Sieglu VI

El sieglu VI d. C. (sieglu sestu dempués de Cristu) o sieglu VI EC (sieglu sestu de la era común) empezó'l 1 de xineru del añu 501 y terminó'l 31 d'avientu del 600. Unos años dempués del fin de la dómina clásica (derrumbe del Imperiu romanu occidental nel añu 476) y l'entamu de la dómina medieval.

Sieglos Sieglu vSieglu viSieglu vii
Décades 500510520530540550560570580590
Tabla añal del sieglu VI

DescripciónEditar

 
Mosaicu de Xesús.

Dempués de la Cayida del Imperiu romanu d'Occidente cayida del Imperiu romanu occidental a finales del sieglu anterior, Europa ye quebrada en munchos reinos xermánicos pequeños, que compitieron costantemente per tierra y recursos. Finalmente los francos aportaron a dominantes, y espandiéronse pa escontra fora un dominiu importante que tomaba gran parte de Francia y d'Alemaña. Mentanto, l'Imperiu romanu del este que sobrevivió empezó a ampliase sol mandu del emperador Justiniano I, que repunxo eventualmente África del norte de los vándalos, y procuró recuperar dafechu Italia tamién cola esperanza de restablecer el control romanu sobre les tierres gobernaes una vegada pol Imperiu romanu occidental. Dempués de la muerte de Justiniano I, la mayor parte de los sos llogros sumieron. L'Imperiu sasánida algamó un picu de grandor con Cosroes I nel 6º sieglu.

Acontecimientos relevantesEditar

Guerres y políticaEditar

DesastresEditar

RelixónEditar

Cultura y cienciaEditar

Persones relevantesEditar

 
El xeneral Belisario espandió descomanadamente les fronteres del Imperiu bizantín.

ReferenciesEditar

Enllaces esternosEditar