Estefanía de Bélxica

Estefanía de Bélxica (21 de mayu de 1864Bruxeles – 23 d'agostu de 1945Pannonhalma (en) Traducir), foi Princesa de Bélxica y de Saxonia-Coburgu-Gotha, y mientres dalgún tiempu Kronprinzessin (esposa del Príncipe herederu) del Imperiu austrohúngaru por tar casada col Archiduque Rodolfo d'Habsburgu.

Estefanía de Bélxica
Vida
Nacimientu Bruxeles21 de mayu de 1864[1]
Nacionalidá Bandera de Bélxica Bélxica
Muerte Pannonhalma (en) Traducir[2]23 d'agostu de 1945[1] (81 años)
Sepultura abadía de Pannonhalma (es) Traducir
Familia
Padre Leopoldu II de Bélxica
Madre María Enriqueta de Austria
Casada con Rodolfo d'Habsburgu (1881 – valor desconocíu)[3]
Elemér Lónyay (1900 – )[3]
Fíos/es Isabel María de Austria (es) Traducir
Hermanos/es
Pueblu House of Saxe-Coburg and Gotha (en) Traducir
Oficiu escritoradiarista
Trabayos destacaos I was to be an empress (en) Traducir
Premios
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Familia editar

Estefanía yera la fía del Rei Leopoldu II de los Belgues y de la so esposa, l'Archiduquesa María Enriqueta d'Austria. Per llinia paterna yera la nieta de Leopoldu I de Bélxica y l'esposa d'ésti, Luisa María de Orléans, sobrina de la que fuera emperatriz de Méxicu y hermana del so padre Carlota de Méxicu, princesa de Bélxica. Per vía materna yera nieta del Archiduque José d'Austria, Palatín d'Hungría, y la so muyer, María Dorotea de Wurtemberg. Estefanía tenía un hermanu, Leopoldu, que finó nuevu, y dos hermanes llamaes Luisa María y Clementina, que contraxeron matrimonios con dos talos miembros de les dinastíes de Saxonia-Coburgu y Bonaparte respeutivamente.

Vida matrimonial editar

 
Estefanía y Rodolfo a pocu del so matrimoniu.

Estefanía casó'l 10 de mayu de 1881 en Viena col so primu alloñáu, l'archiduque Rodolfo d'Habsburgu, fíu y herederu del Emperador Francisco José I d'Austria y la so muyer, Sabela de Baviera. A la boda asistieron, ente munchos otros, los futuros Eduardu VII del Reinu Xuníu y Guillermu II d'Alemaña. La unión encuadrábase dientro de los planes del Rei Leopoldu II pa llograr un mayor sofitu internacional pal so país, la so dinastía y les sos ambiciones. La nueva princesa nun foi vista con muncho entusiasmo de primeres per parte de la so familia política, anque'l so desempeñu posterior nel so papel regio ganó-y la enfotu del Emperador.

Ente que Rodolfo yera intelixente, impulsivu y sobremanera lliberal en política, Estefanía tenía una postura muncho más reaccionaria, convencional y formalista. Tou esto, xuníu a les constantes aventures amoroses del so home, qu'inclusive-y arimó una enfermedá venérea, fixeron circular rumores de divorciu dende bien llueu. En 1887 Estefanía arreyóse amorosamente con un conde polacu, anque la rellación nun espolletó. Rodolfo y Estefanía namái pudieron tener una fía, llamada Isabel, que nun podría heredar el tronu austro-húngaru por ser muyer.

Viudez editar

En 1889 Rodolfo foi topáu muertu xunto al so amante, María Vetsera, nun pabellón de caza en Mayerling, tres un episodiu nunca del tou esclariáu. Les esperances imperiales d'Estefanía esmucir con esti fechu, y la moza viuda quedó aisllada del restu de la corte imperial de Viena. Poco dempués, en 1900, Estefanía casóse con un noble húngaru, el conde Elémer Lónyay (1864-1946), polo que l'Emperador Francisco José I d'Austria quitar de los sos títulos imperiales y amás provocó la roxura del so padre, quien la desheredó. D'ellí d'equí p'arriba y per munchos años, Estefanía trataría de faer valir los sos derechos patrimoniales en Bélxica, a los bienes dexaos pol so padre ensin ésitu.

Vivió cola so familia nel castiellu d'Oroszvar, na zona occidental de Hungría, hasta que la meyora del Exércitu Coloráu mientres la Segunda Guerra Mundial obligó a la pareya a fuxir; atoparon abellugu na abadía benedictina de Pannonhalma, cerca de Györszentmarton, n'Hungría. Estefanía morrió ellí'l 23 d'agostu de 1945. En 1935, Estefanía publicó les sos memories, qu'apaecieron fora d'Austria sol títulu de Ich Sollte Kaiserin Werden (Tuvi de ser emperatriz).

Descendencia editar

La so única fía habida col archiduque Rodolfo, Isabel María d'Austria (1883-1963), casóse en 1902 col príncipe Otto Weriand de Windisch-Grätz (1873–1952), con quien tuvo amplia descendencia que s'enllarga hasta los nuesos díes. Isabel divorciar en 1948 y casóse con Leopold Petznek, con quien llevaba viviendo dende diba años. Petznek yera un home d'enclín socialdemocrática, que-y valió a la so esposa'l nomatu de "L'Archiduquesa Colorada". Nun tuvieron descendencia.

Títulos, tratamientos y distinciones honorífiques editar

 
Monograma de la princesa Estefanía de Bélxica

Títulos y tratamientos editar

  • 21 de mayu de 1864 - 10 de mayu de 1881: La so Alteza Real la princesa Estefanía de Bélxica, princesa de Saxonia-Coburgu-Gotha
  • 10 de mayu de 1881 - 30 de xineru de 1889: La so Alteza Imperial y Real l'archiduquesa y princesa heredera d'Austria, princesa real d'Hungría, Bohemia, Croacia, Eslovenia, Dalmacia, Galicia y Lodomeria
  • 30 de xineru de 1889 - 22 de marzu de 1900: La so Alteza Imperial y Real l'archiduquesa y princesa heredera vilba d'Austria, princesa real d'Hungría, Bohemia, Croacia, Eslovenia, Dalmacia, Galicia y Lodomeria
  • 22 de marzu de 1900 - 1917: La so Alteza Real la condesa Estefanía Lónyay de Nagy-Lónya
  • 1917 - 23 d'agostu de 1945: La so Alteza Real la princesa Lónyay de Nagy-Lónya

Distinciones honorífiques editar

Ancestros editar

== Referencies ==
  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 31 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. 3,0 3,1 Identificador de persona en The Peerage: p10355.htm#i103541. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  4. «Manual de corte y estado de la monarquía austrohúngara» (alemán) páxs. 335.

Enllaces esternos editar