Pontia daplidice

especie d'inseutu
Artículu revisáu

Pontia daplidice, pertenez a la familia de les Pieridae, ye una caparina d'unos cuatro centímetros de valumbu, femes mayores que los machos, d'anversu blancu con manches negres y aviesu oru verde, blancu y mariellu, y con dimorfismu sexual. Pertenez a la familia Pieridae, y foi descrita por Carlos Linneo en 1758.

Pontia daplidice
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Subfilu: Hexapoda
Clas: Insecta
Orde: Lepidoptera
Suborde: Glossata
Infraorde: Heteroneura
(ensin clasif.): Ditrysia
Superfamilia: Papilionoidea
Familia: Pieridae
Subfamilia: Pierinae
Tribu: Pierini
Xéneru: Pontia
Especie: P. daplidice
(Linnaeus, 1758)
Sinonimia
ver el testu
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Ye una caparina que se distribúi per África, Europa y Asia, y que vuela nuna gran variedá d'hábitat y altitúes, anque preferentemente en llugares templaos y secos. Con un marcáu calter migratoriu.[1]

El so estáu de caltenimientu nun reviste esmolición y nun s'atopa incluyida na Llista colorada de la UICN nin nel Atles y llibru coloráu de los invertebraos amenaciaos d'España.[2][3]

Descripción editar

Les femes miden ente 4,2 y 4,3 cm de valumbu y los machos ente 3,8 y 4,1. L'anverso o cara cimera de les ales ye blancu con manches negres. L'aviesu ye de color blancu les anteriores y oru verde con nerviación mariella les posteriores. [4]

L'anversu de les ales anteriores de los machos ye blancu con mancha negra a la fin de la celda. Na zona postdiscal apaecen manches corites ente E3 y E7. Na zona submarxinal, a la fin de les venes V3 a V7 apaecen manches irregulares gris ceniza. Ales posteriores blanques que tresparenten les formes y manches del so aviesu.

L'aviesu alar ye blancu y oru verde. Les anteriores son blanques cola mariña abuxada y una mancha negra a la fin de la celda. La zona basal ye mariella, y na postdiscal blanca apaecen dos talos puntos negros en E3 y en E1b, y manches verdes con escames marielles ente los espacios E3 y E7. Tamién manches de esi color a la fin de les venes V3 a V7.

Les posteriores son oru verde con manches blanques o amarellentaes. La zona discal tien una mancha blanca na celda, otra en E7 y otra ente E6 y E7. Na zona postdiscal apaez una pequeña mancha ablancazada o mariella en E1b. Na zona submarxinal tamién apaecen manches blanques en E1b, E1 y de E2 a E5.

Les ales de les femes son asemeyaes, coles manches de mayor tamañu. Nel anversu de les anteriores apaez una mancha en E1b negra.

Como nel restu d'especies de la so familia, los imagos tienen la cabeza pequeña, con antenes en maza, y unos palpos bien desenvueltos. Los trés pares de pates son funcionales. Les sos ales anteriores formen un ángulu agudu na so base, ente que les posteriores, que tienen una superficie alar mayor, son arredondiaes. Son característicos dos nervios añales nes ales posteriores.

 
Pontia daplidice

Ciclu biolóxicu y alimentación editar

 
Gata de Pontia daplidice

Nos llugares onde'l clima ye favorable ye una especie trivoltina con una primer xeneración que vuela mientres la primavera. La segunda xeneración apaez enantes del branu y la tercera a finales del branu.[5]

Les sos plantes nutricies son crucíferes (Sinapis arvensis, Biscutella auriculata, B. valentina, Sisymbrium irio, S. austriacum) y resedácees (Reseda phyteuma, R. luteola).[6]

La fema pon los güevos de forma individual sobre fueyes, flores o granes de la planta nutricia. Les canesbes desenvuelvense nun mes, sacante les de la última xeneración qu'enviernen n'estáu de crisálida.

Distribución y hábitat editar

Especie cosmopolita, el so rangu de distribución toma'l Norte d'África y Etiopía, Europa —hasta'l paralelu 66º y más abondosu al sur de los Alpes, sur de Rusia occidental y Asia central hasta Mongolia, Asia Menor, India, Paquistán, Xapón, norte de Tailandia y Camboya. Les poblaciones más septentrionales nútrense de les migraciones dende'l sur y munchos años, cuando les condiciones son adverses, son los sos únicos reemplazos.[6]

El so hábitat son zones soleyeres, tantu en cuetos, montes, escamplaes de monte, riberes, como en praderíes o tierres en barbechu, con gran cantidá de flores.[5][7]

Sistemática y taxonomía editar

Primeramente descrita foi como Papilio daplidice por Linneo en 1758. Darréu foi adscrita al xéneru Pontia.

Sinonimia
  • Papilio daplidice Linnaeus, 1758
  • Papilio bellidice Brahm, 1804
  • Papilio belemida Hübner, [1836-1838]
  • Pieris daplidice var. albicide Oberthür, 1881
  • Leucochloe daplidice var. jachontovi Krulikowsky, 1908
  • Pontia daplidice f. nitida Verity, 1908
  • Leucochloe daplidice f. envierna Chnéour, 1934
  • Pontia daplidice albidice xen. vern. virescentior Rothschild, 1925
Subespecies
  • P. d. moorei (Röber, [1907])
  • P. d. moorei
  • P. d. avidia (Fruhstorfer, 1908)
  • P. d. amphimara (Fruhstorfer, 1908)
  • P. d. nubicola (Fruhstorfer, 1908)
  • P. d. laenas (Fruhstorfer, 1908)
  • P. d. praeclara (Fruhstorfer)
  • P. d. aethiops (de Joannis & Verity, 1913)
  • P. d. daplidice Winhard, 2000

Referencies editar

  1. Savela, M. (2014), Aguado Martín, L.O. (2007), Manceñido-González y González-Estébanez (2013) y Reinchholf-Riehm, Helgard (1985)
  2. UICN (2014) y Verdú, J.R. et ál. (2011)
  3. (n'inglés) https://www.iucnredlist.org/details/160251/0
  4. Manceñido-González y González-Estébanez (2013)
  5. 5,0 5,1 Aguado Martín, L.O. (2007), p. 179
  6. 6,0 6,1 Aguado Martín, L.O. (2007), p. 179
  7. (n'inglés) http://www.gbif.org/species/1920258 Distribución xeolocalizada n'Europa

Bibliografía editar

  • Agenjo, R. (1964). «Los nombres vulgares de las mariposas españolas». Graellsia XX: 163-190. 
  • Aguado Martín, L.O. (2007). Les caparines diurnes de Castiella y Llión (Lepidópteros ropalóceros) Especies, bioloxía, distribución y caltenimientu I. Valladolid: Xunta de Castiella y Lleón. p. 1041. ISBN 978-84-9718-473-1. 
  • Higgins, L. G. y N. D. Riley (1980). Guía de campu de les caparines d'España y Europa. Barcelona: Omega. p. 452. ISBN 84-282-0327-X. 
  • Leraut, Patrice (2007). Insectos d'España y Europa. Barcelona: Lynx Edicions. p. 528. ISBN 978-84-96553-27-9. 
  • «The IUCN Red List of Threatened Species. 2011.2». Red List. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources (n'inglés). 2011. Consultáu'l 28 d'abril de 2012. 
  • Reinchholf-Riehm, Helgard (1985). Guíes de Naturaleza Blume. Caparines. Barcelona: Blume. p. 287. ISBN 84-7031-555-2. 
  • Savela, Markku (2011). «Lepidoptera and some other life forms» (n'inglés). Consultáu'l 5 d'abril de 2012. 
  • Verdú, J. R., C. Numa y E. Galante (2011). Atles y llibru coloráu de los invertebraos amenaciaos d'España. (Especies vulnerables). Madrid: Verdú, J. R., Numa, C. y Galante, E. (Eds) Direición Xeneral de Mediu Natural y Política Forestal, Ministeriu de Mediu Ambiente, Mediu rural y Marín. p. 1318. 

Enllaces esternos editar