Castiellu de Yereván

(Redirixío dende Castiellu d'Ereván)
Artículu revisáu

El Castiellu o fortaleza d'Ereván (n'armeniu: Երևանի բերդ) yera una construcción mentada per primer vegada nel sieglu VII y más llueu faise referencia nel sieglu XVI, atopábase asitiada a la vera izquierda del ríu Hrazdan n'Ereván, Armenia.

Castiellu de Yereván
Երևանի բերդ (hy)
fortaleza (es) Traducir
Llocalización
PaísBandera d'Armenia Armenia
Ciudad o pueblo (es) Traducir Yereván
Coordenaes 40°10′23″N 44°30′10″E / 40.1731°N 44.5028°E / 40.1731; 44.5028
Castiellu de Yereván alcuéntrase n'Armenia
Castiellu de Yereván
Castiellu de Yereván
Castiellu de Yereván (Armenia)
Historia y usu
Apertura1582
Cambiar los datos en Wikidata
Vista d'Ereván de 1796 por G. Sergeevich.

Historia editar

La fortaleza d'Ereván ta documentada primero pol historiador armeniu del sieglu VII Sebeos, que nel so llibru Historia diz que na batalla colos árabes nun llograron conquistar la fortaleza: “y axuntáronse alredor d'Ereván y llucharon pola fortaleza que nun pudieron tomar”.[1] Esta primer fortaleza tamién foi mentada n'otres fontes bibliográfiques pol autor y arqueólogu Karo Ghafadarian quien considera que tienen de buscase los restos de la fortaleza nel distritu de Kond. L'historiador Yervand Shahaziz menta que s'estendió escontra'l noroeste de la fortaleza.[2]

En referencia a la fortaleza del sieglu XVI, tuvo una llarga historia por cuenta de les guerres perses turques, yá que pasó de mano en mano mientres delles etapes. En 1502 Ismail I, ganó a les tribus d'Everán y dió-yla al Khan Revan.[3][4] Mientres el so reináu, Ereván adquirió un papel militar importante. Reconstruyéndose en 1583 baxo la dominación otomana por Farhat Pasha nel centru del Kanato d'Ereván.[5][6]En xunu de 1679 sufrióse un fuerte terremotu llocal, onde fueron destruyíos una serie d'edificios, ilesies , mezquites, el palaciu del Khan y barrios residenciales. Dempués del terremotu'l rei persa Zaal Khan obligó con trabayos forzaos a los aldeanos a reconstruyir dafechu'l fuerte que quedara en ruines. Foi anovada per última vegada nel periodu de la dominación persa de Hussein Khan Sardar (1740-1830).

Mientres les guerres ruso-perses conviértese nuna prioridá la captura de la fortaleza. Mientres esti periodu, Irán foi'l más peligrosu rival del Imperiu rusu ya intentó establecer un gobiernu nel este, lo que plantegó a delles potencies estranxeres europees, especialmente Inglaterra y Francia a contribuyir con fondos pa consiguir una fortaleza militar inespugnable. Esta foi la razón pola que l'exércitu rusu mientres la guerra ruso-persa periodu 1804-1813, y el periodu 1826-1828 namái dempués d'atacar tres veces consiguieron prindar la fortaleza n'ochobre de 1827 sol mandu del xeneral Iván Paskévich.[7][8]Como compensa a los sos servicios, foi nomáu pol emperador Conde d'Ereván, y recibió un millón de rublos y una espada engarzada en diamantes.[9]

L'añu 1853 asocedió un nuevu terremotu qu'afectó la so estructura. En 1864 la guarnición de la fortaleza debíu a la mala traza del complexu-foi treslladada al distritu de Kanaker, onde se construyeron nuevos cuarteles. En 1865 la fortaleza foi mercada pol comerciante Nersés Tairyants y dedícase a la producción de brandy. Más llueu en 1899, la empresa rusa "Shustov and Sons Company" mercó la fábrica. L'añu 1920 dicha fábrica foi nacionalizada. La fortaleza foi dafechu baltada en 1930 mientres el gobiernu soviéticu, anque delles partes de les paredes defensives inda permanecen de pies.

Descripción editar

La Fortaleza d'Ereván considérase una pequeña ciudá separada de la población principal d'Everán. La so planta yera oval con un perímetru d'unos 1.200 metros. Cercada en trés de los sos llaos, sacante nel cuartu occidental que s'atopaba flanquiada pol gran gargüelu del ríu Hrazdan. El gargüelu noroccidental de la fortaleza tenía una fondura de 640 metros, polo que se consideraba inaccesible y nun taba cercáu.[10]

La fortaleza tenía trés puertes dobles en llinia coles sos almenes: Tabriz, Shirván y Korpu. Los muros yeren dobles ya irregulares – el primer muru construyíu en 1583 por Fahrad Pasha o en 1603 por Shah Abbas- teníen torres como los vieyos castiellos orientales. Cada muru tenía una puerta de fierro, y caún tenía'l so guardia. La guarnición cuntaba con ente 2.000 y 3000 soldaos na so mayoría musulmanes.[11]

 
La fortaleza en 1672 nuna vista panorámica pintada por Jean Chardin.

Dientro de la fortaleza había instalaos comercios, arsenales, dos mezquites, el palaciu del Sardar, una casa de bañu y otros edificios, los armenios trabayaben mientres el día y pela nueche volvíen a les sos cases. Según el viaxeru y escritor francés Jean Chardin había unes 800 cases, construyíes de manera irregular, dalgunos d'estos edificios atendíen les necesidaes de la fortaleza y otra parte yeren como abellugos mientres los estaos de sitiu.[12]

Palaciu del Sardar editar

L'edificiu yera'l más impresionantes de la fortaleza'l Palaciu del Sardar (Khan), inclusive dempués de les sos munches destrucciones y construcciones afaíense una y otra vez al requisitu del Khan. La planta del palaciu yera cuadrada y espaciosa con delles secciones y construyida n'estilu arquiteutónicu Persa. L'harén yera una de les secciones más amplies de 61x 38 metros y dos plantes, tenía habitaciones y pasiellos. La última vegada que se construyó foi en 1798 mientres el reináu de Mahmud Khan. Más llueu, cuando los rusos prindaron la ciudá, esti gran edificios foi anováu y convertíu nun hospital.

El salón de los espeyos ye onde'l xeneral Sardar pasaba'l so tiempu d'ociu. El salón recibía esti nome porque les sos cornises taben cubiertes d'espeyos de colores que reflexaben la lluz a distintos niveles, creando un magníficu xuegu de color. El techu taba decoráu con pintures de flores, especialmente roses y llirios, nes paredes llucíen ocho retratos en llenzu de Hussein Khan Sardar, Abbas Mirza, Fath Alí Sah y otros.[13][14] Dende la ventana de la casa apreciábase una formosa vista del ríu Hrazdan y los campos y güertos axacentes, el monte Ararat y un ampliu xardín onde tamién se cultivaba un tipu d'uva pa un vinu d'alta calidá.[15]

Bañu editar

El bañu foi construyíu dafechu de mármole y taba decoráu con motivos perses. Había una piscina que sirvía pal bañu de branu d'una midida de 32 x 4 metros y una fondura de 2,1 metros.[12]

Mezquites editar

Dientro de la fortaleza había dos mezquites. Una d'elles yera la mezquita Rajab Pasha que foi construyida en 1725 mientres el mandatu del primer ministru turcu Rajab Pasha Khan. Más llueu, cuando los perses recuperaron la ciudá, la mezquita foi convertida n'arsenal. En 1827 dempués de la lliberación del dominiu persa, convirtióse nuna ilesia ortodoxa rusa, llamada la ilesia de La nuesa Señora del Patrociniu pa conmemorar la toma de la fortaleza.[16]

 
Mezquita d'Abbas Mirza, ilustración de 1917.

La segunda mezquita persa foi construyida a principios del sieglu XIX a finales del sardar Hussais Khan y del reináu persa Fath Alí Sah- La mezquita chiita yera llamada d'Abbas Mirza. El frente y los llaterales de la cúpula taben dafechu cubiertos con teseles de cerámica azul y verde. Dempués de la captura de la guarnición por Rusia, esta mezquita convirtióse tamién n'arsenal.[12][17][18][19] Mientres la dómina soviética la mezquita, xunto con otres estructures relixoses -ilesies armenies, templos y monesterios- foi abandonada y anguaño namái caltúvose'l marcu de la mezquita.[20]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Web archive .org (ed.): «Sebeos ' Historia» (inglés). Consultáu'l 2 de setiembre de 2016.
  2. yhm.am archives 990 (ed.): «Երևանի բերդի պատմության արդի մեկնաբանության փորձ» (armeniu) (2012). Consultáu'l 2 de setiembre de 2016.
  3. «I. 1501 - 1746 en Armenia y Yereván acontecimientos políticos» (armeniu). Armenian House.org. Consultáu'l 2 de setiembre de 2016.
  4. A Military History of Iran and Its Armed Forces (n'inglés). Updated Edition. Dixitalizada por Georgetown University Press el 8 de xineru de 2014. ISBN 1626160325.
  5. «I. 1501 - 1746 en Armenia y Yereván acontecimientos políticos» (armeniu). Armenian House.org. Consultáu'l 2 de setiembre de 2016.
  6. booksp.eu (ed.): «Khanate Erivan. Historia» (inglés). Consultáu'l 2 de setiembre de 2016.
  7. (1805) Gazeta de Madrid. Imprenta Real. Dixitalizáu en 2009 pola Universidá Complutense de Madrid.
  8. (1831) Manual estadístico, histórico-político, genealógico y astronómico o Vista estadística del mundo y compendio general de notícias. Oficina de Moreno. Dixitalizáu en 2012 pola Biblioteca Episcopal del Seminari de Barcelona.
  9. П.
  10. (1838) Historia de Armenia. Guardia Nacional. Dixitalizáu en 2008 pola Universidá de Harvard.
  11. Karapetian, M (1986). «The Dynamics of the Number and Ethnic Structure of the Population of Yereván in 1600—1724» (n'armeniu). Historical-Philological Journal:  páxs. 95-109. ISSN 0135-0536. http://hpj.asj-oa.am/4534/. 
  12. 12,0 12,1 12,2 Historical monuments of the Armenian Oblast (Исторический памятник Армянской области) (en rusu).
  13. «Прикосновение к истории» (ruso). Consultáu'l 2 de setiembre de 2016.
  14. The History of Yereván Երևանի պատմությունը (1801 — 1879 թթ (n'armeniu).
  15. Avetisyan, Kamsar. Armenian House.org (ed.): «ԵՐԵՎԱՆԻ ՄԻԿՐՈՏՈՊՈՆԻՄԻԿԱՆ» (armenio-inglés). Consultáu'l 2 de setiembre de 2016.
  16. (1979) ԵՐԵՎԱՆԻ ՊԱՏՄՈՒԹՅՈՒՆԸ (1500–1800 ԹԹ. History of Yereván (1500-1800) (n'armeniu/inglés). Yereván State University.
  17. Այրարատ (n'armeniu).
  18. (1901) Harvard University: Armenia, travels and studies, volume 1, Longman, Green & Co. (n'inglés).
  19. Old Yereván' (Հին Երևանը) (n'armeniu). pp. 34-35 y 182. 
  20. Web oficial del Gobiernu de la República d'Armenia (ed.): «Հայաստանի Հանրապետության 5-րդ և 6-րդ /համատեղ/ պարբերական ազգային զեկույցը Ռասայական խտրականության բոլոր ձևերի վերացման մասին միջազգային կոնվենցիայի (21 դեկտեմ- բերի 1965թ.) իրականացման վերաբերյալ» (armeniu). Consultáu'l 2 de setiembre de 2016.