Thelma "Butterfly" McQueen (7 de xineru de 1911Tampa – 22 d'avientu de 1995Augusta) foi una actriz d'Estaos Xuníos. Orixinalmente foi una baillarina, a la edá de 28 años fixo'l papel de “Prissy”, la doncella de Scarlett O'Hara nel filme de 1939 Gone with the Wind.

Butterfly McQueen
Vida
Nacimientu Tampa7 de xineru de 1911[1]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Grupu étnicu afroamericanu d'Estaos Xuníos
Llingua materna inglés
Muerte Augusta22 d'avientu de 1995[2] (84 años)
Estudios
Estudios City College of New York (es) Traducir
Llingües falaes inglés
Oficiu actriz, baillarina, actriz de teatru, actriz de televisiónactriz de cine
Premios
Movimientu ateísmu
Creencies
Relixón ateísmu
IMDb nm0574335
Cambiar los datos en Wikidata
Autógrafu, 1980, segudi por "Prissy of G.W.T.W."

Primeros años editar

Nacida como Thelma McQueen en Tampa, Florida, entamó convertise en enfermera hasta qu'un maestru de la so escuela secundaria suxurió-y ser actriz. McQueen primeramente intentó estudiar con Janet Collins y foi col Grupu de mozos negros de Venezuela Jones ”. Alredor d'esta dómina ella adoptó'l nomatu de “Butterfly” (caparina) – n'honor al so constante movimientu de manes - pola so actuación del balé de la caparina nuna producción de A Midsummer Night's Dream (ella siempres odiara'l so nome de nacencia y más tarde camudó llegalmente el so nome a Butterfly McQueen). Actuó cola compañía de danza de Katherine Dunham enantes de faer el so debú profesional na obra de George Abbott' llamada Brown Sugar '.[3]

Carrera editar

El primer papel de McQueen sería'l que más la identificaría, el de Prissy, la nueva doncella de “Gone with the Wind”, pronunciando la famosa frase “¡Yo nun sé nada sobre dar a lluz ñácaros!” La so voz distintivo y agudo tamién tomaron a les persones por sorpresa. Ella tamién actuó en partes ensin creitu como asistente de ventes en The Women, filmada depués de “Lo que'l vientu llevó pero estrenada primero que ella. Tamién encarnó a “Butterfly”, la doncella de Mary Livingstone nel programa de radio de Jack Benny por un tiempu mientres la Segunda Guerra Mundial. Ella apaeció nun papel ensin creitu nel filme de 1945 Mildred Pierce y tuvo un papel de repartu en Duel in the Sun de 1946; para 1947 ella cansó de los estereotipos étnicos a los que yera sometida y remató la so carrera cinematográfica.

Dende 1950 hasta 1952 interpretó otru rol racialmente estereotipáu, el de Oriole na serie de televisión Beulah. Nun momentu más llixeru, ella apaeció nun episodiu de 1969 deThe Dating Game .

Les ufiertes como actriz empezaron a arralecer nesi tiempu y ella dedicóse a otres actividaes como l'estudiu de política, recibió una llicenciatura en Ciencies polítiques en 1975 na City College of New York.[4]

En 1979 McQueen ganó un Daytime Emmy Award pola so interpretación de la tía Thelma, una fada madrina nel episodiu de ABC Afterschool Special tituláu "The Seven Wishes of Joanna Peabody."[5] Ella tuvo un papel más substancial na película de 1986 The Mosquito Coast.

Legáu y muerte editar

McQueen nunca se casó nin tuvo fíos. Vivió en Nueva York nos meses de branu y n'Augusta, Georgia mientres el iviernu.[6] Morrió'l 22 d'avientu de 1995 en Augusta Rexonal Medical Center en Augusta, como resultáu de quemadures, recibíes cuando un calentador de querosenu qu'intentaba encender falló y españó en llapaes.[7] Foi una atea tola vida[8] que donó'l so cuerpu a la ciencia médica y recordó a la Freedom From Religion Foundation nel so testamentu.

Cites editar

Filmografía editar

bgcolor="#CCCCCC" align="center"
Film
Añu Títulu Papel Notes
1939 The Women Lulu - Moza del mostrador de cosméticos Ensin creitu
Gone with the Wind Prissy
1941 Affectionately Yours Butterfly
1943 Cabin in the Sky Lily
I Dood It Annette Títulu alternu: By Hook or by Crook
1945 Flame of Barbary Coast Beulah, doncella de Flaxen Títulu alternu: Flame of the Barbary Coast
Mildred Pierce Lottie - doncella de Mildred Ensin creitu
1946 Duel in the Sun Vashti Títulu alternu: King Vidor's Duel in the Sun
1948 Killer Diller Butterfly
1970 The Phynx Ella mesma
1974 Amazing Grace Clarine
1986 The Mosquito Coast Ma Kennywick
Televisión
Añu Títulu Papel Notes
1950 Studio One 1 episodiu
1950–1953 Beulah Oriole Episodios desconocíos
1951 Lux Videu Theatre Mary 1 episodiu
1957 Hallmark Hall of Fame 1 episodiu
1978 ABC Weekend Special Tía Thelma 1 episodiu
1979 ABC Afterschool Special Tía Thelma 1 episodiu
1981 The Adventures of Huckleberry Finn Película pa televisión
1985 Adventures of Huckleberry Finn Blind Negress Película pa televisión
1988 The Making of a Legend: Gone With The Wind Ella mesma (entrevista) Documental pa televisión
1989 Polly Miss Priss Película pa televisión

Referencies editar

  1. Afirmao en: Internet Broadway Database. Identificador de persona d'Internet Broadway Database: 68298. Apaez como: Butterfly McQueen. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w6fx81pk. Apaez como: Butterfly McQueen. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. JM Appel. Butterfly McQueen. St. James Encyclopedia of Popular Culture.
  4. «Butterfly McQueen, 84, 'Gone With the Wind' Actress, Dies From Burns». Jet (Johnson Publishing Company) 89 (9):  páxs. 60. 15 de xineru de 1996. ISSN 0021-5996. 
  5. https://www.imdb.com/title/tt0365740/
  6. Edward T. James,; Sicherman, Barbara; Wilson James, Janet ; Boyer, Paul S.; Ware, Susan (2004). Notable American Women: A Biographical Dictionary. Harvard University Press, páx. 438. ISBN 0-674-01488-X.
  7. Alvarez, Lizette (23 d'avientu de 1995). Butterfly McQueen Dies at 84; Played Scarlett O'Hara's Maid. The New York Times. http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9502Y4DD1539F930A15751C1A963958260. Consultáu'l 14 de marzu de 2009. 
  8. Suman, Michael (1997). Religion and Prime Time Television. Greenwood Publishing Group, páx. 22. ISBN 0-275-96034-X.
  9. Freedom From Religion Foundation
  10. «Atheists, church face off in Madison bus advertising». jsonline.com (11 de marzu de 2009).
  11. «Billboards shun religion, promote separation of church and state». ajc.com (10 de setiembre de 2010).

Enllaces esternos editar