Fayedal de la Viescona

El fayedal de La Biescona ye un monte d'hayas del Principáu d'Asturies .

Fayedal de la Viescona
Situación
Cambiar los datos en Wikidata

Vexetación editar

La cubierta vexetal de la Viesca de la Toya, llugar más conocíu como La Viescona, carauterizar pol so grau de naturalidá y les escases evidencies d'intervención humana.

El monte ta asitiáu na falda norte de la Sierra del Sueve (Asturies), y venceyáu a un estrechu valle escaváu nes fasteres del Sueve por Regar de la Toya, que partiendo de les praderíes del Bustacu percuerre tol monte pa terminar nel regueru de la Cueva del Beau.

Ye'l fayedal asitiáu a menor altitú de tola Península Ibérica, y atópase bien próximu al mar: tan solo a unos 800 metros en llinia recta. Otra particularidá ye la so estructura, invertida con respectu al restu de montes, yá que les hayas, árboles sobremanera de monte que n'Asturies s'asitien ente los 800 y los 1.500 m.s.n.m, atopar nesti llugar per debaxo de los carbayos.

La mayor parte del monte ta poblada por fayes (en bable, fayes), que crecen nesti monte (viesca) ente los 200 y los 500 metros d'altitú, acompañaes por especies como'l xardón (Ilex aquifolium; xardón o carrasco) y dellos exemplares aisllaos de texu (Taxus baccata texu). Amás de liquen, puede atopase una nutrida representación de mofos y felechos; ente estos postreros, dalgunos d'orixe tropical. Tou esto ye por cuenta de que son numberosos los factores ambientales, tales como los climáticos, fisiográficos, edáficos y bióticos, que se dan nesta Viesca de la Toya, crean un hábitat nel que se desenvuelve esta peculiar comunidá vexetal. La borrina (borrina) entra dende'l cercanu mar, y fai qu'esti llugar, climáticamente, seya húmedu templáu.

Esti monte tamién alluga conxuntos d'especies de liquen que son rares o tán ausentes nos montes que se topen n'estadiu xuvenil o nos que s'efectuaron esplotaciones intensives. Unu d'ellos, Lobaria virens (Lecanoromycetes: Peltigerales: Lobariaceae), ye un escelente indicador de montes vieyos, bien calteníos y estructurados, con continuidá ecolóxica. Esti liquenes ye un taxón subtropical, bien escasu y d'importancia bioxeográfica y bioindicadora, escastáu o en situación crítica en munchos países europeos, y desaxeradamente sensible a cualesquier alteración ambiental.

 
Vista dende l'interior del fayedal.
 
Vista dende l'interior del fayedal.
 
Vista dende l'interior del fayedal.
 
Vista dende l'interior del fayedal.

Delles especies de la fauna editar

Anfibios editar

Reptiles editar

Aves editar

Mamíferos editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar

Bibliografía editar

  • Puntos d'Interés Xeolóxicu d'Asturies. Volume I. Ministeriu d'Industria y Enerxía. IGME, 132 páxs. Madrid. 1985. - Águeda, J., Elízaga, Y., González-Lastra, J.A., Palaciu, J., Sánchez de la Torre, L., Suárez de Centi, C. y Valenzuela.
  • El Sueve, senderos de naturaleza. ASPRA Recursos Naturales. Colunga 2008 - Juancho Aspra.
  • Árboles y arbustos naturales d'Asturies. Obra Social y Cultural Cajastur 2004. - José María Fernández Díaz-ForMentí.
  • Guía de les aves d'Asturies Xixón. 2000. - Alfredo Noval
  • Los Mamíferos. Naturaleza d'Asturies. Xixón. 1986 - Carlos Nores.
  • Lobaria Virens (With.)[[LOBARIA VIRENS (WITH.) J. R. LAUNDON, LIQUENES AMENACIÁU N'EUROPA, BIOINDICADOR DEL ESTÁU DE CALTENIMIENTU DE LOS MONTES, NA SIERRA DEL SUEVE (ASTURIES) J. R. Laundon, Liquenes amenaciáu n'Europa, bioindicador del estáu de caltenimientu de los montes, na Sierra del Sueve (Asturies) - Bol. Cien. Nat. R.I.D.Y.A., nº 50: 343-354 (2006-2009) Eva Barreno, José Reig Armiñana, Francisco García-Breijo, Juan S. Álvarez-Aspra |http://www.ridea.org/biblioteca/bolciencias/bolciencias_50_0343-0354.pdf]]
  • Sistema d'Identificación de Parceles Agrícoles. (SIGPAC) - Cartografía. Ministerio Agricultura, Pesca y Alimentación.
  • Diccionariu de la Llingua Asturiana - Academia de la Llingua Asturiana.


Referencies editar

Enllaces esternos editar