Celje (Tocante a esti soníu [ˈtsɛːljɛ] , n'alemán: Cilli, n'húngaru: Cille) ye la tercer ciudá d'Eslovenia por númberu d'habitantes. Ye la capital de la rexón d'Estiria Inferior Sudoccidental (Jugozahodna Spodnja Štajerska) y la sede alministrativa del conceyu del mesmu nome.

Celje
Alministración
PaísBandera d'Eslovenia Eslovenia
Municipio urbano (es) Traducir Ciudad del Celje (es) Traducir
Tipu d'entidá ciudá
Cabezaleru/a del gobiernu Matija Kovač
Nome oficial Celje (sl)
Nome llocal Cilli (de)
Celje (sl)
Códigu postal 3000
Xeografía
Coordenaes 46°13′44″N 15°15′50″E / 46.229°N 15.264°E / 46.229; 15.264
Celje alcuéntrase n'Eslovenia
Celje
Celje
Celje (Eslovenia)
Superficie 22.714 km²
Altitú 238 m
Demografía
Población 37 875 hab. (2019)
- 18 975 homes (1r xineru 2020)

- 18 897 muyeres (1r xineru 2020)
Porcentaxe 100% de Ciudad del Celje (es) Traducir
183249.05% de Eslovenia
Densidá 1667,47 hab/km²
Más información
Fundación 1451 (Gregorianu)
Prefixu telefónicu 03
Estaya horaria UTC+01:00 (horariu estándar)
UTC+02:00 (horariu de branu)
Llocalidaes hermaniaes
celje.si
Cambiar los datos en Wikidata
Cilli, Georg Matthäus Vischer, Topographia Ducatus Stiriae, Graz 1681
Celje, 1830 - Lith. Kaiser, Graz

La ciudá tópase asitiada nel tramu inferior del valle de Savinja na confluencia de los ríos Savinja, Ložnica y Voglajna (col so afluente'l Hudinja) so la llomba del Castiellu de Celje (407 m).

Símbolos editar

L'escudu de Celje fai referencia a los Condes de Celje.

L'escudu d'armes de Celje integrar nel escudu nacional eslovenu en 1991. El mesmu escudu yá fuera escoyíu en 1918, al rematar la Primer Guerra Mundial, cuando Eslovenia, xunir a Serbia y Croacia, formando'l Reinu de Yugoslavia.

Historia editar

El primer asentamientu urbanu del que se tien noticia correspuende a la dómina de la Cultura de Hallstatt.

Mientres la ocupación celta, la ciudá foi conocida como Kelea, y asina apaez nes monedes acuñaes por esti pueblu. En tiempos del Imperiu romanu llamóse Civitas Celeia. La ciudá llogró los sos derechos municipales en 46, mientres el mandatu del emperador Claudio I, sol nome de municipium Claudia Celeia.

Los rexistros escritos afirmen que foi una villa rica y densamente poblada, arrodiada de muralles defensives con torres, palacios de mármol, cais y places amplies. Nesta dómina recibió'l nomatu de "la pequeña Troya" o Troia secunda. Una calzada romana comunicaba Aquilea con Panonia.

Celeia convirtióse rápido nuna de les colonies romanes más florecientes y tenía un númberu considerable d'edificios públicos, ente los cualos destacaba'l templu de Marte, famosu en tol Imperiu. Celeia foi incorporada a la diócesis d'Aquilea hacia l'añu 320, en tiempos del emperador Constantín I.

 
Alcaldía.

Mientres les grandes migraciones de los sieglos V y VI la ciudá foi afarada. Nun se vuelven tener noticies de la ciudá hasta'l sieglu XII, cuando apaez sol nome de Cylie na Crónica d'Admont, escrita ente 1122 y 1137.

Celje adquirió'l estatus de ciudad-mercado na primer metá del sieglu XIV y derechos el 11 d'abril de 1451 por orde del Conde Federico II de Celje.

Personaxes pernomaos editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar