Encinas de Esgueva

conceyu de la provincia de Valladolid (España)

Encinas de Esgueva ye un conceyu de la provincia de Valladolid, na Comunidá Autónoma Castiella y Lleón, (España).Tien 292 habitantes y unos 31,08 km²; de superficie. Les sos coordenaes xeográfiques son: Llatitú 41ᵘ 44’ N Llargor 04ᵘ 06’ O.

Encinas de Esgueva
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Valladolid
Partíu xudicial Valladolid
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Encinas de Esgueva Óscar Alonso Picado
Nome oficial Encinas de Esgueva (es)[1]
Códigu postal 47186
Xeografía
Coordenaes 41°45′25″N 4°06′13″W / 41.757°N 4.1035°O / 41.757; -4.1035
Encinas de Esgueva alcuéntrase n'España
Encinas de Esgueva
Encinas de Esgueva
Encinas de Esgueva (España)
Superficie 31 km²
Altitú 828 m
Demografía
Población 213 hab. (2023)
- 147 homes (2019)

- 101 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.04% de provincia de Valladolid
0.01% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 6,87 hab/km²
encinas.info
Cambiar los datos en Wikidata

Asítiase nel valle del ríu Esgueva (La Esgueva) na llende coles provincies de Palencia y Burgos. Escontra'l sur atópase Pesquera de Duero y Peñafiel (20km) y el Valle del Cucu tando San Llorente a 9km. Al norte la provincia de Palencia (Cerrato palentín), al este la provincia de Burgos, Roa a 20 km y al oeste Canillas de Esgueva y demás pueblos del valle Esgueva hasta la so desaguada en ríu Pisuerga. Valladolid atopar a 56 km.

Hai de solliñar el so banzáu, a unos 2 km del pueblu, pos nun son bien habituales per estes zones. Bien interesante ye'l so castiellu, la so ilesia n'honor a "San Mames" y l'antigua judería.

El Palaciu ye de mampostería alcordada, circunvalado por un foso de piedra de sillería y una muralla coronada d'almenes con fortines. Tien cuatro torres.

Historia editar

 
Vista del conceyu, primer metá del sieglu XX.

Asitiáu xunto al regueru de les Eres, afluente del ríu Esgueva, Encinas tien orixe celtibéricu nun pobláu vaccéu fundáu nes cercaníes alredor del 2200 e.C.[2] Dellos restos arqueolóxicos de los pobladores d'esti asentamientu topar nel Muséu de Prehistoria y Arqueoloxía de Cantabria.[2]

Créese que la llocalidá actual surdió mientres la repoblación del sieglu IX, cuando la frontera ente Estaos cristianos y musulmanes afitóse aproximao a les llongura del Duero y del Esgueva.[2] La primer mención documental, sicasí, ye del sieglu XI, cuando se menta la construcción d'una fortaleza no qu'entós yera frontera ente los reinos de Castiella y de Lleón.[2] Perteneció a la merindad de Cerrato.[3] Población so xurisdicción señorial, pasó por diversu manes, ente elles les d'Estefanía Armengol nel sieglu XII o les del duque de Béxar, Diego López de Zúñiga, qu'en 1394 empezó la construcción del castiellu que se caltién.[3] En 1575 la población y la so fortaleza pasaron a la casa d'Aguilar, que les adquirió por 25 500 ducaos.[3]

Nel censu de Pascual Madoz (1845-1850) consten los siguientes datos:

  • Partíu Xudicial de Valoria la Buena. Provincia de Valladolid. Diócesis de Palencia.
  • Vientu predominante: Norte y Oeste.
  • Númberu de cases: 120
  • Población: 108 vecinos, 438 habitantes.
  • Conceyu con cárcel.
  • Ilesia parroquial de primer ascensu, San Mamés sirvida por un cura y un beneficiariu.
  • Ermita de San Sebastián.
  • Palaciu llamáu Casa Fuerte, propiedá del marqués de Lorca.
  • El corréu despacháu dende Peñafiel y dende Roa.
  • Producción: trigu, cebada, centenu, anís, mueles, llenteyes, pataques y vinu.
  • Molín fariñeru. Telares de cáñamu (2).
  • Caminos escontra Roa, Peñafiel, Palencia y Valladolid.
  • Comerciu: Esportación de demasía de frutos sobremanera d'anís escontra Roa y Peñafiel.
  • Ganáu: Lanar, caballar y vacunu.
  • Caza: Perdices, coneyos, llebres y cámbaros.
  • Escuela d'instrucción primaria con 40 alumnos.
  • Pagu al maestru 1100 rs
  • Capital Producíu: 500000 rs
  • Impuestos: 82600 rs
  • Contribución: 13112 rs 8 mrs
  • Presupuestu municipal: 7413 rs. Cubrir cola producción del molín fariñeru y heredaes.

Monumentos editar

 
Vista del castiellu de Encinas de Esgueva.

La llocalidá cunta con un castiellu que perteneció a la familia Zúñiga y a la d'Aguilar y una ilesia gótica de finales del sieglu XV y principios del XVI dedicada a san Mamés.[2]

La ilesia consta de trés naves y contién un retablu platerescu y delles tables del sieglu XVI.[2]

El castiellu actual data de finales del sieglu XIV y ye distintu de la fortaleza orixinal alzada mientres la repoblación de Encinas nel sieglu IX.[3] Más residencial que marcial, la construcción amuesa nes sos esquines los escudos de les families aristocrátiques a les que perteneció: los Zúñiga y los Aguilar.[3] L'edificiu ta construyíu en sillería y empezóse a llevantar en 1394.[3] De planta cuadrada, tien torres d'igual forma nes sos esquines.[3] La fortaleza cunta con una barbacana arrodiada de la mesma por un foso.[3] Nel sieglu XX, el castiellu utilizóse como silu de cebera y perdió asina dalgunos de los sos elementos como'l ponte levadizo, delles ventanes o dos plantes con columnes del patiu d'armes.[3]

Galería de semeyes editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Del Rivero (2007), p. 13
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Del Rivero (2007), p. 14

Bibliografía editar

  • Del Rivero, Enrique (2007). Rincones singulares de Valladolid. Duero y Esgueva (en castellanu). Caxa de Burgos, páx. 86.

Enllaces esternos editar