Jerome "Jerry" Siegel (17 d'ochobre de 1914Cleveland – 28 de xineru de 1996Los Angeles), foi un dibuxante d'Estaos Xuníos que xunto con Joe Shuster crearon el personaxe de Superman.

Jerry Siegel
Vida
Nacimientu Cleveland[1]17 d'ochobre de 1914[2]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Muerte Los Angeles[3]28 de xineru de 1996[2] (81 años)
Sepultura Hollywood Forever Cemetery (es) Traducir
Causa de la muerte infartu de miocardiu
Familia
Casáu con Joanne Siegel (1948 – )
Estudios
Estudios Glenville High School (en) Traducir
Llingües falaes inglés[4]
Oficiu guionista d'historieta, escritorfanzinero (es) Traducir
Emplegadores DC Comics
Premios
IMDb nm0796950
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Jerome Siegel nació'l 17 d'ochobre de 1914, en Cleveland, Ohio. Los padres de Siegel Siegel yeren inmigrantes xudíos que llegaron a New York en 1900, fuxendo del antisemitismu de la so nativa Lituania. El so padre nació como Mikhel Iankel Segalovich y la so madre nació como Sora Meita Khaikels, pero camudaron los sos nomes a Michael y Sarah Siegel dempués de camudase a América. Jerome foi'l postreru de seis fíos (Isabel, Leo, Minerva, Roslyn y Harry). El so padre yera xastre y tenía una tienda de ropa. El 2 de xunu de 1932, Michael Siegel sufrió un ataque cardiacu fatal dempués de que foi asaltáu na so tienda por un lladrón. La madre de Jerome morrió d'un ataque cardiacu'l 17 d'agostu de 1941.

La familia de Siegel camudar al barriu xudíu de Glenville en Cleveland en 1928. Siegel asistió a Glenville High School. Foi equí onde Siegel conoció y fíxose amigu de Joseph Shuster. Teníen personalidaes y gustos similares y fixéronse amigos. Dambos yeren vidueños fans de la ciencia ficción y les hestories d'aventura. Siegel aspira a convertise n'escritor. Escribió pal periódicu del so escuela secundaria, The Glenville Toch («L'Antorcha de Glenville»), y publicó la so propia revista, Science Fiction: The Advance Guard of Future Civilization («Ciencia Ficción: La Vanguardia de Futura Civilización»). Shuster aspiraba a convertise en dibuxante, y dibuxaba ilustraciones pa les hestories de Siegel. Siegel y Shuster empezaron a faer historietes alredor de 1933, porque sentíen que les tires risibles yeren más accesibles y codaloses que les revistes de magaya. Los estándares calidable del arte yeren más baxos, y les regalíes de la sindicación del periódicu yeren más altes. Ellos mesmos publicaron les sos tires na so revista, Popular Comics. Esta revista incluyía tires como Goober the Mighty, una parodia de Tarzán; Interplanetary Police, una tira de ciencia ficción basada en Buck Rogers; y Snoopy and Smiley, modeláu dempués de Laural y Hardy. Foi en 1933 cuando Siegel y Shuster empezaron a desenvolver el so personaxe más famosu, Superman. Siegel y Shuster nunca llograron interesar a nengún sindicatu de periódicos nes sos tires.

Siegel graduar de la escuela en xunu de 1934.[9] Nun podía dexase'l luxu d'asistir a la universidá, polo que trabayó como repartidor, tol tiempu cortexando a los editores. Siegel y Shuster finalmente llograron un trabayu estable nel branu de 1935 en National Allied Publications en Nueva York, un editor de revistes de cómics. Entá vivíen en Cleveland, y unviaron el so trabayu per corréu. El so mayor ésitu foi Superman.

