Candidatures a los Xuegos Olímpicos de 2012

Nueve ciudaes presentaron la so candidatura a los Xuegos Olímpicos de 2012[n. 1] al Comité Olímpicu Internacional (COI). El Comité preseleccionó cinco d'éstes —Londres, Madrid, Moscú, Nueva York y París— d'ente les cualos foi Londres la que resultó vencedora. Londres va ser la primer ciudá qu'albergue unos Xuegos Olímpicos per tercer vegada, tres los celebraos en 1908 y 1948.[1] El procesu de seleición de la sede de los Xuegos Olímpicos de 2012 foi consideráu como unu de los que mayor competitividá tuviera na hestoria del COI.[2] París foi la candidatura que cuntó mientres la mayor parte de la campaña col papel de favorita, pero'l cabildeo que realizaron los partidarios de Londres nos últimos momentos foi un factor decisivu pa consiguir l'ésitu de la candidatura.[3] Madrid foi catalogada como una de les favorites, pero la ciudá nun recibió abondos votos como pa devasar a París y Londres.[4]

Dempués de la evaluación téunica de los nueve candidatures orixinales, les primeres cinco ciudaes fueron preseleccionaes el 18 de mayu de 2004, convirtiéndose en candidates oficiales. Les otres ciudaes aspirantes —L'Habana, Istambul, Leipzig y Rio de Janeiro— fueron refugaes.[5] Cuatro de les cinco ciudaes candidates yeren famoses capitales d'Estáu, lo que representaba un especial interés competitivu na ronda final de la eleición. París y Madrid ocupaben los puestos de favorites mientres la fase d'eleición, pero a principios de 2005, una evaluación más cuidadosa de los candidatos asitió a París y a Londres nuna apertada carrera que se foi estrechando cada vez más cuantimenos faltaba pal día de la eleición de la sede olímpica. El 6 de xunetu de 2005, mientres una votación de cuatro rondes —que se llevó a cabu mientres la 117ª sesión del COI— Moscú, Nueva York, y Madrid fueron esaniciaes nos trés primeres rondes. Finalmente, Londres #imponer a París na última votación por aciu un estrechu marxe de 4 votos, consiguiendo asina'l derechu de celebrar los Xuegos Olímpicos de 2012.

Mientres el mes siguiente a la 117º sesión del COI, los miembros de la delegación de París 2012 argumentaron que la delegación de Londres violara les regles de COI. Los puntos claves de les acusaciones arramaes contra Londres 2012 #basar na iniciativa d'ufiertar ayudes a los atletes y nes presiones exercíes pol primer ministru Tony Blair.[6] Una declaración pública del Presidente del COI Jacques Rogge desmintió estes acusaciones, declarando que la competición fuera llimpia.[7] Otru discutiniu tuvo llugar mientres el procesu d'eleición, cuando una investigación secreta llevada a cabu por un programa de televisión británicu reveló un escándalu de corrupción acomuñáu al miembru del COI Ivan Slavkov y a dellos axentes olímpicos, quien ufiertaron la so ayuda pa consiguir votos a cualesquier de les candidatures presentaes a los Xuegos Olímpicos de 2012 en cuenta de favores financieros.[8] Esto asocedió cuando'l COI inda se taba recuperando del escándalu de Salt Lake City, polo que reaccionó rápida y punitivamente frente a los individuos que rompieron les regles.[9]

Procesu d'eleición editar

El procesu d'eleición de la sede olímpica empieza cola presentación de la candidatura d'una ciudá al Comité Olímpicu Internacional (COI) per parte del so correspondiente Comité Olímpicu Nacional (CON) y termina cola eleición de la ciudá anfitriona per parte de los miembros del COI mientres una sesión ordinaria. El procesu #rexir pola Carta Olímpica, como declara nel Capítulu 5, Regla 34.[10]

Dende 1999, esti procesu tuvo estremáu en dos fases. Mientres la primer fase, qu'empieza darréu dempués de que se cumpla la fecha llende de presentación de candidatures, pídese-yos a les ciudaes aspirantes" que rellenen un cuestionariu que cubre les temes de mayor importancia a tener en cuenta a la hora entamar unos bonos XX. OO. Esta información dexa al COI analizar les capacidaes de les ciudaes, amás de los puntos #fuerte y #débil de los sos proyeutos. Dempués d'un estudiu detalláu de los cuestionarios y de los informes posteriores, el Conseyu Executivu del COI escueye les ciudaes que se clasifiquen pa siguir compitiendo na siguiente ronda. La segunda fase ye la etapa na que se xueguen el so futuru les distintes candidatures: les ciudaes aspirantes (d'equí p'arriba llamaes "ciudaes candidates") tienen de rellenar un segundu cuestionariu más ampliu y detalláu sobre les candidatures.[11] Estos informes son estudiaos curioso pola Comisión d'Evaluación del COI, un grupu compuestu por miembros del COI, representantes de les federaciones deportives internacionales, los Comités Olímpicos Nacionales, atletes, el Comité Paralímpicu Internacional y espertos internacionales especializaos en diversos campos.[12] Los miembros de la Comisión d'Evaluación realicen entós visites de cuatro díes coles mires d'inspeccionar caúna de les ciudaes candidates, onde reparen los llugares propuestos pa construyir les instalaciones y son informaos sobre los detalles de les temes cubiertes nel informe de la candidatura. La Comisión d'Evaluación comunica los resultaos de les sos inspeiciones nun informe a los miembros COI hasta un mes antes de la eleición de la sede na correspondiente sesión del COI.[11]

La sesión del COI na cual escuéyese a la ciudá que va entamar los XX. OO. #llevar a cabu nun país que nun presentara nenguna candidatura pa la organización d'esos Xuegos Olímpicos.[11] Los miembros del COI que tán n'activu (escluyendo'l presidente y los miembros d'honor) participen na votación pa escoyer a la ciudá anfitriona. Los miembros de los países que tienen una ciudá que participa na competición nun pueden votar mientres la ciudá siga compitiendo. La votación #llevar a cabu a lo llargo d'una socesión de rondes hasta qu'una candidatura algame la mayoría absoluta de votos; si esto nun asocede na primer ronda, la candidatura con menos votos ye esaniciada y otra votación empieza de nuevu. Nel casu de que dos candidatures empaten col menor númberu de votos, realízase una votación especial, que'l so ganador pasa definitivamente a la siguiente ronda. Dempués de cada ronda, anúnciase qué ciudá foi esaniciada.[13][14] Dempués de que s'anuncie la ciudá que va allugar los XX. OO., la delegación de la candidatura escoyida robla'l Contratu de la Ciudá Anfitriona" col COI, que delega les responsabilidaes de la organización de los Xuegos a la ciudá y al Comité Olímpicu Nacional correspondiente.[15]

Evaluación de les ciudaes aspirantes editar

La fecha llende pa presentar la candidatura d'una ciudá p'allugar los Xuegos Olímpicos de 2012 foi'l 15 de xunetu de 2003. Les nueve ciudaes que presentaron candidatures antes de tala fecha tamién atoparon nel 15 de xineru de 2004 la fecha llende pa la entrega del cuestionariu de la primer fase.[16] N'analizando los informes, el COI ufiertó una media ponderada de cada ciudá basada nes puntuaciones llograes en cada unu de los once tarrezas del cuestionariu: sofitu políticu y social, infraestructura xeneral, llugares deportivos, Villa Olímpica, ambiente, agospiamientu, tresporte, seguridá, esperiencia pasada, finances y heriedu. Si la media d'una candidatura ye cimera a seis (la media predefinida como referencia pol COI), la ciudá ye considerada por demás capaz de recibir los Xuegos Olímpicos; d'otra manera, si la puntuación ye inferior a seis, suelse considerar que les sos posibilidaes son bastante pequeñes.[17] El 18 de mayu de 2004, el COI anunció les ciudaes que les sos candidatures fueron aceptaes:[16]

Los cinco aspirantes coles medies más altes pasaron a la siguiente fase como ciudaes candidates oficiales.[16] Como ta axustáu, el COI concedió-yos el derechu d'usar los Aniellos Olímpicos nel emblema de la so candidatura, xunto con una etiqueta qu'identifica a les ciudaes candidates.[n. 2]

Evaluación de les ciudaes candidates editar

Escontra'l 15 de payares de 2004, tolos candidatos unviaren los informes de les sos candidatures al COI. Dempués de que'l COI #evaluar mientres un periodu d'analís, les ciudaes fueron visitaes pola Comisión d'Evaluación del COI, formada por dolce miembros del COI y presidida pola marroquina Nawal El Moutawakel.[12] Les visites, que duraron cuatro díes caúna, tuvieron llugar ente'l 3 de febreru y el 17 de marzu de 2005:[16]

  • Madrid — Del 3 al 6 de febreru 
  • Londres — Del 16 al 19 de febreru 
  • Nueva York — Del 21 al 24 de febreru 
  • París — Del 9 al 12 de marzu 
  • Moscú — Del 14 al 17 de marzu 

La candidatura parisina sufrió dos inconvenientes mientres la inspeición: delles fuelgues y manifestaciones coincidieron cola visita y foi publicáu un informe nel que se dicía que Guy Drut, miembru del COI y una de les pieces claves del equipu de la candidatura de París, tendría que faer frente a cargos de presunta corrupción financiera amestaos al partíu políticu al que pertenecía.[18]

El 6 de xunu de 2005, el COI publicó los informes d'evaluación de los cinco candidatures que realizó la Comisión d'Evaluación.[16] Anque estos documentos nun contuvieren puntuaciones o clasificaciones, l'informe de París foi consideráu unu de los más positivos, siguíu estrechamente pol de Londres, qu'arreglara la mayor parte de los inconvenientes reparaos mientres la evaluación de la primer fase en 2004. Nueva York y Madrid tamién llograron evaluaciones bien positives, ente que Moscú foi considerada la candidatura más débil.[19] Mientres esi mesmu día, la candidatura de Nueva York sufrió un importante revés dempués de conocese que l'estáu de Nueva York refugaba financiar el West Side Stadium, una pieza clave de la candidatura de Nueva York 2012.[20] La candidatura de Nueva York yá proyeutara un plan alternativu una selmana dempués, pero un cambéu tan esencial tan solo un mes antes de la votación na que se diba a escoyer a la ciudá anfitriona amenorgó les posibilidaes de Nueva York.

Mientres tol procesu de la competición toles candidatures engarraron por consiguir el mayor númberu de votos cola vista puesta na 117º Sesión del COI. París foi vista mientres la mayor parte del procesu como la favoritasobremanera porque la so candidatura yera la tercera que presentara la ciudá nos últimos años (tamién aspirara a los XX. OO. de 1992 y 2008). Londres foi catalogada nun principiu como la segunda posibilidá, por detrás de París, ganando esta postrera per un marxe considerable, pero esta situación #empezar a invertir a partir del nomamientu de Sebastian Coe como xefe de la candidatura de Londres 2012 el 19 de mayu de 2004.[21] A finales d'agostu de 2004, los informes apuntaben a un empate ente Londres y París.[22] Na carrera final escontra la 117º Sesión del COI, l'empate ente Londres y París foise estrechando más y más. El 1 de xunetu de 2005, el presidente del COI Jacques Rogge, cuando-y preguntaron qué ciudá sería la ganadora, respondió: "Ye namái una sensación porque nun sé lo que ta na cabeza de los miembros del Comité Olímpicu Internacional, pero creo que va ser por menos de 10 votos, inclusive tan pocos como cinco o seis".[23]

117º Sesión del COI editar

 
Vista de Singapur.

La ceremonia d'inauguración de la 117º Sesión del COI foi llevada a cabu nel Esplanade - Theatres on the Bay, en Singapur, el 5 de xunetu de 2005. El primer ministru Lee Hsien Loong foi l'invitáu d'honor ya inauguró oficialmente la sesión. La música, el baille y les exhibiciones d'artes marciales col lema "Una voz, un ritmu, un mundu" abrieron la ceremonia.[24] Un tipu especial d'orquídea híbrida foi creáu pa usase nel cartelu oficial de la sesión del COI en Singapur. La flor, llamada "Vanda COI", provién de la Vanda Miss Joaquín, la flor nacional.[25]

El 6 de xunetu de 2005, el día de la votación, la sesión del COI foi llevada a cabu nel Raffles City Convention Centre. Empezó a la 1:00 UTC coles esposiciones finales, d'una hora caúna, de les ciudaes candidates, siguíes d'una sesión informativa pa la prensa de media hora, nel siguiente orde: París, Nueva York, Moscú, Londres y Madrid. Les presentaciones de les candidatures terminaron a les 9:00 UTC y una presentación del informe definitivu de la Comisión d'Evaluación precedió a la votación.[26] De los 116 miembros activos que componíen el COI, 17 nun podíen votar na primer ronda, dexando un total de 99 miembros capaces d'exercer el so derechu al votu.[27]

Miembros del COI inhabilitaos pa votar (17)
Miembros de paísescon ciudaes candidates (13)


Otros miembros (4)
  • Jean-Claude Killy 
  • Henri Serandour 
  • Anita L. Defrantz 
  • James L. Easton 
  • Robert Ctvrtlik 
  • Vitaly Smirnov 
  • Shamil Tarpischev 
  • Alexander Popov 
  • Ana, Princesa Real 
  • Craig Reedie 
  • Phil Craven 
  • Infanta Doña Pilar de Borbón 
  • Juan Antonio Samaranch Jr. 
  • Jacques Rogge (Presidente del COI) 
  • Ivan Slavkov (Suspendíu) 
  • Nikos Filaretos (Ausente) 
  • Guy Drut (Ausente) 

La votación electrónica empezó a les 10:26 UTC, y nos trés primeres rondes fueron esaniciaes Moscú, Nueva York y Madrid, respeutivamente. Dempués de qu'una ciudá fuera esaniciada, los miembros que pertenecíen a los países de diches ciudaes, podíen votar nes siguientes rondes. Londres y París llegaron a la cuarta y última votación que concluyó a les 10:45 UTC. Una hora más tarde, a les 11:49 UTC, Jacques Rogge anunciaba formalmente que Londres yera la ciudá ganadora.[3] Aproximao mil millones d'espectadores repararon esti momentu en direutu al traviés de la televisión.[24]

Dempués de que s'anunciara la ganadora, publicáronse los resultaos de les votaciones: Londres consiguió más votos nes rondes primera, tercer y última, ente que Madrid resultó vencedora na segunda, pero nun #algamar abondos votos na tercer ronda, siendo esaniciada. La compatibilidá de les candidatures de París y Londres foi afigurada n'última instancia por aciu una diferencia de cuatro #voto na última votación.

Resultaos de les votaciones
Ciudá País Ronda 1 Ronda 2 Ronda 3 Ronda 4
  Londres Reinu Xuníu 22 27 39 54
  París Francia 21 25 33 50
  Madrid España 20 32 31 -
  Nueva York Estaos Xuníos 19 16 - -
  Moscú Rusia 15 - - -

Candidatures de les ciudaes editar

Londres editar

 
Un metro de Londres decoráu cola publicidá de Londres 2012.

Dempués de que Birmingham y Mánchester fracasaren en llevar les sos candidatures a bon puertu pa los XX. OO. de 1992, 1996 y 2000, l'Asociación Olímpica Británica decidió que Londres yera la meyor opción pa escorrer l'oxetivu d'allugar los Xuegos Olímpicos de Branu.[28] La pieza clave de la candidatura de Londres yera'l Lower Lea Valley, el llugar designáu p'allugar un Parque Olímpicu de categoría mundial y la Villa Olímpica. Estes instalaciones van tar comunicaes por aciu una danzadera d'alta velocidá, llamada Olympic Javelin, y medios de tresporte esistentes capaces de tresportar a 240.000 persones per hora.[29] Dempués de que se clausuren los Xuegos Olímpicos, l'área va #convertir nel mayor parque urbanu construyíu n'Europa mientres los postreros 150 años, con una superficie de 2 km² y va ser el llar del Institutu Olímpicu de Medicina, un centru médicu deportivu de rehabilitación.[30][31] El proyeutu riquió d'una meyora sustancial del sistema de metro de Londres, que se supón que ye capaz de tresportar a los ensames d'espectadores que xeneren unes Olimpiaes, y más inversiones en nuevos centros olímpicos por tola ciudá. Londres yera considerada como la segunda favorita p'allugar los XX. OO. dempués de París, pero la intensa presión exercida pol equipu de la candidatura de Londres nes últimes etapes del procesu d'eleición fíxo-y consiguir un bon númberu de votos al so favor.[1]

