El Molar (Cataluña)

conceyu de la provincia de Tarragona

El Molar ye un conceyu de Cataluña, na contorna del Priorat, na provincia de Tarragona, España.

El Molar
Q20103747 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Tarragona
Ámbitu funcional territorial Camp de Tarragona
Contorna Priorat
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde d'El Molar Joan Jaume Salvado Llorens
Nome oficial Molar, El (ca)[1]
Códigu postal 43736
Xeografía
Coordenaes 41°09′49″N 0°42′22″E / 41.16352°N 0.70604°E / 41.16352; 0.70604
El Molar alcuéntrase n'España
El Molar
El Molar
El Molar (España)
Superficie 22.8 km²
Altitú 228 m[2]
Llenda con El Lloar, Gratallops, Bellmunt del Priorat, El Masroig, Garcia, La Torre de l'Espanyol y La Figuera
Demografía
Población 314 hab. (2023)
- 158 homes (2019)

- 139 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Priorat
100% de Camp de Tarragona
0.04% de provincia de Tarragona
0% de Cataluña
0% de España
Densidá 13,77 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
molar.altanet.org
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

El nucleu de población más antiguu del que se tien constancia ye'l conocíu como Mas de Bas que foi'l primeru en ser repobláu tres la reconquista. Hasta mediaos del sieglu XIX, El Molar tuvo venceyáu al conceyu de Garcia, como yá figura nun documentu de 1156 nel que Ramón Berenguer IV dexaba'l territoriu al monesteriu de Poblet.

Nel sieglu XIII el señor de les tierres, al igual que de les de Garcia, yera Pere de Berga que vendió la señoría a Martí de Vall-llebrer. En 1309 pasó a manes de Guillem d'Entença colo que quedó incorporáu primero a la baronía y más tarde al condáu de Prades.

Mientres la Guerra de la Independencia española, les tropes napoleóniques ocuparon el llugar en diverses ocasiones, la primera en 1810 cuando'l pueblu foi oxetu de pillaje. Ente 1833 y 1839 la población viose afeutada por una epidemia de cólera.

El Molar foi bombardeada por aviones alemanes mientres la Guerra Civil. La Mina Lussa sirvió como hospital de campaña mientres la Batalla del Ebro según El Mas de l'Engràcia foi cuartel del XV Cuerpu d'Exércitu de Tagüeña.

Símbolos editar

L'escudu d'El Molar definir col siguiente blasón:

«Escudu en forma de losange con ángulos rectos: d'oru, una muela de sable; al xefe de sable. Por timbre una corona mural de pueblu.»[3]

Foi aprobáu'l 7 d'ochobre de 1991.

Cultura editar

La ilesia parroquial ta dedicada a San Roque. Foi construyida en 1788 n'estilu neoclásicu. Ye de nave única con coru y capiyes llaterales. El campanariu ye adosáu. La ilesia quedó mediu destruyida mientres una quema casual asocedíu en 1901.

El Molar celebra la so fiesta mayor a mediaos d'agostu, coincidiendo cola festividá de San Roque. El pueblu recuperó una antigua fiesta popular conocida como Les Xiques que se celebra nel mes d'avientu y nel que l'actu principal consiste nun baille de xotes.

Tamién se celebren per Selmana Santa unes "Jornades Culturals" promovíes pol C.O.R. (Centre Obrer Recreatiu) nes que se celebren distintos eventos de índole cultural (conferencies, charres, esposiciones, etc.).

Economía editar

La base económica del conceyu ye l'agricultura destacando'l cultivu de la viña, olivar y almendral. Dispón de cooperativa agrícola dende 1950.

D'antiguo la principal actividá económica yera la esplotación d'unes mines de galena. Por cuenta de la baxa rentabilidá de la mesma, la esplotación quedó abandonada.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. «Municat, L'escudu d'El Molar editorial=Xeneralidá de Cataluña» (catalán). Consultáu'l 19 de mayu de 2008.

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar