Lavandula angustifolia

especie de planta

Lavandula angustifolia, el espliegu, ye una especie de planta sufruticosa perenne del xéneru Lavandula na familia Lamiaceae.

Lavandula angustifolia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Lavanduleae
Xéneru: Lavandula
Subxéneru: Lavandula
Seición: Lavandula
Especie: Lavandula angustifolia
Mill., 1768 non Moench, 1794[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Vista xeneral nel so hábitat.
Inflorescencies.
Detalle d'una inflorescencia.

Descripción editar

Ye una especie sufrútice que puede superar fácilmente'l metru d'altor, con tarmos cuadraos, daqué pelosos y xeneralmente con ángulos arrondaos; les fueyes, de 2-6cm por 2-5mm son más o menos llanceolaes, agudes, enteres, verdes, col nerviu central sobresaliente nel viesu, eventualmente con marxe revoluto. La inflorescencia, espiciforme y largamente pedunculada, puede midir hasta 9cm y ta constituyida por unu 5 verticiloss bastante próximos pero colos inferiores claramente distantes. Les bráctees son anchamente ovaes, acuminaes, les cimeres más curties, con 7-9 nervios estremaos superiormente, membranacees, ablancazaes o pardu verdoses, mientres les bractéoles son casi lliniares. Nun hai moñu apical de bráctees. Les flores tienen un mota pentafido densamente pelosu d'unos 5mm con un tubu derrotu por 13 nervios, col diente cimeru enllargáu por un apéndiz a manera d'opérculu de tamañu inframilimétrico. La corola, d'unos 10-12 mm, tien el llabiu cimeru bilobuláu y l'inferior con 3 lóbulos muncho más pequeños que los del llabiu cimeru, toos de color púrpura o azuláu.[1]

Distribución y hábitat editar

Ye un endemismu de la rexón mediterránea occidental (Francia,Italia). N'España, solo ta presente naturalmente, y llindada al nordeste de la península, la subespecie pyrenaica, pero la especie nominal foi introducida pal so cultivu dende antiguu anque güei día cultívense sobremanera les formes híbrides.[1] Introducida tamién n'Ucraína, Crimea ya islles orientales del Mar Exéu.[2]

Usos editar

Uso del aceite esencial editar

 
Destilería.

La lavanda fina, na so forma d'aceite esencial sirve pal tratamientu de :

- Los velees (2 a 3 gotes sobre l'almada), la irritabilidá (espardimientu nel aire), los dolores de cabeza (masaxar les vidayes), el estrés (5 a 6 gotes nel bañu). La lavanda ye calmante.

- Les firíes y quemadures (1 a 2 gotes), l'eczema secu (2 a 3 gotes nun cachu d'algodón y pasar sobre les plaques ensin estregar), les escames, les quemadures del sol, les picadures d'inseutos. La lavanda ye desinfestante y cicatrizante.

- Los resfriaos y sinusitis (1 a 2 gotes por esneldar n'agua caliente). La lavanda ye antiinfecciosa.

- Los dolores de gargüelu (1 a 2 gotes sobre un tarrón d'azucre o una cuyaradina de miel).

- Les contraiciones y reumatismos (esfregar unes gotes na zona). La lavanda ye relaxante y aselu el dolor.

- Los pioyos (1 gota detrás de les oreyes en prevención), los parásitos intestinales (1 gota nun tarrón d'azucre en cura de 3 díes). La lavanda ye antiparasitaria.[3]

=== Usu de la flor recueyen les inflorescencies espiciformes a principiu del floriamientu. Cuando s'ensugaren, puede faese munches coses con elles, como:

  1. Meteles en bolsitas pa poneles n'armarios, zapateros… yá que ye un escelente antipolillas
  2. Caxes d'arumes
  3. Dos puñaos de flor de lavanda nun recipiente llenu, metá agua destilao mitad alcohol de 90º ye un desinfestante ecolóxicu #

Si al preparáu anterior añader un puñáu de pétalos de rosa y un vasu de vinagre de sidra llograráse una loción suavizante pa les manes

  1. Un puñáu de flor de lavanda maceráu mientres 15 díes en 1/4 L d'aceite d'oliva, ye bonu contra les picadures d'inseutos
  2. Un emplastu xunto con tomillu y romeru sollivia los esguinces
  3. Pa faer fervinchos: 8 g por llitru pa la velea y 20 g pa fiebre.[ensin referencies]

Taxonomía editar

Lavandula angustifolia describióse por Philip Miller y espublizóse en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition non. 2, 1768.[4]

Etimoloxía

Lavandula: nome xenéricu que se derivaría del francés antiguu lavandre y n'última instancia del griegu λανω al traviés del llatín lǎvo, lǎvātum, -āre, llavar, llimpiar, refiriéndose al usu de fervinchos de les plantes pa la llavadura.[1] Sicasí, suxurióse qu'esta esplicación puede ser errónea, y que'l nome podría derivase del llatín līvěo, -ēre, azuláu[5], etimoloxía muncho más plausible que l'anterior una y bones, ente otres coses, referir al color habitual de les flores de diches plantes y, amás, nun consta que na antigüedá llavar con lavanda.


Sinonimia
subsp. angustifolia
  • Lavandula delphinensis Jord. ex Billot
  • Lavandula fragrans Salisb.
  • Lavandula minor Garsault nom. invalid.
  • Lavandula officinalis Chaix
  • Lavandula officinalis f. albiflora Rehder
  • Lavandula officinalis var. delphinensis (Jord. ex Billot) Rouy
  • Lavandula spica L.
  • Lavandula spica var. angustifolia (Ging.) Briq.
  • Lavandula spica var. delphinensis (Jord. ex Billot) Nyman
  • Lavandula vera DC.
  • Lavandula vera var. angustifolia Ging.
  • Lavandula vera var. ligustica De Not.
  • Lavandula vulgaris Lam.


subsp. pyrenaica

La subespecie estremar de la especie nominal poles sos bráctees, la mota -esti postreru menos peludo y de color violeta o púrpura- y el operculo del so diente cimeru más grandes y una distribución llindada a los Pirineos, el norte d'España y el sur de Francia, n'altitúes de 500 hasta 2000m.[1]

  • Sinónimos de L. angustifolia pyrenaica
    • Lavandula angustifolia var. pyrenaica (DC.) Masclans
    • Lavandula angustifolia var. turolensis (Pau) O.Bolòs & Vigo
    • Lavandula angustifolia subsp. turolensis (Pau) Rivas Mart.
    • Lavandula officinalis var. faucheana (Briq.) Rouy
    • Lavandula officinalis var. pyrenaica (DC.) Chaytor
    • Lavandula pyrenaica DC.
    • Lavandula spica var. faucheana Briq.
    • Lavandula spica var. pyrenaica (DC.) Nyman
    • Lavandula spica var. turolensis Pau
    • Lavandula vera var. pyrenaica (DC.) Benth.[6]

Híbridos editar

Sonsobremanera'l terceru, los llamaos Lavandines llargamente cultivaos, sobremanera pa la so destilación.[7]

  • Lavandula angustifolia × Lavandula dentata = Lavandula × cavanillesii
  • Lavandula angustifolia angustifolia × Lavandula latifolia = Lavandula × Entemedia = Lavandula × burnati
  • Lavandula angustifolia pyrenaica × Lavandula latifolia = Lavandula × hybrida = Lavandula × aurigerana = Lavandula × leptostachya[1]


Referencies editar

Enllaces esternos editar