Clotilde Cerdá

música catalana (1861–1926)

Clotilde Cerdá (28 de febreru de 1861Barcelona – 12 d'abril de 1926Santa Cruz de Tenerife) más conocida pol so nome artísticu Esmeralda, foi una concertista d'arpa. Yera fía –posiblemente fía illexítima[4]– del inxenieru Ildefonso Cerdá, responsable del enanche de Barcelona[5] de mediaos del sieglu XIX y de la pintora Clotilde Bosch. La so madre unviar a Roma pa estudiar pintura con Mariano Fortuny, pero decantar pola música y percorrió tol mundu como concertista con gran ésitu. Debutó nel Teatru Imperial de Viena en 1873 con 11 años y foi bien allabada tantu por Sabela II como por Victor Hugo.[5] La primera –anque delles fontes afirmen que foi'l mesmu rei, Alfonso XII[4]– bautizar Cervantes[5] (pol escritor español) mientres el segundu púnxo-y Esmeralda[5] (pola heroína de la so obra más representada, El gorrumbu de Notre Dame).[4]

Clotilde Cerdá
Vida
Nacimientu Barcelona28 de febreru de 1861[1]
Nacionalidá España
Residencia Barcelona
Madrid
Roma
Viena
Ciudá de Méxicu
Santa Cruz de Tenerife
Muerte Santa Cruz de Tenerife12 d'abril de 1926[2] (65 años)
Sepultura Cementerio de Santa Lastenia (es) Traducir
Familia
Padre Ildefonso Cerdá
Madre Clotilde Bosch
Casada con Juan Montalvo Fiallos
Estudios
Llingües falaes castellanu
catalán
Alumna de Mariano Fortuny Marsal (es) Traducir
Félix Godefroid
Victor Hugo
Oficiu arpista (es) Traducir, periodista, profesora de música, compositora, escritoraactivista polos derechos humanos
Emplegadores La Ilustración de la Mujer (es) Traducir
Acadèmia per à la Il·lustració de la Dona (es) Traducir
Seudónimos Esmeralda Cervantes[3]
Instrumentu musical arpa
Cambiar los datos en Wikidata
Esmeralda Cervantes coles sos alumnes del Conservatoriu de Méxicu en 1914

En 1865 foi una de les principales impulsoras del movimientu antiesclavista. Foi tal la repercusión que la monarquía española llegó a unviar al Conde Morphy a Barcelona por que clausurara la pionera Academia de Ciencies, Artes y Oficios de la Muyer, dende onde apregonaba les sos avanzaes idees.[6]

En 1875 viaxó a América y actuó en Buenos Aires, na corte del emperador del Brasil y en Ciudá de Méxicu. En 1881 entró a formar parte de la Loxa Masónica Llealtá de Barcelona, de la que Aurea Rosa Clavé de Ferrer, fía d'Anselmo Clavé formaba parte dende l'añu 1879.[7]

Cuando en 1885 tornó a Barcelona, punxo en marcha cola doctora Dolors Aleu i Riera una institución educativa femenina d'altu nivel, l'Academia pa la Ilustración de la Muyer (Acadèmia per a la Il·lustració de Donar), que tuvo que cerrase por falta de sofitu institucional. En 1887 viaxó a Constantinopla, contratada como profesora d'arpa pal harén del sultán del imperiu otomanu. Moró en Brasil (1895-1901), onde se casó col inxenieru Oscar Grossman, Barcelona (1901-1902), Santa Cruz de Tenerife (1902-1905),Ciudá de Méjico (1907-1915) para. finalmente, en 1918, retirase a vivir en Santa Cruz de Tenerife, onde finó'l 12 d'abril de 1926.

Na actualidá ta soterrada nel Campusantu de Santa Lastenia de Santa Cruz de Tenerife.[8]

Referencies editar

  1. «padrón municipal».
  2. «El Progreso» (castellanu).
  3. «Ara» (catalán). Edició de Premsa Periòdica Ara.
  4. 4,0 4,1 4,2 Graell, Vanessa. «La arpista que sedució a reis, Wagner y Victor Hugo.» El Mundo. Consultáu'l 1 d'agostu de 2105.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Martí y Puig, J. «Intemporales: “Esmeralda Cervantes: xenialidá y virtú”.» Centru de Documentación de Canaries y América. Consultáu'l 1 d'agostu de 2105.
  6. Ruta pola Barcelona esclavista. El Mundo.
  7. «La Masonería d'Adopción n'España.» Loxa Femenina de Francia. Consultáu'l 1 d'agostu de 2105.
  8. Santa Lastenia: alcordances anónimes

Enllaces esternos editar