Cristina Calderón

última falante nativa del idioma yagán

Cristina Calderón Harban (24 de mayu de 1928Puerto Williams – 16 de febreru de 2022Hospital Clínico de Magallanes (es) Traducir),[4][5][6] foi la postrera falante nativa del idioma yagán, representante de dicha etnia y la única integrante de dicha cultura qu'algamó a vivir de cerca les sos costumes, depués del fallecimientu de la so hermana Úrsula en 2003,[7] y de Emelinda Acuña'l 12 d'ochobre de 2005 por un ataque al corazón.[8]

Cristina Calderón
Vida
Nacimientu Puerto Williams24 de mayu de 1928
Nacionalidá Bandera de Chile Chile
Residencia Villa Ukika (es) Traducir
Grupu étnicu Yagán (es) Traducir
Llingua materna Idioma yagán
Muerte Hospital Clínico de Magallanes (es) Traducir[1]16 de febreru de 2022[2] (93 años)
Causa de la muerte COVID-19[3]
Familia
Fíos/es Lidia González
Hermanos/es Úrsula Calderón
Estudios
Llingües falaes Idioma yagán
Dialectu Castellanu de Chile
Oficiu cantante, etnógrafa, artesana, escritora, activista culturallexicógrafa
Premios
Instrumentu musical voz
Creencies
Relixón cristianismu
Partíu políticu políticu independiente
Cambiar los datos en Wikidata
Cesta Yagán texida por Cristina Calderón.

Cristina Calderón foi oficialmente declarada Fía Pernomada de la Rexón de Magallanes y de l'Antártica Chilena. Tamién foi reconocida pol Conseyu Nacional de la Cultura y les Artes como «ayalga humana vivu» del so país, nel marcu de la Convención pa la Salvaguardia del Patrimoniu Inmaterial, adoptada por UNESCO en 2003. Coles mesmes, foi nomada ente les 50 muyeres protagonistes del Bicentenariu de la República de Chile.[5]

Biografía editar

Nacida'l 24 de mayu de 1928, ella y la so hermana quedaron güérfanes de neñes y la so educación foi asumida por una yagana cercana a la so cla. Trabayó en cestería y artesanía, con xuncos qu'ella mesma guetaba,[4]. Vivió en Villa Ukika, cerca de Puerto Williams. Tuvo 9 fíos (7 d'ellos vivos), 14 nietos, y numberosos bisnietos.[5] Dellos pobladores llocales llamábenla «Güela».

Familia editar

Ella y la so familia esmoleciéronse del caltenimientu del yagán, dedicándose principalmente a caltener tou lo qu'arreya a la so cultura. Xunto cola so nieta Cristina Zárraga, tuvieron iguando un diccionariu con pallabres de dicha llingua[7] y editaron un llibru llamáu Hai Kur Mamašo Shis (Quiero cuntate un cuentu) que contién hestories y lleendes de los yaganes.[9] Ente que la so fía Lidia González trabaya como monitora nel Xardín Étnicu de Villa Ukika enseñándo-yos a los neños a falar en llingua yagán por que caltengan les sos tradiciones.[4]

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar