Les sardines, sardines y alosas formen la familia Clupeidae de peces marinos incluyida nel orde Clupeiformes, distribuyíos por tolos mares del mundu, con delles de les más importantes especies pescaes p'alimentación.[1] El so nome científicu ta formáu pol llatín clupea, que significa sardina (pallabra que de la mesma deriva de clupeus que significa escudu n'alusión a les sos escames) y el sufixu -eidae, deriváu del sustantivu griegu εἷδος (eidos) "forma".[1]

Clupeidae
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Actinopterygii
Subclas: Neopterygii
Infraclas: Teleostei
Superorde: Clupeomorpha
Orde: Clupeiformes
Suborde: Clupeoidei
Familia: Clupeidae
Subfamilies
Consultes
[editar datos en Wikidata]
Sardina común europea (Sardina pilchardus) nun mercáu de Cerdeña.
Alosa (Alosa fallax).
Sardina (Clupea harengus).
Sprattus sprattus.
Sépalo (Brevoortia tyrannus).

Apaecen per primer vegada nel rexistru fósil nel Eocenu inferior, mientres el Terciariu inferior.[2]

Morfoloxía editar

Tienen el cuerpu de normal fusiforme, arrondáu o fuertemente estruyíu, con tamañu d'adultos que varien ente 2 cm en delles especies y 75 cm n'otres; la cabeza nun tien escames; los dientes de la quexal, cuando tien, son pequeños o diminutos; la llinia llateral toma unes pocos escames detrás de la cabeza en delles especies, ente que n'otres nun tienen; les escames son cicloideas (nidies cuando se toquen), xeneralmente formando escudos abdominales (d'ende'l nome de la familia).[1]

Presenten una única aleta dorsal, pequeña y asitiada cerca de la parte central del cuerpu, con aletes coxales más o menos per debaxo de la base de l'aleta dorsal, anque en delles especies tán ausentes tantu les coxales como la dorsal; toes elles tienen radios blandos ensin escayos.[1]

Hábitat y manera de vida editar

Pueden encontarse en tou los los mares, pero principalmente tropicales, ente los 70º de llatitú N y los 60º de llatitú S; delles especies son d'agua duce y anádromas.[1]

Cuasi siempres s'atopen cerca de la mariña en grandes bancos; la mayoría de les especies alimentar de pequeños animales planctónicos.[1]

Importancia comercial editar

Tol grupu representa una de les más importantes families de pexes comercializaos, con delles especies concretes de gran importancia pesquera como son:

Usar p'alimentación humano fundamentalmente, anque tamién son prindaos pa llograr aceites de pexe o farines de pexe con usos industriales.[1]

Sistemática editar

Amás de les mentaes, la familia Cupleidae entiende más de 200 especies, arrexuntaes en 22 xéneros:[3]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Whitehead, P.J.P. (1985). «FAO species catalogue. Vol. 7. Clupeoid fishes of the world (suborder Clupeioidei). An annotated and illustrated catalogue of the herrings, sardines, pilchards, sprats, shads, anchovies and wolf-herrings. Part 1 - Chirocentridae, Clupeidae and Pristigasteridae.». FAO Fish. Synop. 125 (7/1):  páxs. 1-303. 
  2. Gaudant, J. (1991). «Paleontology and history of clupeoid fishes», H. Hoestlandt (ed.): The freshwater fishes of Europe. Aula Verlag, Wiesbaden, Germany, páx. 32-44.
  3. Sistema Integráu d'Información Taxonómica. «Clupeidae (TSN 161700)» (inglés).

Enllaces esternos editar