La Gran Guerra Patria o Gran Guerra Patriótica (en rusu: Великая Отечественная война, Velíkaya Otéchestvennaya voyná) ye'l términu dau polos soviéticos a la guerra contra l'Alemaña nazi mientres la Segunda Guerra Mundial. El términu surdió per primer vegada nel periódicu Pravda el 23 de xunu de 1941. N'Occidente llámase a cencielles Frente Oriental.

Gran Guerra Patria
términu
Cambiar los datos en Wikidata

Les repúbliques soviétiques perdieron aproximao 27 millones de persones nuna guerra que s'empecipió cola invasión nazi de la Xunión Soviética el 22 de xunu de 1941, y que remató cola cayida de Berlín a manes del Exércitu Coloráu el 3 de mayu de 1945.

La batalla de Stalingráu supunxo'l puntu d'inflexón de la Segunda Guerra Mundial, el momentu en que les tropes soviétiques, tres les derrotes iniciales de la Operación Barbarossa, pasaron a la ofensiva contra les fuercies de la Exa. Ello ye que la importancia d'esta batalla apreciar na enorme cantidá de baxes de dambes partes, la destrucción total de la ciudá y les enormes perdes d'homes y material sufiertes pola Wehrmacht; por ello, la crítica histórica considera que la batalla de Stalingráu foi la derrota militar más dura, y más decisiva, de l'Alemaña nazi, tres la cual la iniciativa en combate correspondió al Exércitu Coloráu. La Xunión Soviética foi'l país combatiente que soportó casi'l 80% del ataque de los países de la Exa n'Europa, polo que la victoria na batalla de Stalingráu y la consiguiente contraofensiva significaron l'empiezu del desmoronamiento de la máquina bélica alemana.

La maquinaria de propaganda de los Aliaos occidentales esperó que se capitulase primero na ciudá francesa de Reims el 8 de mayu de 1945 ante l'altu mandu militar aliáu, y solo a otru día, el 9 de mayu de 1945, dar# en la total rindición xermana en Berlín frente al mandu militar soviéticu, polo cual la Xunión Soviética decidió festexar oficialmente'l Día de la Victoria el 9 de mayu.

El términu de «Gran Guerra Patria» foi ellaboráu pol gobiernu soviéticu pocu dempués d'empezar la invasión alemana en xunu de 1941; escoyóse porque remembra a la Guerra Patria qu'enfrentó la Rusia zarista contra Francia na dómina de Napoleón en 1812, coles mires d'amosar a la población soviética'l paralelismu ente dambes lluches, reforzar el patriotismu de les mases con un mensaxe bien nacionalista y repitir el grave peligru que pa la Xunión Soviética y los sos habitantes significaba l'ataque nazi.

La historiografía soviética estremó claramente dempués de 1945 a la «Gran Guerra Patria» del conflictu denomináu como «Segunda Guerra Mundial». En parte aliégase que con ello la Xunión Soviética refugaba tener venceyu dalgunu cola Primer Guerra Mundial, considerada como simple guerra imperialista onde participara la Rusia zarista. Coles mesmes reforzaba a nivel historiográficu'l conceutu de que la Xunión Soviética yera un Estáu totalmente nuevu, que les sos tradiciones militares nun correspondíen a les de la Rusia zarista, anque se rescataba'l fechu de que dambos rexímenes llucharen por defender el mesmu territoriu contra poderosos invasores llegaos d'Occidente, lo cual reforzaba'l sentimientu nacionalista (non clasista) de les mases soviétiques.

Finalmente, otra esplicación yera que la Xunión Soviética en verdá nun esperimentara ataque estranxeru dalgunu hasta xunu de 1941. Arriendes d'ello, la invasión pola Alemaña nazi de Polonia, según la invasión soviética de Polonia, el 1 y 17 de setiembre de 1939 respeutivamente, yeren unos eventos que nun correspondíen a la defensa del Estáu soviéticu». Los soviéticos consideraben que mientres y dempués de diches invasiones la Xunión Soviética caltuviera la paz col Tercer Reich hasta 1941, en virtú del Pactu Ribbentrop-Mólotov —despintando la esistencia del Protocolu Adicional secretu del mesmu— y del Tratáu Xermanu-Soviéticu d'Amistá, Cooperación y Demarcación, a diferencia de Gran Bretaña y Francia que, al conocer la invasión a Polonia pola Alemaña nazi, declaráron-y la guerra.

Los historiadores soviéticos designaron como «Gran Guerra Patria» solo al enfrentamientu ente la Xunión Soviética y l'Alemaña nazi pa da-y un significáu d'un choque d'ideoloxíes onde'l comunismu ganara al fascismu; prefería utilizase esti últimu términu (en cuenta de nazismu), pos dexaba al gobiernu soviéticu tomar na llista d'agresores vencíos a países aliaos del Tercer Reich, como la Italia fascista, Finlandia, Hungría y Rumanía, que participaren con tropes nel ataque a la Xunión Soviética.

Por esi mesmu motivu, les operaciones béliques d'Estaos Xuníos y Gran Bretaña contra Alemaña y Xapón quedaron lóxicamente como fechos ayenos a la Gran Guerra Patria; coles mesmes, el factor ideolóxicu implicó retirar d'esti conceutu a los combates ente la Xunión Soviética y Xapón por cuenta de la invasión soviética de Manchuria, ante les fuercies xaponeses n'agostu de 1945.

L'intentu d'aisllar la llamada Gran Guerra Patria del contestu de la Segunda Guerra Mundial sirvió a los historiadores soviéticos y depués rusos pa negar la interrellación de dambes guerres. D'esta miente pretendióse acallantar la responsabilidá histórica de les operaciones militares llevaes a cabu pol Exércitu Coloráu soviéticu ente 1939 y 1940, ye dicir ente l'españíu de la Guerra mundial y la invasión nazi de la Xunión Soviética de 1941, como fueron la invasión soviética de Polonia, la Guerra d'Iviernu en Finlandia, la ocupación soviética de Letonia, l'ultimátum soviéticu a Lituania, según la ocupación soviética de Besarabia y el norte de Bucovina. Diches operaciones militares fueron llevaes a cabu en cumplimientu de los protocolos adicionales secretos del Pactu Ribbentrop-Mólotov y del posterior Tratáu Xermanu-Soviéticu d'Amistá, Cooperación y Demarcación.

Ver tamién editar

 
Execución de partisanos rusos.
 
Alemanes inspeccionen un avión rusu.

Bibliografía editar

  • Baxter, Ian (1975). La Gran Guerra Patria de la Xunión Soviética. Moscú: Editorial Progresu.
  • Baxter, Ian (2003). 'La guerra rescamplu. España: Libsa. ISBN 84-662-0773-2.
  • Fowler, Will (2003). El frente del este (fotografíes inédites 1941-1945)'. España: Libsa. ISBN 84-662-0620-5.

Referencies editar

Enllaces esternos editar