Siegel casóse con Bella Lifshitz el 10 de xunu de 1939. Ella yera una muyer xudía del so vecinderu de Glenville. Siegel camudar de la casa de la so madre a University Heights. Con Bella, tuvo un fíu llamáu Michael.[10] Siegel sirvió nel exércitu dende 1943 hasta 1946. Dempués de la so alta, demandó a National sobre los derechos d'autor de Superman nun tribunal de Nueva York, lo que resultó nel so despidu. Dempués del xuiciu, tuvo un asuntu con una vieya amiga llamada Jolan Kovacs. Jolan yera luterana, fía d'inmigrantes húngaros. Ella y Jerome axuntar por primer vegada en xineru de 1935, cuando ella modeló pal colega de Jerome, Joseph Shuster. volvieron atopase nun baille d'amarutes en Nueva York n'abril de 1948. El so asuntu foi en parte la razón pola que Bella divorcióse de Jerome. En payares de 1948, Siegel casóse con Jolan, quien se rebautizó Joanne Siegel. La pareya establecer en Long Island. El 1 de marzu de 1951, Joanne dio a lluz a la so fía, Laura. En 1968, camudar a California, onde permanecieron hasta les sos muertes.[9]

Serviciu militar editar

Jerome Siegel foi reclutado nel exércitu americanu'l 28 de xunu de 1943. El so númberu de serviciu foi 35067731. Foi entrenáu en Fort George G. Meade. Foi asitiáu en Honolulu, onde-y asignaron un trabayu de la escritura nel periódicu militar Stars and Stripes («Estrelles y Rayes»). Centróse principalmente nes columnes de comedia. Siegel foi dau d'alta'l 21 de xineru de 1946.[9]

Carrera d'escritura editar

En 1935, Siegel y el so sociu Joseph Shuster empezaron a trabar pa National Allied Publications, una editorial de revistes de cómics fundada y propiedá de Malcolm Wheeler-Nicholson. Siegel creó una serie de personaxes pa National, incluyendo a Henri Duval, un espadachín francés del sieglu 17; Doctor Occult, un detective que lluchó contra amenaces paranormales; Slam Bradley, un heroicu peleador caleyeru; y l'Espectru, una pantasma de la retribución divina. Wheeler-Nicholson vio un potencial en Superman, pero por cuenta de les dificultaes financieres retrasóse la publicación d'él.[11] A finales de 1937, Harry Donenfeld y Jack Liebowitz mercaron los negocios de Wheeler-Nicholson. En marzu de 1938, Donenfeld y Liebowitz mercaron los derechos completos a Superman por $130 ($2.200 cuando s'afixo pa la inflación) col fin de presentalo na so nueva revista, Action Comics. Nesti puntu, Siegel y Shuster arrenunciaren a l'adquisición de la sindicación de Superman, y con esti alcuerdu finalmente ver na impresión.[12]

Superman convertir nun ésitu sorpresa, ganando a Nacional más d'un millón de dólares al añu al traviés de revistes, radio y adautaciones teatrales, y la comercialización. Pero Siegel y Shuster nun teníen derechu a los inmensos beneficios porque yá nun tener el calter. Sicasí, dióse-yos sustanciales aumentos salariales. En 1942, pagóse-yos xuntos $63.77,46, lo qu'equival a unos $925.200 güei. El salariu permediu añal pa un emplegáu en National yera de $1.880.[13] Gran parte d'esti dineru gastar en gastos xenerales como artistes pantasmes.

En 1947, Siegel y Shuster demandaron a National Comics Publications polos derechos de Superman y Superboy. En 1940, Siegel presentara un guión con una versión infantil de Superman llamada «Superboy» pero National nun amosó nengún interés entós. En 1944, mientres Siegel taba ausente sirviendo nel exércitu, Nacional siguió alantre y publicó la hestoria. National nun informó Siegel d'esto, y muncho menos pagólu polos derechos. Aprender al traviés d'una carta de Shuster, a quien se fuera asignáu pa dibuxar la historieta. Siegel y Shuster llegaron a un alcuerdu estraxudicial por $94.013,16 ($927.500 güei) polos derechos completos a dambos personaxes. Nacional depués despidir. Dempués de pagar a los sos abogaos y estremar el dineru restante, Siegel quedó con $29.000.[14]

En 1947, Siegel y Shuster crearon a Funnyman, un superhéroe clownesco, qu'apaeció nuna revista de Magacín Enterprise que duró seis ediciones (xineru a agostu de 1948). Una tira de periódicu debutó n'ochobre de 1948 pero tamién yera de curtia duración.

