Biscutella auriculata

especie de planta

Biscutella auriculata ye una especie de planta yerbácea y melecinal perteneciente a la familia Brassicaceae (=Cruciferae).

Biscutella auriculata
Clasificación científica
Superreinu: Eukaryota
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Dilleniidae
Orde: Brassicales
Familia: Brassicaceae
Tribu: Biscutelleae
Subtribu: Biscutellinae
Xéneru: Biscutella
Especie: Biscutella auriculata
L.. Sp.Pl.: 652, 1753
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Aspeutu típicu del Campu Madrilano» en mayu,con Biscutella auriculata, ente numberoses otres especies campestres.
Detalle de la flor
Vista de la planta

Descripción editar

Tien un altor d'unos 40-60 cm, con escapos ramificaos. Fueyes basales en roseta; recímanos tupios de flores centimétricas, con 4 pétalos patentes de color mariellu llimón/azufre. Frutos (silículas) esplanaos y bien delgaos, glandulosos, tamién centimétricos, en forma de cristales de gafes (d'ellí ciertos de los sos nomes vernáculos en Castellán y otros idiomes), y con una fina membrana marxinal d'anchu milimétricu parcialmente decurrente sobre'l estilu persistente, erecto y que la so altor ye similar al diámetru de les cáscares. Una grana en cada unu de los «cristales de los antioyos».

Hábitat y distribución editar

Ruderal, cantu de caminos, campos de cultivu, barbechos, etc... en climes templáu. Añal primaveral. Nativa d'Europa meridional y África del Norte.

Farmacoloxía editar

En medicina popular úsase entera como diurética[1] y antiedematosa (eso ye, anti edemes y hidropesía).[2]

Taxonomía editar

Biscutella auriculata describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum, vol. 2, p. 652 en 1753.[3]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Biscutella auriculata (Fam. Cruciferae) y táxones infraespecíficos: n=8[4]

Etimoloxía

Biscutella: nome xenéricu que remanez del Llatín bi= «doble» y scutella = «pequeña copa».

auriculata: epítetu llatín qu'alude al frutu que remembra a les oreyes».

Subespecies
  • Biscutella auriculata subsp. auriculata
  • Biscutella auriculata subsp. brevicalcarata Batt. África del Norte (Arxelia y Marruecos)
Sinonimia
  • Biscutella auriculata subsp. auriculata L.
  • Biscutella auriculata subsp. brevicalcarata Batt.
  • Biscutella balearica Jord.
  • Biscutella brevicalcarata Batt.
  • Biscutella cambessedesii Sennen
  • Biscutella candollei Jord.
  • Biscutella elicrocensis Lázaro Eivissa
  • Biscutella erigerifolia DC.
  • Biscutella lamarckii Jord.
  • Biscutella major Schkuhr
  • Biscutella mauritanica Jord.
  • Biscutella orcelitana Lag. ex DC.
  • Clypeola auriculata (L.) Crantz
  • Iondraba auriculata (L.) Webb & Berthel.
  • Iondraba cambessedesii Sennen
  • Iondraba sulphurea Medik.
  • Jondraba auriculata (L.) Webb & Berthel.
  • Jondraba sulphurea Medik. nom. illeg.[5]

Nomes vernáculos editar

Castellán: anteojera, anteojeras, antioyos, antioyos de Santa Lucía, génaves, yerba de los antioyos, tamarilla, yerba de los antioyos[6]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Font Quer, P. (1980). Plantes melecinales - El Dioscórides anováu. Labor, sa - Barcelona. ISBN 84-335-6151-0.
  2. «Biscutella auriculata». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 11 de payares de 2009.
  3. «Biscutella auriculata». Tropicos.org. Xardín Botánicu de Missouri. Consultáu'l 3 de febreru de 2013.
  4. Contribuiçao para o estudo cariológico de delles especies de angiospermicas. I Gardé, A. & N. Malheiros-Gardé (1953) Genét. Ibér. 5: 115-124
  5. Biscutella auriculata en The Plant List, 2010
  6. «Biscutella auriculata». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 10 de payares de 2009.

Bibliografía editar

  1. Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258.

Enllaces esternos editar