El 7 de xunetu de 2005, les celebraciones por consiguir los Xuegos viéronse avafaes polos ataques terroristes contra'l sistema de tresporte públicu de Londres. Esto traxo de momentu medranes alrodiu de la seguridá de los Xuegos Olímpicos de 2012, a los que'l COI y los funcionarios británicos respondieron con mensaxes tranquilizadores.[32][33]

París editar

 
Emblema de la candidatura colgáu na fachada del Conceyu de París.

París foi considerada mientres enforma tiempu como la firme favorita pa consiguir allugar los Xuegos Olímpicos de 2012, en considerancia por perder con candidatures anteriores qu'intentaron consiguir los Xuegos de 1992 y 2008, que finalmente se llevaron Barcelona y Beixín respeutivamente.[3] La candidatura parisina planiaba asitiar les instalaciones deportives nes zones norte y oeste de la ciudá, cola Villa Olímpica emplazada en mediu, a menos de 10 minutos de distancia la una de la otra.[34] El plan recibió una nota téunica alta per parte del COI, debíu al bien calteníu sistema de tresporte de la ciudá y al abondosu agospiamientu, faciendo capaz a París d'agospiar a un gran númberu de turistes. La candidatura llogró enforma sofitu per parte de los parisinos y del país polo xeneral.[35] Anque la mayor parte de les infraestructures, como'l Stade de France, tuvieren yá construyíes, el proyeutu proponía construyir les instalaciones deportives que fueren temporales pa depués poder ser movíes y reutilizaes n'otros llugares dempués de los Xuegos.[35] El ricu heriedu cultural y olímpica de París acentuó la perspeutiva de que la ciudá tenía muncha esperiencia na celebración d'eventos deportivos internacionales, como la Copa Mundial de Fútbol de 1998 y el Campeonatu Mundial d'Atletismu de 2003.[35] Toos estos aspeutos fixeron que la posición de París viérase fortalecida.

Madrid editar

 
L'emblema de la candidatura de Madrid na fachada del Palaciu de l'Alcaldía de Madrid.

A principios de 2003, Madrid venció a Sevilla na carrera por representar a España na puya polos XX. OO. de 2012.[36] Madrid presentó una candidatura onde cuasi toles instalaciones deportives taríen alcontraes dientro de tres zones cercanes al centru de la ciudá y próximes les unes de les otres.[37] El fechu de que delles instalaciones yá tuvieren construyíes faía que'l costu d'allugar les Olimpiaes fuera bastante económicu, y amás les nueves instalaciones deportives permanentes apurrieren a la ciudá una duraderu heriedu olímpicu.[37] Per primer vegada na hestoria de los Xuegos, el tresporte y l'agospiamientu de los cientos de miles de turistes que se xuntaríen na capital española seríen dafechu dependientes de les infraestructures de tresporte públicu.[37] Toles instalaciones y tresportes públicos #llevar a cabu utilizando enerxíes anovables, lo que convertiría a los Xuegos de Madrid nunes Olimpiaes verdes".[37] La ciudá tenía esperiencia na celebración de numberosos campeonatos del mundu y d'Europa y de delles modalidaes de deportes olímpicos.[38] De los cinco candidatures, la de Madrid foi la más sofitada pola población de la so ciudá y la del país, y la so promoción viose impulsada pol sofitu del ex presidente del COI Juan Antonio Samaranch, quien consiguió votos en favor de la capital española.[38][39] Mientres el procesu de la votación final, el príncipe Alberto de Mónaco, miembru del COI, punxo en dulda la seguridá de Madrid, recordando la esplosión que tuviera llugar pocos díes tras nes proximidaes del Estadiu de la Peineta, símbolu de la candidatura de Madrid. La delegación española atopó esti comentariu ofensivu y consideró que la eleición de Londres en cuenta de Madrid, foi consecuencia de les pallabres d'Alberto.[40][41] El 7 de xunetu de 2005, namái un día dempués del anunciu de Londres como ciudá anfitriona de los XX. OO. de 2012, Al Qaeda perpetó una serie d'ataques terroristes contra'l tresporte públicu de Londres, matando a 52 persones.

Nueva York editar

 
La Estatua de la Llibertá formaba parte del emblema de la candidatura de Nueva York.

Nueva York foi escoyida, dexando en segundu llugar a San Francisco, mientres la competición interna de los Estaos Xuníos, celebrada en 2002. El plan Olympic X yera'l principal conceutu propuestu pol equipu de la candidatura: dos llinies de tresporte primaries xuniríen xuntes delles instalaciones olímpiques espardíes por Manhattan, Queens, Brooklyn, ya inclusive en East Rutherford, Nueva Jersey; la Villa Olímpica de 8.500 habitaciones taría alcontrada na interseición de les llinies.[42] Dientro d'estes zones, onde yá esisten sitios como'l Madison Square Garden, el Yankee Stadium, Central Park, el USTA National Tennis Center, el Giants Stadium y el Continental Airlines Arena (Meadowlands Sports Complex), llevantaríense nueves instalaciones, como'l Queensbridge Athletic Center, el Greenbelt Equestrian Center y el Flushing Meadows Regatta Center.[43] El que la ciudá asegurara abondoses places hoteleres y tuviera un altu nivel de capacidá pa recibir turistes, amás de la cualidá de ser una ciudá global, fueron vistos como dalgunos de los sos aspeutos más fuertes.[42] La candidatura sufrió un gran contratiempu cuando l'estáu de Nueva York decidió nun financiar el West Side Stadium, el símbolu del proyeutu, amenorgando asina les posibilidaes de que Nueva York #convertir na ciudá anfitriona.[44]

La candidatura de la ciudá volvió recuperar les sos posibilidaes cuando anunció un alcuerdu pa construyir un nuevu estadiu (Citi Field), que sería usáu como l'estadiu olímpicu nel que se llevaríen a cabu les ceremonies d'inauguración y entrega de medayes y l'atletismu.[44] Nueva York nunca foi vista como una de les favorites, y les sos posibilidaes pa consiguir los Xuegos viéronse afeutaes dempués de que Vancouver, en Canadá, consiguiera ser escoyida como la ciudá qu'allugara los Xuegos Olímpicos d'Iviernu de 2010.[n. 3]

Moscú editar

El proyeutu de Moscú pa les Olimpiaes de 2012 tenía de ser construyíu por aciu l'heriedu creáu polos Xuegos Olímpicos de 1980. Les competiciones seríen entamaes n'instalaciones deportives dientro de les llendes de la ciudá y n'árees cercanes alredor del ríu Moscova, lo que los convertiríen nos "Xuegos más centralizaos de la hestoria" según el lema de la candidatura dirixida por Valery Shantsev.[45] Toles instalaciones esistentes seríen dafechu anovaes y les nueves instalaciones seríen construyíes y acabaes a tiempu pa les Olimpiaes.[46] La pieza clave y el corazón de la candidatura olímpica de la ciudá yera la nueva y moderna Villa Olímpica, que sería construyida nuna de les veres del ríu.[46] A pesar de recibir un altu nivel de sofitu per parte de la población de la ciudá y del país, amás de cuntar con una amplia esperiencia a la de celebrar eventos, los puntos débiles de Moscú yeren la so poca capacidá hotelera y l'antigüedá del so sistema de tresporte, que nun sería capaz d'enfrentase al trupu tráficu propiu d'unos Xuegos Olímpicos.[46]

Discutinios editar

Publicidá de la candidatura de Londres editar

N'avientu de 2003, el primer ministru británicu Tony Blair faló sobre la candidatura de Londres mientres "un almuerzu deportivu" nun cume en Nixeria.[47] Blair mentó la candidatura nel contestu del positivu heriedu que crearen los Xuegos de la Mancomunidá de 2002, celebraos en Mánchester: "L'ésitu que tuvieron los Xuegos de la Mancomunidá inspiraron la nuesa candidatura a les Olimpiaes."[47] Una y bones el COI prohibe espresamente #cualquier promoción internacional de les candidatures antes de la ronda final, el COI escribió a los funcionarios de la candidatura británica pidiendo una esplicación tocante a la presunta violación de les normes.[47] #Los presidentes de la Federación de Xuegos de Mancomunidá Británica y l'Asociación Olímpica Británica, y voceres de Downing Street y Londres 2012 negaron #cualquier violación del códigu de conducta del COI, aportunando en que los comentarios de Blair fueron sacaos de contestu yá que nes sos pallabres nun había intención d'espublizar la candidatura.[47] Sicasí, pa prevenir futuros choques éticos, l'abogáu Michael Beloff foi designáu comisionado d'ética pa la candidatura de Londres dos meses más tarde.[48]

Escándalu de corrupción de Ivan Slavkov editar

El 4 d'agostu de 2004, el programa de la BBC Panorama espublizó los resultaos d'una llarga investigación d'un añu na cual unos reporteros fixéronse pasar por trabayadores d'una firma ficticia llamada "New London Ventures", a la cual interesába-y pal so negociu que Londres consiguiera los Xuegos Olímpicos de 2012. El documental reveló cómo dellos axentes olímpicos podríen garantizar votos de ciertos miembros del COI a la candidatura de Londres en cuenta de favores o de dineru.[8] Los reporteros grabaron de callao el so alcuentru con unu d'estos axentes, Goran Takac, quien-yos presentó a Ivan Slavkov, miembru del COI y presidente del Comité Olímpicu Búlgaru.[8] Slavkov taba dispuestu a axustar una y bones nun decidiera qué candidatu pa los XX. OO. de 2012 consiguiría'l so votu.[49] Takac mentó que la posición de Slavkov nel COI yera una ventaya pa evitar les ríxides regles que concernen a les xuntes con otros miembros y que los honorarios polos servicios de Slavkov taben incluyíos nes cifres iniciales que se-yos dieron a los reporteros.[49]

