Battojutsu (抜刀術: "l'arte de desenvainar una espada") ye un términu xaponés que define un conxuntu de téuniques de desenvainar y cortar cola espada. De cutiu úsase indistintamente en vez de términos como iaijutsu, battodo, o iaido, anque caún d'ellos tien distintos matices en xaponés y diferentes escueles d'artes marciales xaponeses pueden usar ún o otru pa estremar les téuniques (por exemplu ente téuniques de pie o sentaos). Toos estos términos son dalgo más específicos que kenjutsu (téuniques cola espada) o kendo (vía de la espada), darréu qu'estos últimos refiérense principalmente a téuniques nes que la espada yá ta fuera la vaina (saya) y ye entós cuando s’emplega en combate.

Battojutsu
(抜刀術)
Enfoque Téuniques de desenvainar y cortar cola katana
País d'orixe  Xapón
Fundador Anque desconocíu, suel atribuyise a Hayashizaki Jinsuke (s. XVI)
Paternidá Kenjutsu
Deporte olímpicu Non
Cambiar los datos en Wikidata

Comparances col iaido y l'iaijutsu editar

Dambos son conceutos separtaos namái un mizcu. N’iaido l'entrenamientu céntrase en reaicionar a situaciones desconocíes, o a un ataque repentín, mientres que'l battojutsu consta davezu de múltiples cortaes de la que se desenvaina la espada. En cualesquier forma d'iaido l'enfoque suel tar en cortar nel mesmu actu de desenvainar (por exemplu cortar dende la “saya” más que primero desenvainar y dempués enfrentase al enemigu como dos aiciones siguíes); poro llámase tamién battokiri ("desenvainar cortando"). Los estudiantes de battojutsu y iaido tamién pueden prauticar téuniques de corte sobre oxetos reales, como esteres enrollaes de paya llento.

Usu del -dō y del -jutsu editar

Normalmente n’Occidente faise un usu bien diferente de los sufixos -dō o -jutsu cuando acompañen a los términos batto o iai, pero eses diferencies nun son tan clares nel llinguax orixinal, y nesti les pallabres úsense davezu indistintamente. Sicasí, polo xeneral, -dō tórnase a la vía de..., davezu incluyendo práutiques mentales y espirituales, mientres que -jutsu tórnase a l'arte de..., refiriéndose en concreto a les formes y téuniques de combate real del estilu.

El términu "-dō" entama a apaecer principalmente dempués de la Restauración Meiji, cuando se prohibió llevar públicamente katanes y les artes marciales tuvieron que cambiar d'"artes de matar" a "artes formatives". Por eso "-dō" úsase p'artes marciales como’l Yudu, Iaido, Kendo, etc., nes que’l propósitu ye entrenar el cuerpu y la mente. Y "-jutsu" (como en Kenjutsu, Jujutsu, etc...) daba a les artes marciales el matiz d'un propósitu empobináu al combate.

Historia editar

Los oríxenes del arte de desenvainar la espada y cortar dende la vaina son escuros. Anque delles tradiciones marciales xaponeses tienen fundadores llexendarios que se manguen allá una vezona, dalgunos atribúin el battojutsu a Hayashizaki Jinsuke (1546-1621), que tien dedicáu l'Hayashizaki Jinja, un santuariu de la rexón de Tohoku en Xapón, al que munchos prauticantes modernos consideren santuariu central del iaido. El conceutu de battojutsu quiciabes esistía enantes, pero nun ta claro quién foi la primer persona n’usar el términu. En cualesquier casu’l battojutsu debió nacer dempués de qu'apaeciera la curvadura de la katana, yá que la capacidá de desenvainar y al empar cortar con eficacia naz naturalmente de les carauterístiques físiques de la fueya curvada.

Téunica editar

L’entrenamientu del battojutsu céntrase en cortar cola espada, normalmente sobre cuelmos de paya o xuncos trenzaos. Ensin embargu nel Xapón medieval los samuráis entrenaben les cortaes contra cadabres de prisioneros o condenaos. La cortada más fácil yera la que se facía sobre la moñeca, pero facíense hasta cortaes qu'implicaben a más d'una persona. Dizse qu'hubo un espadachín perafechiscu que cortó a siete persones a la vez.

Les formes o kates básense, en primer llugar, nuna llarga práutica, primero por pareyes en forma de “kihon”, y dempués, col mesmu espíritu, en solitario. L’estilu unificáu modernu llamáu “Seitei toho battodo” divídese en cuatro niveles d'estudiu con cinco kates caún. Cada kata correspuende a una situación particular de combate como les que podemos imaxinar n’iaido o en kenjutsu. Poro ye imposible dixebrar el “Seitei toho battodo” de disciplines como l'iaido y el kenjutsu; los sos conocimientos treslládense a la práutica más amplia de la esgrima tradicional xaponesa. L’oxetivu equí nun ye namái cortar, sinón que la cortada tien que ser el resultáu d'una combinación de factores, y nun tien xacíu más que nel sen de la téunica considerada en conxuntu[1].

Escueles editar

Les ryuha (tradiciones marciales xaponeses) qu'enseñen battojutsu, son relativamente rares en Xapón, y tovía lo son más fuera d'esi país. Esto contrasta colo muncho más fácil que ye atopar formes d'entrenamientu a mano vacía, como kárate y aikido. Darréu recuéyese una llista parcial de ryuha qu'inclúin lo que pue llamase battojutsu nel sen ampliu de desenvainar y cortar dende la saya, anque delles avecen más a usar los términos iaido, iaijutsu, o battodo.

Llistaes nel Bugei Ryuha Daijiten (Enciclopedia de Tradiciones de les Artes Marciales) como koryu, o artes desarrollaes enantes de la era Meiji:

  • Muso Jikiden Eishin-ryu: Atópense buelgues nel Hayashizaki-ryu Iai d'Hayashizaki Jinsuke (finales del sieglu XVI)
  • Muso Shinden-ryu: Atópense buelgues nel Hayashizaki-ryu Iai d'Hayashizaki Jinsuke (finales del sieglu XVI)
  • Suio-ryu Iai Kenpo: Fundada alredor del 1600 por Mima Yoichizaemon Kagenobu
  • Shin Shin Sekiguchi-ryu: Fundada por Sekiguchi Yorokuuemon Ujimune.
  • Mugai-ryu: Fundada nel 1693 por Tsuji Gettan Sukemochi, que primero aprendiera Yamaguchi-ryu kenjutsu.
  • Jigen-ryu: Fundada por Togo Hizen-no-kami Shigetada, el so llinax arraigona nel Shinto-ryu d'Iizasa Choisai Ienao.
  • Tenshin Shoden Katori Shinto-ryu: Fundada nel sieglu XV por Iizasa Choisai Ienao.
  • Yagyu Shinkage-ryu: Naz del Shinkage-ryu de Yagyu Muneyoshi, qu'estudiara con Kamiizumi Nobutsuna nel sieglu XVI.
  • Yoshin-ryu: Naz del Yoshin-ryu fundáu por Akiyama Shirobei Yoshitoki a mediaos del sieglu XVII.

Llistaes nel Bugei Ryuha Daijiten como artes desarrollaes dempués del principiu de la era Meiji:

  • Toyama-ryu: Fundada a finales del sieglu XIX, principios del XX, por oficiales instructores de l'Academia Militar de Toyama.
  • Nakamura-ryu: Fundada por Nakamura Taizaburo a mediaos del sieglu XX, qu'aprendiera Toyama-ryu n’Academia Militar de Toyama.

Bibliografía editar

  • Wagner, Gordon, Donn F. Draeger. Japanese Swordsmanship: Technique and Practice. New York and Tokyo: Weatherhill Inc., 2001.
  • Friday, Karl. Legacies of the Sword: The Kashima-Shinryu and Samurai Martial Culture. Honolulu, US: University of Hawai'i Press, 1997.
  • Obata, Toshishiro. Crimson Steel. Essex, UK: Dragon Books, 1987.
  • Obata, Toshishiro. Naked Blade. Essex, UK: Dragon Books, 1985.
  • Yamada, Tadashi and Watatani Kiyoshi. Bugei Ryuha Daijiten. Tokyo, Japan: Tokyo Koppi Shuppanbu, 1979.

Referencies editar

Enllaces esternos editar