Kottankulangara Chamayavillanku

El Kottankulangara Chamayavillanku ye un festival únicu nel mundu, que se celebra nel templu Kottankulangara en Chavara, cerca de Kollam n'India onde cientos d'homes vístense como muyeres, tratar d'una ufrienda a la diosa Bhagavathy, la deidá del templu.

Puerta Principal del Templu de Kollam.

Kottankulangara cai nel 10 y 11 de cada Meenam del calendariu malayalam (de normal a finales de marzu). La xente de tol mundu vienen equí a ufiertar les sos oraciones y pidir les bendiciones de Devi.

Orixe editar

Esisten munches teoríes ya histories sobre l'orixe de la fiesta, pero la más popular ye la qu'asegura qu'un grupu de neños xugando vistir de neñes y ufiertaron flores a la Diosa Devu y unu d'estos mozos recibió bendiciones. Dende entós construyóse'l templu y tolos homes que van pidir favores facer vistíos de muyer. Esisten munches otres teoríes, sicasí nenguna foi comprobada científicamente.

El ritual editar

El ritu llamáu Chamaya Vilakku (maquillaxe de la llámpara) consiste en faer una ufrienda a la diosa Bhagavathy, la deidá del templu mientres una llarga procesión con lluces encendíes.

La xente hindú de tol mundu vienen equí a ufiertar les sos oraciones y pidir les bendiciones de Deví.

Ye costume llevar la tradicional llámpara llamada chamayavilakku, que ta sostenida por una llarga vara de madera y que llega hasta l'altor de la cintura. La llámpara tien cinco lluces y ye encendida pola llámpara principal o mayor del templu.

Los homes visten como muyeres pa cumplir coles sos votos y dar les gracies a Devi de los favores que recibieron y coles mesmes pa pidir nueves bendiciones.

Los participantes avérense demandando dellos favores, como salú, un bon emplegu, munchos fíos o consiguir contraer matrimoniu.

Les persones qu'asisten son de toles edaes, dende neños hasta vieyos.

Los homes visten tou tipu de traxes, pero'l favoritu ye'l saree y tamién la tradicional kerala settu mundu. Los mozos tamién utilicen modernos vistíos como faldes y jeans. Dellos homes inclusive lleven traxes de baille.

Otru ritual que s'esprende d'esti costume denominar chamaya pernikahan (Maquillaxe de Matrimoniu), que consiste n'asignar a un neñu varón el rol de "Dama d'Honor" cuando nun esiste una neña na familia de la novia que pueda asumir esti menester mientres una ceremonia de matrimoniu.[1] Dellos antropólogos estudiosos de la tema afirmen qu'esti costume practicada en distintes rexones de la India deber a que culturalmente considérase un mal agüeru (Mala suerte) que la dama d'honor sía una persona ayena a la familia en primer y segundu grau de consanguinidá de la novia y por consiguiente tresformar en "Dama d'Honor" a un neñu (Hermanu menor, primu, sobrín). Detectáronse manifestaciones aisllaes n'otres cultures y relixones d'esta práctica, inclusive na relixón cristiana."[2][3]

Travestismu editar

Esti acontecimientu ye llargamente conocíu na comunidá travesti, pos ye la oportunidá por que millones d'homes de tol mundu puedan vistir prendes femenines, maquillase y llucir como muyeres en públicu ensin ser refugaos nin ser mal vistos, pos el tresformamientu considérase como un grandor espiritual y un sacrificiu almirable.

Cientos de persones de tol mundu asisten añalmente a esti antiguu ritual, y especúlase que munches d'elles vienen a cencielles pola oportunidá de travestirse, anque dellos pobladores afirmen qu'a la fin toos queden convencíos de la divinidá de la diosa, pos ayuda a tolos homes a cumplir coles sos plegaries.

Mientres les ceremonies ye posible reparar homes travestidos de toles edaes, dende infantes hasta adultos mayores.

Mientres l'acontecimientu los distintos medios de comunicación de la India realicen el cubrimientu periodísticu d'esta festividá.

Delles publicaciones especializaes en tema travesti refiriéronse a esta fiesta en distintos artículos.

Fonte d'emplegu editar

Na zona bien de persones trabayen ayudando a vistir a los homes pa los actos del festival, ya inclusive se convirtió nuna fonte d'ingresos pa munchos habitantes de la zona, que vienden el vestuariu, maquillaxe y flores.

Calcúlase qu'alredor de 200 persones trabayen na zona ayudando a vistir a los homes pal festival. los principales veceros son estranxeros, anque tamién esiste demanda de dellos nativos.

Destín turísticu editar

Por cuenta de lo particular y excéntrico del ritual, cada añu un importante númberu de curiosos de toes partes del mundu lleguen a conocer la ciudá y reparar el festival, lo que convirtió la ceremonia en daqué más qu'un ritu relixosu.

Delles axencies de viaxes n'Europa diseñaron planes turísticos p'asistir a les ceremonies y conocer la ciudá.

Llocalización xeográfica editar

 
Allugamientu de Kollam.

La festividá llevar a cabu na ciudá de Kollam, na india.

Kollam ye una ciudá o conceyu nel distritu de Kollam nel estáu indiu de Kerala.

Atópase 71 quilómetros al norte de la capital del estáu Thiruvanathapuram (Trivandrum).

Tamién ye la sede del distritu de Kollam, unu ente los 14 distritos nel estáu de Kerala.

Ta allugáu nel sur del distritu de Thiruvananthapuram, nel norte de Pathanamthitta y Alappuzha, nel este de Tamil Nadu y al oeste col Mar Arábigu. La ciudá ye bien famosa pola so masiva producción de cocu. Ye a puerta d'entrada a remansos de Kerala, y poro, un destacáu destín turísticu.

kollam yera d'antiguo llamáu "Desinganadu", Mientres l'imperiu de la Travancore siendo'l principal epicentru comercial.

Referencies editar

  1. Gilley, Brian Joseph (2006). Becoming Two-Spirit: Gay Identity and Social Acceptance in Indian Country. ISBN 0-8032-7126-3.
  2. Jacobs, S.; Thomas, W.; Lang, S. (Eds.): Two-spirit people: Native American gender identity, sexuality, and spirituality, page 4. Urbana: University of Illinois Press, 1997
  3. Williams, W.: The spirit and the flesh: Sexual diversity in American Indian cultures, page 9. Boston: Beacon Press, 1986

Enllaces esternos editar