Nos díes siguientes a la emisión del documental, la Comisión d'Ética del COI abrió una investigación pa comprobar la veracidá de les acusaciones arramaes nel documental.[50] Anque los reporteros de Panorama declararon con rotundidá que la candidatura de Londres nun tuvo rellacionada en nengún momentu col desenvolvimientu de la investigación, los funcionarios de la candidatura declararon qu'ésta nun tenía nenguna conocencia de la investigación nin participara nella, esperando asina alloñase del escándalu: "Lo que tengo qu'esclariar ye que Londres 2012 nun sabía nada sobre esto -nós nun tenemos nada que despintar", dixo Alan Pascoe, vicepresidente de Londres 2012, comentando que "fadríen tou lo que pudieren pa cooperar [cola investigación COI] y tratar esta tema cola importancia que se merez".[50] Sebastian Coe, tamién unu de los vicepresidentes de la candidatura entós daquella, suscribió les pallabres de Pascoe y aseguró que "Londres 2012 actuó correuta y éticamente en toles fases del procesu de la competición".[50] Dempués de ver el documental, los miembros del COI lliberaron de #cualquier barruntu a Londres.[51]

Dempués de la emisión del documental, el COI suspendió provisionalmente a Ivan Slavkov y prohibió-y asistir a los Xuegos Olímpicos de 2004.[8] Jacques Rogge comentó que taba "cafiante porque delles persones nun obraben como Dios manda", sorrayando que "Sol mio mandu, puedo asegurar qu'hai tolerancia cero col comportamientu pocu éticu".[8] Nun informe de la Comisión Ética del COI publicáu'l 25 d'ochobre de 2004, Slavkov yera condergáu y la veracidá de la investigación de la BBC yera ratificada: "la grabación completa de la xunta ente'l Sr. Slavkov y los dos periodistes revela que: ... nunca y de nenguna manera'l Sr. Slavkov #oponer a aldericar les condiciones d'un contratu p'asegurar los votos a la candidatura d'una ciudá per parte de los miembros del COI nos qu'él y el Sr. Takac probablemente fueren capaces d'influyir".[49][52] Conociendo les acusaciones, Slavkov argumentó qu'asistió a la xunta coles mires d'intentar atopar un supuestu fraude, sicasí, la Comisión d'Ética foi más lloñe, indicáu que "en nengún momentu #apreciar mientres la xunta que la única intención del Sr. Slavkov yera la de sorprender a unu supuestos miembros corruptos del COI".[8][49] L'informe dio a entender que Slavkov "nun fixo nada p'atopar los verdaderos raigaños de la corrupción" y que tan solo quería llograr beneficios.[49] L'informe concluyó que:

El 7 de xunetu de 2005, mientres la 117º Sesión del COI, Ivan Slavkov foi espulsáu de la organización dempués de que los miembros del COI llevaren a cabu una votación del tipu 84-12.[9]

Quexes franceses posteriores a les votaciones editar

La delegación parisina, dirixida por Bertrand Delanoë, alegó que Tony Blair y la delegación londinense frayaren les regles del COI. El 11 de xunetu de 2005, Delanoë declaró que: "Nun respetaron les regles establecíes pol Comité Olímpicu Internacional. Nun digo qu'ellos coquetearan cola llinia ente la llegalidá y l'illegalidá, digo que la cruciaron".[6][53] Un aspeutu polémicu de la candidatura de Londres yera la so iniciativa d'ufiertar paquetes d'incentivos pa consiguir la participación d'atletes, qu'incluyíen vuelos gratis, comida, llamaes telefónica gratuites y otros regalos. Darréu dempués de que se conociera la iniciativa, Londres #retirar, probablemente de resultes de que Jacques Rogge alvirtiera de que podía ser l'empiezu d'una guerra de candidatures".[54] París tamién alegó que'l cabildeo exercíu por Tony Blair yera illegal, una fuerte acusación que foi desmentida por Downing Street.[53] Pero'l 4 d'agostu de 2005, Jacques Rogge evitó más discutinios por aciu una declaración: "Dexé bien claro que, al mio pensar, la competición foi xusta. Foi llevada a cabu según les regles que dispunximos".[7] Los comentarios de Delanoë fueron criticaos polos líderes políticos parisinos; Claudio Goasguen, presidente llocal de la Unión por un Movimientu Popular, declaró que: "Naide puede faer tal tipu d'acusaciones ensin apurrir nenguna prueba".[6]

Inclusive antes de la eleición de Londres como sede de los XX. OO., les tirantes rellaciones aumentaron el so nivel de malestar ente les delegaciones #francés y #británicu, yá en Singapur. L'equipu de la candidatura parisina pensó presentar una quexa contra dos trabayadores de la candidatura de Londres, Jim Sloman y Rod Sheard, dempués de qu'éstos declararen que'l Stade de France nun yera afechu p'allugar competiciones d'atletismu, una aición que va en contra de les regles del COI, que prohiben a #cualquier candidatura faer declaraciones de #cualquier candidatura rival.[55] L'equipu de Londres 2012 negó que los sos dos emplegaos tuvieren contrataos pola candidatura naquellos momentos y sorrayaron que les sos opiniones nun reflexaron les opiniones de la candidatura de Londres.[55]

Discutiniu sobre errores nes votaciones editar

El 23 d'avientu de 2005, Alex Gilady, un miembru israelín del COI y miembru de la Comisión de Coordinación pa Londres 2012 del COI, suxurió que Madrid llograría un puntu más en desterciu de París, lo qu'obligara a una votación de desempate, pero esto nun asocedió asina porque'l miembru griegu del COI Lambis Nikolaou primió'l botón incorreutu.[56] Gilady foi entá más lloñe y declaró que si esto asocediera, Madrid sorteara a París na votación de desempate y ganaría a Londres na votación final.[56] Sicasí, Craig Reedie, miembru británicu del COI, desmintió estes declaraciones, alegando que cola reclamación "d'un miembru anónimu podría habese fechu daqué que 'podría' causar daqué más que 'podría' causar un resultáu distinta, lo que ye unu más d'esa clase de rumores que cuerren la voz dempués de munches de les votaciones del COI'".[56]

Escontra finales de 2005, Lambis Nikolaou desmintió les reclamaciones de Gilady: "Toles conxetures tocantes a la mio actuación na tercer ronda de les votaciones de les candidatures a los XX. OO. de 2012 son dafechu infundaes. Declaro que nun voté mientres la tercer ronda, como yá anunciara mientres la votación en cuestión".[57] El COI ratificó ta declaración por aciu el númberu de votantes, lo que demuestra que, inclusive si Nikolaou votara a favor de Madrid, la ciudá nun ganara a París na tercer ronda de votación.[58] Gilady pidió perdón darréu por aciu una carta a Nikolaou, negando qu'él mentara'l nome de Nikolaou.[57]

Potenciales ciudaes aspirantes editar

Amás de les nueve ciudaes aspirantes iniciales, otres ciudaes tamién deseyaron ser candidates a los XX. OO. de 2012, pero delles candidatures internes nun fueron escoyíes polos sos respeutivos Comités Olímpicos Nacionales (en casu de más qu'una ciudá quixera representar al so país), otres nun fueron propuestes al COI y otres candidatures fueron retiraes primero que realizaren el trabayu alministrativu necesariu.[59]

La capital nixeriana, Abuya, planió presentase como candidata y convertise asina na primer ciudá africana que podría entamar unos Xuegos Olímpicos, pero a la fin nun rellenó l'informe necesariu.[60] N'Asia, tres ciudaes tuvieron interesaes n'allugar los Xuegos, pero oficialmente nun presentaron nenguna candidatura: les indies Hyderabad[61] y Nueva Delhi[62] y l'israelina Tel Aviv.[63] En Suramérica, el Comité Olímpicu Brasilanu escoyó a Rio de Janeiro en llugar de São Paulo, y si Rio de Janeiro fuera escoyida pol COI, convertiríase na primer Olimpiada entamada en Suramérica.[64] En Canadá, Toronto planió nun principiu optar a los Xuegos de 2012 dempués de perder les Olimpiaes de 2008, pero como Vancouver consiguió los Xuegos Olímpicos de 2010, la ciudá canadiense atayó esti proyeutu.[65] Nos Estaos Xuníos, la ciudá de Nueva York foi escoyida pol Comité Olímpicu de los Estaos Xuníos en llugar de San Francisco, anque delles otres ciudaes presentaron les sos candidatures pa consiguir ser la candidata estauxunidense pa los XX.OO.[66]; estes ciudaes fueron Houston, Washington D. C. (en cooperación cola cercana Baltimore), Cincinnati, Dallas, Pittsburgh, Los Angeles y Tampa (en cooperación cola cercana Orlando).[67] Delles ciudaes europees quixeron siguir el cercu de Londres, Madrid, Moscú y París, y consiguir el sofitu del so CON. Alemaña escoyó a Leipzig en llugar de Düsseldorf, Frankfurt, Hamburgo y Stuttgart, ente que n'España, Sevilla perdió frente a la candidatura de Madrid.[68][36] Otres ciudaes que tantiguaron presentase a la organización de los XX. OO. fueron Budapest, Milán, Roma, Estocolmo, Gotemburgu, Malmö, Oslu y Copenḥague.[69][70][71]