Siegel volvió trabayar pa National en 1957. Escribió hestories poles revistes de Lexón de Super-héroes, y creó munchos personaxes recurrentes como Brainiac 5, Bouncing Boy y Chameleon Boy.

En 1965, Siegel y Shuster intentaron reclamar los derechos d'autor a Superman usando la provisión de la renovación de la Llei de Copyright de 1909. Nacional disparó rápido Siegel y el casu foi a la corte. Los tribunales dictaminaron que, nel so alcuerdu con National en 1948, Siegel y Shuster tresfirieren los sos derechos de renovación a Superman a National y polo tanto nun podíen reclamar los derechos d'autor.

Últimos años editar

En 1975, Siegel enterar de que Warner Communications taba entamando la producción d'una película de Superman de gran presupuestu. Siegel unvió cartes a delles axencies de prensa quexándose de la so miserable situación financiera y del so «maltratu» per parte de National y Warner. Esi añu, foi entrevistáu por dos periodistes de Cobblestone, un fanzine publicáu por estudiantes d'arte de California.[15] La entrevista llamó l'atención d'un númberu de figures de los medios, tales como'l artisa del cómic Neal Adams, un activista pa los autores de los cómics, y Bobby Lipsyte, escritor pal programa Saturday Night Live. Ellos entamaron una serie d'entrevistes en televisión y periódicos onde Siegel y Shuster espresaron les sos quexes al país. Warner Communications alcordó dar a Siegel y Shuster un estipendio añal y beneficios médicos, y dar creitu a los sos nomes en toles hestories futures de Superman, en cuenta de nunca más aldericar la propiedá de Superman. El estipendio foi primeramente $20.000, pero llevantóse al traviés de los años.

Siegel morrió d'un ataque cardiacu'l 28 de xineru de 1996.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 15 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Identificador GND: 130467510. Data de consulta: 14 ochobre 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 31 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  4. Afirmao en: CONOR.SI. Identificador CONOR.SI: 95750243.
  5. URL de la referencia: https://www.comic-con.org/awards/inkpot. Data de consulta: 24 setiembre 2021.
  6. URL de la referencia: https://www.comic-con.org/awards/1990s-recipients. Data de consulta: 20 setiembre 2021.
  7. URL de la referencia: https://www.harveyawards.com/en-us/winners/previous-winners.html. Data de consulta: 24 setiembre 2021.
  8. URL de la referencia: https://www.comics.org/award/21/. Data de consulta: 14 xunetu 2021.
  9. 9,0 9,1 9,2 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes Ricca2014
  10. 1944-01-27 — 2006-01-17
  11. Entrevista col fíu Malcolm Wheeler-Nicholson, Douglas, en Alter Ego #88 (2009)
  12. Kobler (1941), p. 73: "The partners, who by this time had abandoned hope that Superman would ever amount to much, mulled this over gloomily. Then Siegel shrugged, 'Well, at least this way we'll see him in print.' They signed the form."
  13. Agostino & Newberg (2014)
  14. Nel decretu de divorciu de Jerome y Bella (#592351, Condáu de Cuyahoga, Ohio) ta escritu: «...there is a contingent liability for income taxes to the United States Government from said Party of the Second Part as a result of the receipt by him during the past few months of the net amount of approximately Twenty-nine Thousand Dollars ($29,000.00) in settlement of litigation in the Supreme Court of the State of New York, County of Westchester, against National Comic [sic] Publications Inc. et al.»
  15. «Supersham». Cobblestone (11). November–December 1975. Archivado del original el 25 d'ochobre de 2016. https://web.archive.org/web/20161025233102/http://theblogbulletincom.blogspot.be/2013/08/supersham.html. Consultáu'l 25 d'ochobre de 2016. 

Enllaces esternos editar