéyese que'l rei Alfonsu VIII donaba al hospital de San Antolín toles posesiones reales que tenía na villa de “Petraza”.

A finales del sieglu XVI, el monarca Felipe II, nun intentu d'atropar dineru pa la maltrecha economía real, intentó vender esta villa de Pedraza a lo que s'opunxo fuertemente'l Cabildru palentín por cuenta de les ingentes aportaciones de rentes qu'esa villa venía faciendo a eses hospital de San Antolín. Por ello, la villa nun sería ayenada, quedando anexonada a esa institución hasta feches recién.

El términu de Pedraza atópase a caballu ente Tierra de Campos y los alcores. Tenía esi términu una llocalidá, yá despoblada dende'l sieglu XI qu'advocaba na so ilesia a San Salvador. Como remembranza permanez de pies y yá recuperada polos propietarios d'una finca, una pequeña ermita dedicada coles mesmes al Salvador.

Pela redolada del cascu urbanu de Pedraza de Campos entá pueden almirase dellos bellos modelos de los tradicionales palombares d'esta zona.

Demografía editar

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991
602 587 550 459 471 504 446 273 159 123

Arte editar

La ilesia de San Cipriano, del sieglu XVI, ye románica y tien tres naves separaes por pilastres. La portada del llau de la epístola ye de principios del sieglu XVIII. Nel interior destaquen los retablos de los sieglos XVI y XVIII.

Fiestes editar

Les fiestes del pueblu son el 3 y 4 de mayu, danzar delantre del Cristu en procesión. Tamién, el 16 y 17 de setiembre celebra'l patrón del pueblu, que se treslladó a la primer selmana del mes d'agostu, tamién se danza en procesión.

Personaxes editar

El Dulzaineru Mariano Gutiérrez “Calcón” (1902-1996) natural de Mazariegos de Campos (Palencia) y residente en Pedraza de Campos (Palencia), moteyáu "Tíu Calcón". Ésti empieza a dir a Villafrades acompañáu de los sos fíos Enrique (a la caxa) y Ricardo (al bombu) pa tocar el día de San Isidro y darréu son llamaos por Domiciano (l'alguacil) pa amenizar tanto'l baille de la función (foi'l primeru qu'introdució la orquesta pal baille de la verbena) como la procesión el día de la fiesta. Mientres unos años (1949 a 1956) fueron los encargaos de tocar amás de la fiesta nun par de cofraderíes y d'acompañar al grupu de la Seición Femenina.

[1]

Gastronomía editar

Lechazo, quesu d'oveya, pichones estofados, perdices n'escabeche, sopes albadas de Tierra de Campos. La matanza del gochu realízase pel hibiernu.

Recursos editar

 
Típicu palombar de la Tierra de Campos, ésti en concretu atópase en Pedraza de Campos

La topografía, cultivada na so mayoría de cebera, ye llana, atayada dacuando por dellos cuetos. El so clima ye estremáu y secu. L'arquiteutura y l'artesanía tradicional d'estes tierres ta basada nel adobe, el lladriyu de folla cocida al sol. Son famosos los sos palombares, qu'anubren la Tierra de Campos, según los sos castiellos. Pedraza de Campos escarez de castiellu pero podemos destacar el castiellu de Torremormojón o'l d'Ampudia pola so cercanía, según el de Montealegre de Campos (Valladolid).

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos editar