Charente Marítimu

departamentu de Francia

Charente Marítima (17) (en francés, Charente-Maritime) ye un departamentu francés asitiáu na parte central de la mariña atlántica, perteneciente, dende'l 1 de xineru de 2016, a la nueva rexón de Nueva Aquitania[1] (antes a la rexón sumida de Poitou-Charentes). La so capital ye La Rochelle, y los sos habitantes reciben el xentiliciu francés de Charentais-Maritimes.

Charente Marítimu
Alministración
PaísBandera de Francia Francia
Organización territorialFrancia metropolitana
RexónBandera de Nueva Aquitania Nueva Aquitania
ISO 3166-2 FR-17
Tipu d'entidá departamentu de Francia
Capital La Rochelle y Saintes
President of departmental council (en) Traducir Dominique Bussereau
Nome oficial Charente-Maritime (fr)
Charente-Inférieure (fr)
División
Xeografía
Coordenaes 45°57′N 0°58′W / 45.95°N 0.97°O / 45.95; -0.97
Superficie 6864 km²
Llenda con Charente, Vandea (es) Traducir, Deux-Sèvres (es) Traducir, Gironda y Dordoña (es) Traducir
Puntu más altu Q26846573 Traducir
Demografía
Población 661 404 hab. (1r xineru 2021)
Densidá 96,36 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00 y UTC+02:00
Fundación 4 marzu 1790
la.charente-maritime.fr
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

Tien una área de 6.864 km², qu'en términos d'estensión ye equivalente a la metá de Montenegru. Llenda colos departamentos de Vendée al norte, al nordeste con Deux-Sèvres, al este con Charente y -de volao- con Dordoña, al sur con Gironda y al oeste col océanu Atlánticu (463 km de mariña, de los cualos 230 km correspuenden a islles). El so altor máximu ye de 166 msnm nel monte de Chantemerlière, y la mínima de 0 m na mariña atlántica). Delles partes del territoriu queden llibres de les agües marines n'el baxamar, dexando'l tránsitu.

Hidrografía editar

El so mayor llagu ye'l étang de Maigrin. Los sos ríos más importantes son Charente, Boutonne, Seugne, Isle, , Seudre, Sèvre Niortaise. La Gironda ye'l gran estuariu formáu pelos ríos Garona y Dordoña.

Islles editar

El departamentu cunta con delles islles d'importancia cultural y económica.

  • Islla d'Oléron : 174,40 km² (la segunda más grande de la Francia metropolitana, dempués de Córcega), 20.009 hab, mayor elevación: 34 m. Accesible mientres la marea baxa pol Coureau d'Oléron (1,2 km) y pol Pertuis de Maumusson (600 m). Ta coneutada al continente dende'l 21 de xunu de 1966 pol viaductu de formigón más llargu d'Europa (2,862 m).
  • Islla de Ré : 85,32 km² (la cuarta más grande de la Francia metropolitana), 16.499 hab, mayor elevación: 19 m. Ta coneutada al continente dende'l 1 de xunetu de 1988
  • Islla de Aix : 1,19 km², a 3,5 km de la mariña, 186 hab, mayor elevación: 9 m. Tuvo xunida al continente hasta'l sieglu VI; siguió siendo accesible mientres la marea baxa hasta'l sieglu XV. Constitúi'l conceyu de menor superficie del departamentu.
  • Île Madame (llamada Île Citoyenne mientres la Revolución francesa): 0,78 km², a 500 m de la mariña, alredor de 10 habitantes. Accesible mientres la marea baxa pola Passe aux Bœufs. Forma parte de la comuña de Port-des-Barques.

Demografía editar

Evolución demográfica (población censada)
1801 1831 1841 1851 1856 1861 1866
399.162 445.249 460.245 469.992 474.828 481.060 479.529
1872 1876 1881 1886 1891 1896 1901
465.653 465.628 466.416 462.803 456.202 453.455 452.149
1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946
453.793 451.044 418.310 417.789 415.249 419.021 416.187
1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999
447.973 470.897 483.622 497.859 513.220 527.146 557.024

Les mayores ciudaes del departamentu son (datos del censu de 1999):

  • La Rochelle: 76.584 habitantes; 116.157 na aglomeración.
  • Rochefort: 25.797 habitantes; 36.000 na aglomeración.
  • Ruquen: 17.102 habitantes; 31.161 na aglomeración.
  • Saintes: 25.595 habitantes; 26.836 na aglomeración.

Referencies editar

  1. Nel marcu de la reforma territorial entamada en 2014, Aquitania fundióse'l 1 de xineru de 2016 coles rexones estremeres de Poitou-Charentes y de Lemosín. Vease en: [1].

Enllaces esternos editar