Los vivérridos (Viverridae) son una familia de mamíferos carnívoros qu'inclúi a les civetas, ginetas y especies allegaes.[1] Son de cuerpu pequeñu y, na so mayoría, de vezos arbóreos. Paecer a los gatos, pero tienen el focico más paecíu a les mangostas. El so llargor, escluyendo la so llarga cola, va de 40  cm a 70 cm, y el so pesu permediu bazcuya ente 1 kg y 5 kg, anque los manturones algamen los 13 kg.

Viverridae
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Subfilu: Vertebrata
Clas: Mammalia
Subclas: Theria
Infraclas: Placentalia
Orde: Carnivora
Suborde: Feliformia
Familia: Viverridae
Gray, 1821
Subfamilies
Ver el testu[1]
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Gatu civeta ye un términu imprecisu que s'usa pa munches criatures asemeyaes al gatu, como'l rintel o gatu civeta de Norteamérica (Bassariscus astutus), un mapache; la civeta africana (Civettictis civetta); el gatu lleopardu asiáticu (Prionailurus bengalensis — un auténticu gatu) y el gatu selvaxe africanu (Felis silvestris lybica — otru gatu auténticu). El términu evitar pa nun confundise ente vivérridos y gatos.

En Sri Lanka, les especies conócense como kalawedda pola comunidá de fala sinhala. Munchos usen los términos uguduwa y kalawedda indistintamente, anque aquel refier a la civeta de les palmeres más que al gatu civeta.

Allugamientu editar

Los vivérridos son orixinarios de les rexones tropicales del Vieyu Mundu, toa África, el sur del Mediterraneu, Madagascar, y la península Ibérica. Los sos hábitats preferíos: tierres inundables, sabanes, montes y, sobremanera, selves tropicales. Cola perda del so hábitat, vien considerar especies vulnerables d'estinción.

Reproducción editar

Los apareyamientos asoceden mientres tol añu con xestaciones de 60 a 81 díes. Delles especies tienen dos críes per añu; polo xeneral, cada camada puede tener ente unu y seis cachorros.

Alimentación editar

Les civetas son omnívores, y suplementan la so dieta carnívora (tamién carroña) con frutes, güevos y posiblemente raigaños.

Carauterístiques editar

Alredor del anu, tienen unes bolses llenes de algalia, una sustancia untuosa, de golor fuerte pero prestosu, que s'utiliza como base en perfumería (arume de algalia).

Clasificación editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar

Inglés