El Fiat Punto ye un automóvil del segmentu B producíu pol fabricante italianu Fiat dende l'añu 1993. Reemplazó al Fiat Uno nel mercáu européu. El Punto ye una tracción delantera con motor delanteru tresversal de cuatro cilindros en llinia. Atópase na so tercer xeneración, llamada Fiat Grande Punto y Fiat Punto EVO.

Empresa matriz Fiat Group Automobiles
Fabricante Fiat
Periodu 1993-presente
Fábricas Fiat Termini Imarese (Italia) Fiat Melfi (Italia)
Fiat Cassino (Italia)
Fiat Betim (Brasil)
FAS Kragujevac (Serbia)
Tipu Automóvil de turismu
Segmentu Segmentu B
Configuración Motor delanteru tresversal, tracción delantera
Paecíos Peugeot 205
Seat Ibiza
Renault Clio
Volkswagen Polo
Opel Corsa
Fiat Uno (es) Traducir Fiat Punto Fiat Grande Punto (es) Traducir y Fiat Palio (es) Traducir
Sitiu web https://www.fiat.it/auto-fine-serie/punto
Cambiar los datos en Wikidata

Ye'l vehículu más inseguru qu'entá se produz.[1]

Primer xeneración (1993-1999) editar

[[Imaxe: 
 |285px]]
Fabricante Fiat (es)  
Periodu 1993-1999
Carroceríes Hatchback trés y cinco puertes
Descapotable dos puertes
Llargu, anchu, altor, batalla Hatchback:
3760 / 1625 / 1395 / 2450 mm
Pesu Hatchback: 830-1040 kg
Descapotable: 1070 kg
Diseñador Giorgetto Giugiaro
Fiat Uno (es)   Primer xeneración Fiat Grande Punto (es)   y Fiat Palio (es)  
Sitiu web https://www.fiat.it/auto-fine-serie/punto
 

La primer xeneración del Punto (Proyeutu 176) foi presentada al públicu nel Salón del Automóvil de Frankfurt de 1993 y llanzada al mercáu esi mesmu añu. Diseñáu por Giorgetto Giugiaro, foi unu de los primeros automóviles modernos que los sos pilotos traseros taben allugaos nos llaterales cimeros, a los llaos de la luneta trasera, lo cual dexaba que la entrada al maleteru nun tuviera nenguna torga. El Punto foi gallardoniáu como Coche del Añu n'Europa en 1995.

El Punto caltién delles carauterístiques que trunfaron nel Uno, como por casu el so aprovechamientu internu del espaciu. Yera de los modelos más amplios de la so categoría. La so aerodinámica yera abondo eficiente, con un factor Cx de 0,31. Vender con carroceríes hatchback de trés y cinco puertes y descapotable de dos puertes, esti postreru fabricáu por Bertone. La so producción remató en 1999.

Los sos motorizaciones gasolina yeren un 1.1 llitros de 54 CV de potencia máxima, un 1.2 llitros en versiones de dos válvules por cilindru de 60 CV o 75 CV y de cuatro válvules por cilindru y 85 CV, un 1.6 llitros de 88 CV y un 1.4 llitros con turbocompresor y 136 CV (depués 130 CV). Toos ellos tienen inyeición multipunto, salvo los dos menos potentes, que tienen inyeición monopunto. El Diésel yera un 1.7 llitros en versiones atmosférica de 57 CV y con turbocompresor y 70 CV.

Carroceríes editar

Seguridá editar

Motorizaciones editar

1993 editar

  • Punto 55 - 1108 cm³ FIRE, SPI, 8v, 54 CV (tamién con cambéu de 6 velocidaes).
  • Punto 60 - 1242 cm³ FIRE, SPI, 8v, 60 CV (tamién en versión automática CVT)
  • Punto 75 - 1242 cm³ FIRE, MPI, 8v, 75 CV.
  • Punto 90 - 1598 cm³ MPI, 8v, 88 CV (tamién en versión Sporting).
  • Punto GT - 1372 cm³ Turbo, MPI, 8v, 136 ch (deriváu del Fiat Uno Turbo de 115 CV).
  • Punto D - 1697 cm³ diésel atmosféricu, 57 CV.
  • Punto TD - 1697 cm³ turbodiésel ensin intercooler, 71 CV.

1997 editar

Les mecániques modifíquense, cola apaición de los motores 16 válvules del FIRE de 1242 cm³.

La versión GT pasa de 133 (136 CV en Bélxica) a 130 CV por motivu de les normes EUROII2, coles mesmes que la versión diésel aspirada foi abandonada. La versión TD pasó a ufiertase en dos potencies distintos.

  • Punto 55 - 1108 cm³ FIRE, SPI, 8v, 54 CV (Tamién en versión con cambéu de 6 velocidaes)
  • Punto 60 - 1242 cm³ FIRE, SPI, 8v, 60 CV.
  • Punto 75 - 1242 cm³ FIRE, MPI, 8v, 75 CV.
  • Punto 85 16v - 1242 cm³ Fire MPI, 16v, 86 CV.
  • Punto GT - 1372 cm³ Turbo, MPI, 8v, 130 CV.
  • Punto TD60 - 1697 cm³ turbodiésel, 63 CV.
  • Punto TD70 - 1697 cm³ turbodiésel ensin intercooler, 69 CV.

Versiones editar

1993 - 1996 editar

 
Primer xeneración del Fiat Punto 5 puertes.

3 Puertes

  • 55 ED/S/SX/6 Speed (1108 cc, 54 CV, 150 km/h)
  • 60 S/SX (1242cc, 60 CV, 160 km/h)
  • 60 Selecta (1242cc, 60 CV, 150 km/h)
  • 75 EL/S/SX/ELX/HSD (1242 cc, 73 CV, 170 km/h)
  • 90 SX/ELX/Sporting (1581 cc, 88 CV, 178 km/h)
  • GT (1372 cc, 133 CV, 200 km/h)
  • D S/SX (1698 cc, 57 CV, 150 km/h)
  • TD S/SX/ELX (1698 cc, 71 CV, 163 km/h)

5 Puertes

  • 55 ED/S/SX (1108 cc, 54 CV, 150 km/h)
  • 60 S/SX (1242 cc, 60 CV, 160 km/h)
  • 60 Selecta (1242 cc, 60 CV, 150 km/h)
  • 75 S/SX/ELX/HSD (1242 cc, 73 CV, 170 km/h)
  • 90 SX/ELX (1581 cc, 88 CV, 178 km/h)
  • D S/SX (1698 cc, 57 CV, 150 km/h)
  • TD S/SX/ELX (1698cc, 71 CV, 163 km/h)

Cabrio

 
Primer xeneración del Fiat Punto Cabrio.
  • 60 S (1242 cc, 60 CV, 150 km/h)
  • 90 ELX (1581 cc, 88 CV, 170 km/h)

1997 editar

3 Puertes

  • 55 ED/S/SX/6 Speed (1108 cc, 54 CV, 150 km/h)
  • 60 S/SX (1242 cc, 60 CV, 160 km/h)
  • 60 Selecta (1242 cc, 60 CV, 150 km/h)
  • 75 EL/S/SX/ELX/HSD (1242 cc, 73 CV, 170 km/h)
  • 85 16v SX/ELX/Sporting (1242 cc, 85 CV, 177 km/h)
  • 90 SX/ELX/Sporting (1581 cc, 88 CV, 178 km/h)
  • GT (1372 cc, 133 CV, 200 km/h)
  • D S/SX (1698 cc, 57 CV, 150 km/h)
  • TD 60 S/SX (1698 cc, 63 CV, 155 km/h)
  • TD 70 SX/ELX (1698 cc, 69 CV, 163 km/h)
 
Primer xeneración del Fiat Punto Reestilización de 1997.

5 Puertes

  • 55 ED/S/SX (1108 cc, 54 CV, 150 km/h)
  • 60 S/SX (1242 cc, 60 CV, 160 km/h)
  • 60 Selecta (1242 cc, 60 CV, 150 km/h)
  • 75 S/SX/ELX/HSD (1242 cc, 73 CV, 170 km/h)
  • 85 16v SX/ELX (1242 cc, 85 CV, 177 km/h)
  • 90 SX/ELX (1581 cc, 88 CV, 178 km/h)
  • D S/SX (1698 cc, 57 CV, 150 km/h)
  • TD 60 S/SX (1698 cc, 63 CV, 155 km/h)
  • TD 70 SX/ELX (1698 cc, 69 CV, 163 km/h)

Cabrio

  • 60 S (1242 cc, 60 CV, 150 km/h)
  • 85 16v ELX (1242 cc, 85 CV, 177 km/h)
  • 90 ELX (1581 cc, 88 CV, 170 km/h)

1998 editar

En 1998, la gama amenórgase (sume'l GT), presentando nuevos niveles d'equipamientu: Sole (versión básica en sustitución de la S), Star (versión entemedia, sustitúi'l SX), Stile (versión más refinada, sustitúi a la ELX).

3 Puertes

  • 55 Sole (1108 cc, 54 CV, 150 km/h)
  • 60 Sole/Star (1242 cc, 60 CV, 160 km/h)
  • 85 16v Stile/Sporting (1242 cc, 85 CV, 177 km/h)
  • TD 60 Sole/Star (1698 cc, 63 CV, 155 km/h)
  • TD 70 Stile (1698 cc, 68 CV, 163 km/h)

5 Puertes

  • 55 Sole (1108 cc, 54 CV, 150 km/h)
  • 60 Sole/Star (1242 cc, 60 CV, 160 km/h)
  • 85 16v Stile (1242 cc, 85 CV, 177 km/h)
  • TD 60 Sole/Star (1698 cc, 63 CV, 155 km/h)
  • TD 70 Stile (1698 cc, 68 CV, 163 km/h)

Cabrio

  • 60 S (1242 cc, 60 CV, 150 km/h)
  • 85 16v ELX (1242 cc, 85 CV, 177 km/h)

Equipamientu editar

Reestilización de 1997 editar

Segunda xeneración (1999-2009) editar

[[Imaxe: 
 |285px]]
Fabricante Fiat (es)  
Periodu 1999-2009
Tipu Automóvil de turismu
Segmentu Segmentu B
Carroceríes Hatchback trés y cinco puertes
Configuración Motor delanteru tresversal, tracción delantera
Llargu, anchu, altor, batalla Tres puertes:
3800 / 1660 / 1480 / 2460 mm
Cinco puertes:
3840 / 1660 / 1480 / 2460 mm
Pesu 860-1050 kg
Fiat Uno (es)   Segunda xeneración Fiat Grande Punto (es)   y Fiat Palio (es)  
Sitiu web https://www.fiat.it/auto-fine-serie/punto
 

La segunda xeneración del Fiat Punto (Proyeutu 188),desenvuelta y diseñada nel Centru Stile Fiat de Turin - Italia-, foi puesta a la venta en 1999. Esta xeneración; estrenó la insinia circular azul conmemorativa del centenariu de Fiat. La nueva insinia de marca, compartiría, a la mesma vegada, espaciu cola insinia corporativa del grupu industrial Fiat.(cinco barras a 45° sobre fondu azul).-Reparar el logo, na parte trasera de los vehiculos-.(06/2003). Foi unu de los primeros modelos del segmentu B en recibir cuatro estrelles de cinco na prueba de proteición a adultos en choques d'Euro NCAP. Les carroceríes de trés y cinco puertes tienen un diseñu traseru estremáu.

La segunda xeneración del Punto ye'l primer vehículu del segmentu B que monta un motor turbodiésel con alimentación direuto por common rail, y l'únicu nel mercáu, con cambéu automáticu de control electrónicu Dual-Logic el cual puede utilizase como cambéu manual y secuencial. Na versión "Sport", dispón de siete velocidaes. Otra innovación, ye'l sistema de direición asistida llétrica Dualdrive, que dispón de dos niveles de servoasistencia.Al traviés de pulsiar el botón de la mesma, camúdase significativamente la entrega de potencia par motor,y l'endurecimientu de la mesma p'afaese automáticamente al modelu de conducción que s'emplegue nesi momentu.

Los propulsores de gasolina son un 1.2 llitros en variantes de 60 y 80 CV,(FIRE), un 1.4 llitros de 95 CV denomináu (FIRE STARJET) y un 1.8 llitros de 130 CV, denomináu (SUPERFIRE), toos ellos de cuatro válvules por cilindru salvu'l menos potente. Los diésel son un 1.3 llitros de 70 CV con turbocompresor ya inyeición direuta Common-Rail2ªxeneración, denomada MULTIJET, que substituyo al 1.9 llitros atmosféricu de 70 CV por cuenta de les estrictes normes anticontaminación EURO 3. Los propulsores diesel JTD de 1.918 c.c y dos válvules por cilindru (8V) con turbocompresor ya inyeición direuta Common-Rail de primer xeneración, denomada UNIJET,y,(Creada Por Fiat), en variantes, de 80 CV (depués 86 CV) y 100 CV.Siguiríen calteniéndose d'idéntica forma, como de primeres.

El Punto recibió en 2003 un rediseño, con logotipos y faros más grandes, paragolpes distintos, una calandra integrada nel capó y nuevos equipamientos. Ta anguaño a la venta con una gama simplificada. N'ochobre de 2005, el fabricante serbiu Zastava llegó a un alcuerdu con Fiat pa fabricar esta versión so llicencia col nome de Zastava 10.

Carroceríes editar

Seguridá editar

El Fiat Punto de 1999 llogró cuatro estrelles nes pruebes de choque d'EuroNCAP.[2]

  • Nota global: 4 estrelles de 5.
  • Choque fronteru: 69%.
  • Choque llateral: 89%.
  • Proteición a peatones: 2 estrelles de 4.

Motorizaciones editar

1999 - 2005 editar

1,2 llitros 8V
(Gasolina)
1,2 llitros 16V
(Gasolina)
1,8 llitros 16V HGT
(Gasolina)
1,9 Llitros Diésel
(Diésel)
1,9 llitros JTD80
(Diésel)
Potencia 60 CV 80 CV 130 CV 60 CV 80 CV
Par 102 Nm 114 Nm 164 Nm 118 Nm 196 Nm
Velocidá máxima 155 km/h 172 km/h 205 km/h 155 km/h 170 km/h
0 a 100 km/h 14,3 s 11,4 s 8,6 s 15 s 12,2 s
Peracabo mistu 5,7 ℓ/100 km 6,0 ℓ/100 km 8,3 ℓ/100 km 5,7 ℓ/100 km 4,9 ℓ/100 km
Emisiones CO2 136 g/km 142 g/km 197 g/km 150 g/km 130 g/km

2005 editar

1,2 llitros 8V
(Gasolina)
1,2 llitros 8V NaturalPower
(CNG)
1,3 Llitros 16V MultiJet
(Diésel)
1,9 llitros 8V 100
(Diésel)
Potencia 60 CV 60 CV 70 CV 100 CV
Par 102 Nm 102 Nm 180 Nm 259 Nm
Velocidá máxima 165 km/h 165 km/h 164 km/h 182 km/h
0 a 100 km/h 14,3 s 14,3 s 13,4 s 9,5 s
Peracabo mistu 5,7 ℓ/100 km 5,7 ℓ/100 km 4,5 ℓ/100 km 5,5 ℓ/100 km
Emisiones CO2 136 g/km 136 g/km 119 g/km 146 g/km

Versiones editar

Versiones de 1999 a 2005:

Punto, ELX, HLX, ACTIVE, DINAMYC, SPORTING, HGT

Equipamientu principal:

  • Faros elipsoidales.
  • Antinieblas delanteros y posteriores.
  • Elevalunas delanteros llétricos temporizados.
  • Sistema FPS (del inglés fire prevention system).
  • Zarru centralizáu con apertura a distancia.
  • Direición llétrica Dual Drive.
  • Follow My Home System.
  • Llume interior temporizada.
  • Anclaxes ISOFIX Integraos.
  • Airbags conductor y pasaxeru.
  • Cintos de seguridá pirotéunicos con regulación n'altor.
  • Antirrobo electrónicu Fiat Code 2ª xeneración.
  • Instrumentación con prdenador d'a bordu, odómetru y tacómetru.
  • Aire acondicionáu con recirculacion automática del aire + filtru antipolen.
  • Volante regulable n'altor y fondura.
  • Asientos con regulación n'altor, reg. llonxitudinal y regulación lumbar.
  • Reposacabezas delanteros y traseros.
  • Retrovisores llétricos con desempañamiento esterior.
  • Paragolpes en color carrocería.
  • Retrovisores esteriores color carrocería.
  • Equipu de soníu Blaupunkt (Radio / Cd Con RDS), 6 altavoces y subwoofer.
  • Banqueta posterior abatible 1/3-2/3.
  • ABS + repartidor electrónicu de frenada (EBD).
  • Plantes de 14 Y 15 pulgaes. (15¨, neumáticos baxu perfil, 195/45R 15V).

Dempués de 2005 namái tenía una versión posible:

Classic (Classic II dempués de 2006)

Equipamientu editar

El Punto GT editar

Series editar

Primer serie editar
Segunda serie editar
Tercer serie editar

Datos téunicos editar

Motor editar

Sistema de frenos editar

Reestilización de 2003 editar

Tercer xeneración (2005-2018) editar

[[Imaxe: |285px]]
Fabricante Fiat (es)  
Periodu 2005-2018
Carroceríes Hatchback trés y cinco puertes
Configuración Motor delanteru tresversal, tracción delantera
Llargu, anchu, altor, batalla 4030 / 1685 / 1490 / 2510 mm
Pesu 1015-1040 kg
Diseñador Giorgetto Giugiaro Centru Stile Fiat
Fiat Uno (es)   Fiat Grande Punto Fiat Grande Punto (es)   y Fiat Palio (es)  
Sitiu web https://www.fiat.it/auto-fine-serie/punto
 

La tercer xeneración (Proyeutu 199) del Fiat Punto camudó'l so nome a Fiat Grande Punto pa estremala de la segunda xeneración, de menores dimensiones pero cola que convivió n'Europa. El Grande Punto foi presentáu oficialmente nel Salón del Automóvil de Frankfurt de setiembre de 2005 y foi puestu a la venta nesi mesmu añu. Recibió cinco estrelles de cinco na prueba de proteición d'adultos en choques d'EuroNCAP. Les versiones europees fabricar na fábrica italiana de Fiat Melfi. Foi desenvueltu por Italdesign Giugiaro en collaboración col Centru Stile Fiat.

Los motores diésel, son los 1.3 llitros Multijet, de cuatro válvules por cilindru (16V), en variantes de 75 y 90 CV, (premiáu como meyor motor del añu 2003, na categoría Small Global Engine), un 1.9 llitros de dos válvules por cilindru (8V) de 120CV -(Unijet)- **(Common Raíl de primer xeneración) o 130 CV y 16V con inyeición direuta Common Raíl de segunda xeneración del Grupu Fíat -(Multijet-2)-**, toos ellos acomuñaos a un turbocompresor de xeometría variable, salvo'l 1.3 llitros de 75 CV, que ye de xeometría fixa. -En primer fase-. Darréu, estos,** (Sept. 2009 d'equí p'arriba) seríen sustituyíos pol novedosu motor de cuatro válvules por cilindru 1.6 16V Multijet 2, erogando, una potencia de 105CV y 120CV, respeutivamente. Esti propulsores, cola teunoloxía de la que disponen, dexen al Grupu Fiat cumplir holgadamente cola futura norma anticontaminacion Euro 6; - (Sept. 2015 - 2019) - (periodu en qu'entra a valir), ensin la necesidá d'utilizar sistemes SCR nun futuru (Adición de Ad Blue -Urea- nos sistemes d'escape de los automóviles, p'amenorgar los Nox de los motores diesel).

Los propulsores de gasolina son: un 1.2 llitros de 65 CV y un 1.4 llitros de 77 o 95 CV, los dos primeros de dos válvules por cilindru, y, el terceru de cuatro, denomináu esti postreru, como FIRE - STARJET; -(2004)-. El sistema STARJET, denomináu asina por Fiat Powertrain Technologies (FPT), anicia nel desenvolvimientu de la cámara de combustión del motor FIRE, reaprovechando la recirculación de los gases d'escape ensin l'usu de nengún elementu mecánicu esternu como pue ser un turbocompresor, denominándose-y asina, como un propulsor de combustión probe. Cumpliendo asina les rigoroses normes anticontaminacion EURO 5, (2012). Ye l'antoxana a la llegada de la adición a esti propulsores de les culates MULTIAIR, (2009) per parte de (Fiat Powertrain Technologies) ( FPT ), y el so sistema de válvules electrohidráulicas esclusivu (nun confundir col sistema Valvetronic de BMW), cumpliendo d'esta forma coles futures normes anticontaminación Euro VI, non entraes inda a valir (periodu 09/2015 - 2019). En 2007 dotar a esti propulsor d'un turbocompresor de xeometría fixa que desenvuelve 120 CV.

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar