El huaorani o huao (terero) (tamién sabela, auca y auishiri) ye una llingua aisllada falada na rexón amazónica d'Ecuador por unos 1.200 indíxenes huaorani.

Huaorani, Sabela, Auishiri
'Huao Terero'
Faláu en Bandera d'Ecuador Ecuador
Rexón Pastaza
Falantes 1.200 (2007)[1]
Puestu Non nos 100 mayores (Ethnologue 1996)
Familia Aisllada
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3

Historia editar

Mientres enforma tiempu los huaroani fueron un grupu contrariu a los contactos col esterior. La mayor parte del trabayu llingüísticu sobre la so llingua realizó llingüistes del Summer Institute of Linguistics. Catherine Peeke (1973, 1979) y Rachel Saint arrexuntaron un ciertu númberu de testos en huao[2]

Descripción llingüística editar

Fonoloxía editar

L'inventariu de consonantes foi descritu pro Saint y K. L. Pike (1962) y ye el que se da de siguío:[3]

Llabial Alveolar Palatal Velar
Oclusiva sorda p t k
Oclusiva sonora b d dy g
Nasal m n ñ ŋ
Aproximante w

El fonema /d/ tien alófonos [d]~[ɾ], ente que'l fonema /dy/ tien alófonos []~[j]. Amás esisten tres fonemes marxinales que pertenecen al sistema espresivu: /č/, usaes n'espresiones onomatopéyiques; /p</, un clic llabial inversu, usáu como un negativu enfáticu; y /m</,una nasal pulmonar inversa.

Tocantes a la fonotaxis nun esisten consonantes en posición final, nin grupos consonánticos, anque sí secuencies de vocales. La nasalización tien un papel importante nesta llingua.

Referencies editar

  1. Matthias Brenzinger (2007). Language Diversity Endangered. Berlín: Walter de Gruyter, páxs. 50. ISBN 978-3-11-017049-8.
  2. Y. G. Pike y R. Saint, 1988
  3. Adelaar, 2004, p. 454

Bibliografía editar