Ver tamién editar

Notes editar

  1. Oficialmente conocíos como «Xuegos de la XXX Olimpiada»

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 London wins 2012 Olympics.
  2. London named 2012 Olympics host.
  3. 3,0 3,1 3,2 London beats Paris to 2012 Games.
  4. Spain bids for 2012 Olympics.
  5. «London 2012 Election». Comité Olímpicu InternacionalJuegos Olímpicos. Consultáu'l 23 de febreru de 2008.
  6. 6,0 6,1 6,2 JO 2012: Delanoë relance la polémique.
  7. 7,0 7,1 Rogge Calls 2012 Host City Competition "Fair".
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Buying the Games.
  9. 9,0 9,1 SINGAPORE 2005: Session Receives Reports.
  10. (1 de setiembre de 2004) Olympic Charter (PDF), Comité Olímpicu Internacional. Consultáu'l 24 de febreru de 2008.
  11. 11,0 11,1 11,2 «Host City Election Procedure». Comité Olímpicu Internacional. Consultáu'l 24 de febreru de 2008.
  12. 12,0 12,1 «Role and composition of the Evaluation Commission». Comité Olímpicu Internacional117º Sesión del COI. Consultáu'l 25 de febreru de 2008.
  13. «FAQ - ELECTION OF AN OLYMPIC GAMES HOST CITY - Host city election». Comité Olímpicu Internacional. Consultáu'l 24 de febreru de 2008.
  14. «Election procedure». Comité Olímpicu Internacional117º Sesión del COI. Consultáu'l 24 de febreru de 2008.
  15. «The Organising Committees of the Olympic Games». Comité Olímpicu InternacionalThe Movement. Consultáu'l 24 de febreru de 2008.
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 «Candidature Procedure for the 2012 Olympic Games». Comité Olímpicu Internacional. Consultáu'l 24 de febreru de 2008.
  17. (12 de marzu de 2004) Report by the IOC candidature acceptance working group to the IOC Executive Board (PDF), Comité Olímpicu Internacional, páx. 97. Consultáu'l 24 de febreru de 2008.
  18. Day One Of Paris 2012 Inspection By IOC.
  19. Paris, London and New York Get Glowing IOC Reports.
  20. Funding For New York 2012 Olympic Stadium Rejected.
  21. Race For 2012 Summer Olympics Could be Photo Finish.
  22. London And Paris Tie In 2012 Bid.
  23. Presidente del COI dice XXOO se decidirán por un puñado de votos. 20minutos.es. 1 de xunetu de 2005.
  24. 24,0 24,1 The Olympics in Singapore (PDF).
  25. Celebrities pull off final publicity stunts at Singapore circus.
  26. «Session Calendar». Comité Olímpicu Internacional117º Sesión del COI. Consultáu'l 25 de febreru de 2008.
  27. «Election of the host city for the Games of the XXX Olympiad – Who votes?». 117º Sesión del COI (Comité Olímpicu Internacional).
  28. Rivals for 2012: London.
  29. «Stratford Olympic Park» (25 de xineru de 2006). Archiváu dende l'orixinal, el 28 de payares de 2015. Consultáu'l 25 de febreru de 2008.
  30. «A lasting legacy - A new park». Londres 2012. Consultáu'l 25 de febreru de 2008.
  31. «Instituto Olímpicu de Medicina». Consultáu'l 25 de febreru de 2008.
  32. London Terrorist Attack Won't Affect Host City Status Says IOC – Celebration Cancelled.
  33. London Will Stage Safe And Secure Games Says Sports Minister.
  34. Rivals for 2012: Paris.
  35. 35,0 35,1 35,2 (6 de xunu de 2005) Report of the IOC Evaluation Commission for the Games of the XXX Olympiad in 2012 - Paris (PDF), Comité Olímpicu Internacional. Consultáu'l 25 de febreru de 2008.
  36. 36,0 36,1 Madrid Chosen Spain's Candidate For 2012 Bid.
  37. 37,0 37,1 37,2 37,3 Rivals for 2012: Madrid.
  38. 38,0 38,1 (6 de xunu de 2005) Report of the IOC Evaluation Commission for the Games of the XXX Olympiad in 2012 - Madrid (PDF), Comité Olímpicu Internacional. Consultáu'l 25 de febreru de 2008.
  39. Madrid 2012 Gets Support From Samaranch.
  40. Alberto de Mónaco niega haber sido "teledirigido".
  41. «ETA pone un coche bomba contra el símbolo de la candidatura de Madrid 2012». El Mundo. Consultáu'l 25 de febreru de 2008.
  42. 42,0 42,1 (6 de xunu de 2005) Report of the IOC Evaluation Commission for the Games of the XXX Olympiad in 2012 - New York (PDF), Comité Olímpicu Internacional. Consultáu'l 25 de febreru de 2008.
  43. Lieber, Jill (18 de mayu de 2004).
  44. 44,0 44,1 Rivals for 2012: New York.
  45. Rivals for 2012: Moscow.
  46. 46,0 46,1 46,2 (6 de xunu de 2005) Report of the IOC Evaluation Commission for the Games of the XXX Olympiad in 2012 - Moscow (PDF), Comité Olímpicu Internacional. Consultáu'l 25 de febreru de 2008.
  47. 47,0 47,1 47,2 47,3 Blair denies 'Olympic pitch'.
  48. London appoints ethics tsar.
  49. 49,0 49,1 49,2 49,3 49,4 The case against Slavkov.
  50. 50,0 50,1 50,2 Olympic votes 'up for sale'.
  51. IOC clears London group of bid corruption.
  52. (25 d'ochobre de 2004) IOC Ethics Commission: Decision with recommendations (PDF), Comité Olímpicu Internacional. Consultáu'l 26 de febreru de 2008.
  53. 53,0 53,1 London's Bid Breached Rules Said Paris Mayor – Blair Spokesman Calls It "Fair".
  54. London withdraws 2012 incentives.
  55. 55,0 55,1 IOC President Steps In To Diffuse Potential Dispute.
  56. 56,0 56,1 56,2 'Voting error' gave London Games.
  57. 57,0 57,1 IOC member denies voting blunder.
  58. IOC Reiterates Voting Details For Host City Of The XXX Olympiad.
  59. «2012 Summer Olympic Games Bids». GamesBids. Consultáu'l 26 de febreru de 2008.
  60. Nigeria To Bid For 2012 Olympic Games.
  61. We will bid for 2012 Olympics.
  62. India chases ultimate Olympic glory.
  63. Tel Aviv Considers Olympic Bid.
  64. «Candidaturas». Comité Olímpicu Barsileño. Consultáu'l 26 de febreru de 2008.
  65. Lawlor, Allison (2 de xunetu de 2003).
  66. New York Wins USOC Nomination For 2012 Olympic Bid.
  67. «New York City 2012 Summer Olympic Games Bid». GamesBids. Consultáu'l 26 de febreru de 2008.
  68. «Leipzig 2012 Summer Olympic Games Bid». GamesBids. Consultáu'l 26 de febreru de 2008.
  69. Hungary Drops Its 2012 Bid Intentions.
  70. Italy To Pass On 2012; Considers Milan 2016 Olympic Bid.
  71. Several Cities Consider 2012 Olympic Bid.

* Istanbul

Other links editar

Enllaces esternos editar