James Watt (19 de xineru de 1736Greenock – 25 d'agostu de 1819Heathfield Hall (en) Traducir) foi un matemáticu y inxenieru escocés.

James Watt
Vida
Nacimientu Greenock[1]19 de xineru de 1736[2]
Nacionalidá Bandera d'Escocia Escocia
Residencia Glasgow
Muerte Heathfield Hall (en) Traducir25 d'agostu de 1819[2] (83 años)
Sepultura St Mary's Church (en) Traducir
Causa de la muerte causes naturales
Familia
Padre James Watt
Madre Agnes Muirhead
Casáu con Peggy Miller (es) Traducir (1763 – )[3]
Ann MacGregor (es) Traducir (1775 – )[3]
Fíos/es
Familia
Estudios
Estudios Universidá de Glasgow
Llingües falaes inglés[6]
Oficiu inxenieru, químicu, físicu, inventor, entamador, matemáticutéunicu
Llugares de trabayu Glasgow y Birmingham
Emplegadores Universidá de Glasgow
Premios
Influyencies Thomas Newcomen
Miembru de Royal Society[4]
Academia Francesa de les Ciencies[8]
Royal Society of Edinburgh[4]
Sociedad Lunar (es) Traducir[9]
Cambiar los datos en Wikidata

Nació en Greenock, Escocia, y vivió y trabayó en Birmingham, Inglaterra. Foi un miembru clave de la Sociedá Llunar (Lunar Society). Munchos de los sos escritos consérvense na biblioteca "Birmingham Central".

Watt inventó'l movimientu paralelu pa convertir el movimientu circular a un movimientu cuasi rectilliniu, del que taba bien argullosu, y el mididor de presión pa determinar la presión del vapor nel cilindru a lo llargo de tol ciclu de trabayu de la máquina, mostrando asina la so eficiencia y ayudándolu a perfeccionala.

Les meyores qu'aportó a la máquina de vapor de Thomas Newcomen en 1763 representaron un pasu fundamental pa la revolución industrial. Watt descubrió que la máquina de Newcomen taba gastando cuasi tres cuartos de la enerxía del vapor en calecer el pistón y el cilindru. Watt desarrolló una cámara de condensación dixebrada que fizo medrar significativamente la eficiencia.

Watt opúsose al usu de vapor a alta presión, y hai quien lu acusa de ralentizar el desarrollu de la máquina de vapor por otros inxenieros, hasta que les sos patentes espiraron nel añu1800. Xunto al so sociu Matthew Boulton lluchó contra inxenieros rivales como Jonathan Hornblower qu'intentó desarrollar máquines que nun cayeran dientro del ámbitu, estremadamente xeneralistas, de les patentes de Watt.

La unidá internacional de potencia, el vatiu (o watt) lleva'l so nome.

Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://www.telegraph.co.uk/science/science-news/4750891/The-power-behind-the-Industrial-Revolution.html.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 9 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. 3,0 3,1 3,2 Afirmao en: Kindred Britain.
  4. 4,0 4,1 4,2 Frederick Bramwell. «Watt, James (1736-1819) (DNB00)». Dictionary of National Biography, 1885–1900. 
  5. 5,0 5,1 Afirmao en: The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
  6. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  7. URL de la referencia: http://www.engineeringhalloffame.org/listing-1.html.
  8. URL de la referencia: https://www.academie-sciences.fr/fr/Liste-des-membres-depuis-la-creation-de-l-Academie-des-sciences/les-membres-du-passe-dont-le-nom-commence-par-w.html.
  9. URL de la referencia: https://lunarsociety.org.uk/orignal-lunar-men/.

Enllaces esternos editar