James Coburn

actor d'Estaos Xuníos

James Harrison Coburn, Jr. (31 d'agostu de 1928Laurel (es) Traducir – 18 de payares de 2002Beverly Hills), foi un actor de cine d'Estaos Xuníos d'América, ganador del premiu Óscar al Meyor actor de repartu en 1998 pola película Affliction.

James Coburn
Vida
Nacimientu Laurel (es) Traducir31 d'agostu de 1928[1]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Llingua materna inglés
Muerte Beverly Hills18 de payares de 2002[1] (74 años)
Sepultura Cementeriu Westwood Village Memorial Park
Causa de la muerte infartu de miocardiu
Fíos/es 2
Estudios
Estudios Los Angeles City College
Universidá del Sur de California
Compton High School (en) Traducir
Estudio de actuación Stella Adler (es) Traducir
Universidá de California en Los Angeles
Compton College (en) Traducir
Llingües falaes inglés
Oficiu actor, guionista, actor de cine, direutor de televisión, actor de voz, actor de televisiónactor de teatru
Altor 188 cm
Premios
Nominaciones
Serviciu militar
Cuerpu militar Exércitu de los Estaos Xuníos
IMDb nm0000336
jamescoburn.com
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Coburn nació en Laurel, Nebraska, fíu de Mylet S. (nacida Johnson) y James Harrison Coburn, Sr., un mecánicu de coches. Los sos güelos maternos fueron inmigrantes de Suecia. Creció en Compton, California, actuando n'obres escolares, y llegando a faer el so debú sobre les tables en La Jolla Playhouse.

Primeros años editar

Habiendo estudiáu interpretación en Nueva York con Stella Adler, el so debú vieno en 1959 de la mano de Randolph Scott, nel western Ride Lonesome. Esi mesmu añu apaeció tamién n'otru western menor, Face of a Fugitive, y en dellos capítulos de la serie de televisión Bonanza, enantes d'interpretar el papel de Britt nel mega-ésitu de John Sturges The Magnificent Seven (1960). Sturges volvió confiar en Coburn pa la so siguiente superproducción, The Great Escape (1963). Coburn participó tamién na película d'intriga Charada (1963) de Stanley Donen, con Cary Grant y Audrey Hepburn.

Apoxéu editar

Nos años 1960 empezó a trabayar col "enfant terrible" de Hollywood, Sam Peckinpah, y el so papel na película Major Dundee fíxo-y ser más conocíu dientro de la industria cinematográfica. A mediaos de dicha década, interpretó al axente secretu d'Estaos Xuníos Derek Flint en dos películes paródiques de la serie de películes de James Bond, Our Man Flint (1966) y In Like Flint (1967). Tamién participó na comedia ¿Qué fixisti na guerra, papi? (1966) de Blake Edwards. A finales de la década, fixo gran amistá, entrenó y entamó realizar una película cola lleenda de les artes marciales Bruce Lee, pero la repentina muerte de Lee atayó'l proyeutu.

Na década de los 1970, collaboró col conocíu direutor italianu Sergio Leone na película ¡Agáchate, malditu! (1971), na qu'interpreta a un irlandés espertu n'esplosivos, que viaxa a Méxicu mientres la dómina de la Revolución mexicana.

En 1972 recibió una ufierta pa trabayar n'España col direutor italianu Tonino Valerii, nel filme Una razón pa vivir y una pa morrer, una película bélica ambientada nel oeste d'Estaos Xuníos y con toques de spaghetti western. Tamién trabayó nuevamente con Sam Peckinpah en dos películes, Pat Garrett y Billy The Kid (1973) y La cruz de fierro (1977), un filme fechu a la midida qu'alluga una de les sos meyores actuaciones.

Coburn apaeció nel añu 1973 na portada del álbum Band on the Run del grupu Wings.

A finales de dicha década, diagnosticóse-y una artritis reumatoide, lo qu'afeutó a la so salú y al so trabayu mientres munchos años, hasta que por aciu d'una automedicación basada en compuestos orgánicos de sulfuru llogró una meyora definitiva.

A principios de la década de 1980, el criador de la mítica serie The A Team (The A-Team), Stephen J. Cannell, ponse'n contautu con él por qu'interpretara el papel de John «Aníbal» Smith, el protagonista. James refugó la ufierta, y el papel realizólu George Peppard, que yera'l siguiente na llista de Cannell.

Na década de 1990, una vegada recuperáu y totalmente restablecíu de la so enfermedá, apaecería de nuevu en películes como Maverick, xunto a Mel Gibson y Jodie Foster, y en producciones televisives.

Probablemente, James Coburn foi'l primer sorprendíu en 1998 cuando foi candidatu, y ganó, l'Óscar al Meyor actor de repartu por interpretar al alcohólicu padre de Nick Nolte en Affliction (1997).

Muerte editar

A los 70 años d'edá, James Coburn recibió un nuevu impulsu na so carrera, apaeciendo en 14 títulos. Sicasí, en payares de 2002 finó d'un ataque al corazón a la edá de 74 años. Los sos restos atópense nel Campusantu Westwood Village Memorial Park de Los Angeles, California.

Nos sos 45 años de carrera, Coburn destacó por desenvolver papeles de personaxes enigmáticos y aturbolinaos.

Filmografía destacada editar

Premios editar

Óscar editar

Añu Categoría Película Resultáu
1998 Meyor actor de repartu Affliction Ganador

Premios del Sindicatu d'Actores editar

Añu Categoría Película Resultáu
1998 Meyor actor de repartu Affliction Candidatu

Independent Spirit Awards editar

Añu Categoría Película Resultáu
1998 Meyor actor de repartu Affliction Candidatu

Bibliografía editar

  • Roberto Curti, James Coburn. El samurai del Oeste, Diputaciòn de Almeria, 2005.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 9 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. URL de la referencia: https://walkoffame.com/james-coburn/. Data de consulta: 10 ochobre 2022.

Enllaces esternos editar