Oliba (971Besalú – 30 d'ochobre de 1046 (greg.)Sant Miquel de Cuixà) foi un abá benedictín de la Orde de San Benitu, Obispu y Conde de Berga y Ripoll.

Abá Oliba
Obispu de Vic

1018 - 1046
Diócesis: Diócesis de Vic (es) Traducir
abad de Santa Maria de Ripol (es) Traducir

1008 - 1046
Abad de San Miguel de Cuixá (es) Traducir

1008 - 1046
abad de San Martín del Canigó (es) Traducir

1007 - 1014
conde de Ripoll (es) Traducir

998 - 1002
conde de Berga (es) Traducir

998 - 1002
Vida
Nacimientu Besalú971[1]
Nacionalidá Condado de Cerdaña
Muerte Sant Miquel de Cuixà[1]30 d'ochobre de 1046 (greg.)[1] (74/75 años)
Sepultura catedral de Vic
Familia
Padre Oliba Cabreta
Madre Ermengarda d'Empúries
Hermanos/es
Pueblu Casa de Barcelona (es) Traducir
Estudios
Llingües falaes llatín
Oficiu sacerdote católicuescritor
Creencies
Relixón Ilesia Católica
Orde relixosa Orde de San Benitu
Cambiar los datos en Wikidata

Nun se lu ha confundir col so homónimu'l monxu Oliba, unos años posterior y escritor sobro materies científiques nel mesmu monesteriu de Ripoll.

Biografía editar

Foi un monxu benedictín catalán, consideráu'l padre espiritual de la Cataluña naciente. Foi'l tercer fíu del conde Oliba Cabreta de Cerdaña y Besalú y de la so muyer Ermengarda y, poro, bisñetu del conde Wifredo'l Vellosu. Los sos hermanos mayores fueron Bernardo Tallaferro de Besalú, Wifredu II de Cerdaña y Adelaida. Amás el so hermanu pequeñu, Berenguer, aportaría a obispu d'Elna.

Nació hacia l'añu 971 y morrió en 1046 na Abadía de Sant Miquel de Cuixà. Siendo Conde de Berga y Ripoll, arrenunció a los sos derechos pa facese monxu nel monesteriu benedictín de Ripoll, del qu'aportó a abá.

Darréu foi unxíu obispu de Vic y tamién abá del monesteriu de Cuixá. Gran amigu de Sanchu III de Navarra, favoreció los contautos culturales con Europa. Como escritor, débense-y un importante epistolariu y dellos poemes allabanciosos en llatín: una allabancia de Ripoll, De comitibus, el saludu Ad Gaucilinum, abá de Fleury, etc. Impulsó dende'l scriptorium del gran monesteriu de Ripoll la cultura del so tiempu, de forma qu'aquél algamó fama de ser el centru primordial de traducción al llatín de los perimportantes manuscritos árabes, amás del griegu o llatín. Gracies a esta actividá, y la d'otros munchos monesterios, abonóse'l terrén inteleutual de la Edá Media pa facilitar la xeneración del Renacimientu. De la mesma, Oliba promovió la creación d'una gran escuela de poesía en llatín de sesgu goliardescu y d'autores na so mayoría anónimos, sacantes Juan de Fleury.

Patrocinó la fundación o reforma de los monesterios de Montserrat (1025), Sant Miquel de Fluvià y Sant Martí del Canigó, y consagró numberoses ilesies. Creó les asamblees de Paz y Tregua, xerme de les futures Cortes catalanes, a les qu'asistíen nobles y prelaos del principáu. Tamién estableció en Ripoll una de les biblioteques más grandes de la so dómina, axuntando a un grupu de pernomaos lletraos que trescribieron un númberu importante de códices.

Diverses instituciones catalanes, sobremanera educatives, tomaron el nome d'esti gran inteleutual nel so homenaxe, ente les que destaca la Universitat Abat Oliba CEU.

Bilbiografía editar

  • Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña[1] (en castellanu). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 445-447.
  • Camins de l'Abat Oliba, viatge a la Catalunya de l'any 1000. Generalitat de Catalunya, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, 2008. ISBN 9788439378648.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 Afirmao en: Diccionario biográfico español. Identificador DBE: 7227/oliba. Apaez como: Oliba. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Editorial: Real Academia de la Historia. Llingua de la obra o nome: castellanu. Data d'espublización: 2011.

Enllaces esternos editar