Llanzamientu de discu

El llanzamientu de discu ye una prueba del atletismu, onde l'oxetivu ye llanzar un oxetu pesáu de seición circular denomináu discu lo más lloñe posible. El discu llanzar dende un círculu de 2.50 m de diámetru y tien d'aterrizar dientro d'un sector d'ángulu de 35° 32'. Ye un círculu de madera arrodiáu per metal; pa los homes tien un diámetru de 22 cm y un pesu de 2 kg, ente que pa les muyeres mide 18 cm y pesa 1 kg.[1] Tien de llanzase con una sola mano.La zona de llanzamientu ye la mesma que la del llanzamientu de pesu, solo que los llanzadores suelen llanzar más pola forma y el menor pesu del discu con al respective de la bola del pesu.

Llanzamientu de discu n'Atenes 1896 (Robert Garrett, EE.XX., medaya d'oru).

La prueba forma parte del programa d'atletismu nos Xuegos Olímpicos dende 1896 y el Campeonatu Mundial d'Atletismu dende 1983.

El discu editar

 
Implemento antiguu y modernu.

Caltiénense dellos discos antiguos y paez ser que nun esistía un pesu nin una midida estándar yá que los discos que se caltienen son de lo más variáu tocantes al so tamañu y pesu que bazcuya ente los 1,3 y 4 kg anque esiste unu de 5,707 kg que puede ser que fuera un discu votivo ensin rellación cola competición.

La incorporación del llanzamientu de discu nel programa olímpicu dar n'Atenes 1896. Les muyeres compiten per primer vegada a nivel olímpicu en 1928 n'Ámsterdam.Llanzamientu de discu</ref>

zona de llanzamientu editar

El círculu de llanzamientu tien un diámetru de 2,5 m. Esta zona tien de tar demarcada per llinia de 5 cm d'anchu, preferiblemente blanques como la nieve. Tamién tendrá d'haber una llinia imaxinaria que s'enllargue horizontalmente 75 cm fuera del círculu a cada llau, esta llinia estrema'l círculu en dos partes, sirviendo como referencia pal ingresu y salida del deportista con forma d'edificiu.

Ye importante que la superficie del círculu de llanzamientu sía d'un material antideslizante.

El sector de cayida tien una angulación de 34.92º.

Emplégase una xaula que tien un altor mínimu 8 m. Ésta cunta con paneles fixos de 2.80 m d'anchu y paneles xiratorios que tienen 10 m d'altor. La xaula tendrá de diseñase, fabricase y caltenese de forma que la malla sía capaz de detener la cabeza d'un martiellu de 7,260 kg moviéndose a una velocidá d'hasta 32 m per segundu.

El so acondicionamientu tendrá de ser de tal manera que nun haya peligru de que rebote escontra l'atleta o vaya pela parte cimera de la xaula.

Téunica de llanzamientu editar

Créese que la forma más común de llanzar el discu yera llevantando'l discu pol frente pa de siguío echar el brazu de llanzamientu suxetando'l discu escontra tras y acompañándolo col restu del cuerpu. De siguío avanzábase'l cuerpu palantre llevantándose y soltando el brazu pa efectuar el llanzamientu. Tamién puede emplegase esti campu pa otres actividaes deportives.

Reglamentu editar

L'atleta tien d'empecipiar la so actuación dende una posición estática. Puede suxetar el discu como quiera y utilizar cualquier téunica de llanzamientu manual. Tendrá De abandonar el círculu pola metá trasera una vegada que'l discu cayera al suelu. Por que sía válidu'l llanzamientu'l discu tendrá de cayer dientro de la parte interior de les llinies de demarcación del sector de cayida. El llanzamientu midir dende la marca más cercana efectuada pol discu hasta'l cantu interior de la circunferencia del círculu. L'atleta nun puede introducir nada al círculu. Pa realizar cada intentu l'atleta tien un minutu, de normal cada atleta realiza tres intentos y los ocho atletes con meyor marca válida, realicen otros trés intentos n'orde inversu a la so meyor marca posible.

Motivos de llanzamientu nulu:

  • Tocar con cualesquier parte del cuerpu la parte cimera del cantu metálicu del círculu o bien fuera d'este.
  • Salir pela parte delantera del círculu.
  • Salir del círculu primero que se produza la cayida del artefautu.
  • Llanzar l'artefautu fuera del sector.
  • Retrasu na execución del llanzamientu.

Carauterístiques del discu editar

Na categoría absoluta, el pesu del discu ye de 2 kg pa varones y de 1 kg pa muyeres. Tien un diámetru de 219 - 221 mm y una espesura de 44-46 mm na categoría masculina; na femenina tien un diámetru de 180 - 182 mm y un anchor de 37 - 39 mm. Sicasí, el tamañu y el pesu del discu baxen en categoríes inferiores de varones: 1,5 kg pa menores (hasta 17 años) 1,75 kg pa xuveniles (de 18 a 20 años). El llanzamientu de discu ye una prueba del atletismu, onde l'oxetivu ye llanzar un oxetu pesáu de seición circular denomináu discu lo más lloñe posible. El discu llanzar dende un círculu de 2.50 m de diámetru y tien d'aterrizar dientro d'un sector d'ángulu de 35° 32'. Ye un círculu de madera arrodiáu per metal; pa varones tien un diámetru de 22 cm y un pesu de 2 kg, ente que pa les muyeres mide 18 cm y pesa 1 kg. Tien de llanzase con una sola mano.

La prueba forma parte del programa d'atletismu nos Xuegos Olímpicos dende 1896 y el Campeonatu Mundial d'Atletismu dende 1983. El discu ye un platu col cantu y el centru de metal que se llanza dende un círculu que tien un diámetru de 2,5 metros. Na competición masculina, el discu mide ente 219 y 221 mm de diámetru, ente 44 y 46 mm d'anchu y pesa 2 kg; na femenina, mide ente 180 y 182 mm de diámetru, de 37 a 39 mm d'anchu y pesa 1 kilogramu.

Récores editar

(actualizáu al 13 de xunetu de 2015)

Marca Atleta País Llugar Fecha
Mundial (WR) Homes 74,08 Jürgen Schult   República Democrática Alemana Neubrandenburg 06-06-1986
Muyeres 76,80 Gabriele Reinsch   República Democrática Alemana Neubrandenburg 09-07-1988
Olímpicu (OR) Homes 69,89 Virgilijus Alekna   Lituania Atenes 23-08-2004
Muyeres 72,30 Martina Hellmann   República Democrática Alemana Seúl 29-09-1988
Européu (ER) Homes 74,08 Jürgen Schult   República Democrática Alemana Neubrandenburg 06-06-1986
Muyeres 76,80 Gabriele Reinsch   República Democrática Alemana Neubrandenburg 09-07-1988
Americanu (AM) Homes 72,34 Ben Plucknett   Estaos Xuníos d'América Estocolmu 07-07-1981
Muyeres 70,88 Hilda Ramos Cuba  Cuba L'Habana 08-05-1992
Africanu (AF) Homes 70,32 Frantz Kruger   Sudáfrica Salon de Provence 26-05-2001
Muyeres 64,87 Elizna Naude   Sudáfrica Stellenbosch 02-03-2007
Asiáticu (AS) Homes 69,32 Ehsan Hadidi   Irán Tallinn 03-06-2008
Muyeres 71,68 Yanling Xiao   China Beixín 14-03-1992
Oceánicu (OC) Homes 68,20 Benn Harradine   Australia Townsville 10-05-2013
Muyeres 68,72 Daniela Costian   Australia Auckland 22-01-1994

Atletes con meyores marques mundiales editar

(actualizáu al 23 de marzu de 2017)

Homes editar

Ranking Marca Atleta País Fecha Llugar
1. 74,08m Jürgen Schult   Alemaña Occidental 6 de xunu de 1986 Neubrandenburg
2. 73,88m Virgilijus Alekna   Lituania 3 d'agostu de 2000 Kaunas
3. 73,38 Gerd Kanter   Estonia 4 de setiembre de 2006 Helsingborg
4. 71,86 Yuriy Dumchev   Xunión Soviética 29 de mayu de 1983 Moscú
5. 71,84 Piotr Malachowski   Polonia 8 de xunu de 2013 Hengelo
6. 71,70 Robert Fazekas   Hungría 14 de xunetu de 2002 Szombathely
7. 71,50 Lars Riedel   Alemaña Occidental 3 de mayu de 1997 Wiesbaden
8. 71,32 Ben Plucknett   Estaos Xuníos d'América 4 de xunu de 1983 Eugene
9 71,26 John Powell   Estaos Xuníos d'América 9 de xunu de 1984 San José
Rickard Bruch   Suecia 15 de payares de 1984 Malmö
Imrich Bugar   Checoslovaquia 25 de mayu de 1985 San José

Muyeres editar

Ranking Marca Atleta País Fecha Llugar
1. 76.80 Gabriele Reinsch   República Democrática Alemana 9 de xunetu de 1988 Neubrandenburg
2 74,56 Zdenka Silhavá   Checoslovaquia 26 d'agostu de 1984 Nitra
Ilke Wyludda   República Democrática Alemana 23 de xunetu de 1989 Neubrandenburg
4. 74,08 Diana Sachse-Gansky   República Democrática Alemana 20 de xunu de 1987 Chemnitz
5. 73,84 Daniela Costian   Rumanía 30 d'abril de 1988 Bucuresti
6. 73,36 Irina Meszynski   República Democrática Alemana 17 d'agostu de 1984 Praga
7. 73,22 Galina Savinkova   Xunión Soviética 8 de setiembre de 1984 Donetsk
8. 73,22 Tsvetanka Khristova   Bulgaria 19 d'abril de 1987 Kazanlak
9. 73,10 Gisela Beyer   República Democrática Alemana 20 de xunetu de 1984 Berlín
10. 72,92 Martina Hellmann   República Democrática Alemana 20 d'agostu de 1997 Potsdam

Campeones olímpicos editar

Masculín editar

Detalles ver Medayistes olímpicos n'atletismu (Llanzamientu de discu masculín).

Edición   Oru   Plata   Bronce
Atenes 1896   Robert Garrett (29,15 m.)   Panagiotis Paraskevopoulos   Sotirios Versis
París 1900   Rudolf Bauer (36,04 m.)   František Janda-Suk   Richard Sheldon
Saint Louis 1904   Martin Sheridan (39,28 m.)   Ralph Rose   Nikolaos Georgantas
Londres 1908   Martin Sheridan (40,89 m.)   Merritt Giffin   Marquis Horr
Estocolmo 1912   Armas Taipale (45,21 m.)   Richard Byrd   James Duncan
Amberes 1920   Elmer Niklander (44,68 m.)   Armas Taipale   Gus Pope
París 1924   Clarence Houser (46,15 m.)   Vilho Niittymaa   Thomas Lieb
Ámsterdam 1928   Clarence Houser (47,32)   Antero Kivi   James Corson
Los Angeles 1932   John Anderson (49,49 m.)   Henri LaBorde   Paul Winter
Berlín 1936   Ken Carpenter (50,48 m.)   Gordon Dunn   Giorgio Oberweger
Londres 1948   Adolfo Consolini (52,78 m.)   Giuseppe Tosi   Fortune Gordien
Ḥelsinki 1952   Sim Iness (55,03 m.)   Adolfo Consolini   James Dillion
Melbourne 1956   Al Oerter (56,36 m.)   Fortune Gordien   Des Koch
Roma 1960   Al Oerter (59,18 m.)   Rink Babka   Dick Cochran
Tokiu 1964   Al Oerter (61,00 m.)   Ludvík Daněk   Dave Weill
Méxicu 1968   Al Oerter (64,78 m.)   Lothar Milde   Ludvík Daněk
Múnich 1972   Ludvík Daněk (64,40 m.)   Jay Silvester   Ricky Bruch
Montreal 1976   Mac Wilkins (67,50 m.)   Wolfgang Schmidt   John Powell
Moscú 1980   Viktor Rashchupkin (66,64 m.   Imrich Bugár   Luis Delís
Los Angeles 1984   Rolf Danneberg (66,60 m.)   Mac Wilkins   John Powell
Seúl 1988   Jürgen Schult (68,82 m.)   Romes Ubartas   Rolf Danneberg
Barcelona 1992   Romes Ubartas (65,12 m.)   Jürgen Schult   Roberto Moya
Atlanta 1996   Lars Riedel (69,40 m.)   Vladimir Dubrovshchik   Vasiliy Kaptyukh
Sydney 2000   Virgilijus Alekna (69,30 m.)   Lars Riedel   Frantz Kruger
Atenes 2004   Virgilijus Alekna (69,89 m. RO)   Zoltán Kővágó   Aleksander Tammert
Beixín 2008   Gerd Kanter (68,82 m.)   Piotr Małachowski   Virgilijus Alekna
Londres 2012   Robert Harting (68,27 m.)   Ehsan Haddadi   Gerd Kanter
Rio de Janeiro 2016   Christoph Harting (68,37 m.)   Piotr Małachowski   Daniel Jasinski
  • RO: denota récor olímpicu.

Femenín editar

Edición   Oru   Plata   Bronce
Ámsterdam 1928   Halina Konopacka (39,62 m.)   Lillian Copeland   Ruth Svedberg
Los Angeles 1932   Lillian Copeland (40,59 m.)   Ruth Osburn   Jadwiga Wajs
Berlín 1936   Gisela Mauermayer (47,63 m.)   Jadwiga Wajs   Paula Mollenhauer
Londres 1948   Micheline Ostermeyer (41,92 m.)   Edera Gentile   Jacqueline Mazéas
Ḥelsinki 1952   Nina Romashkova (57.04 m.)   Yelisaveta Bagriantseva   Nina Dumbadse
Melbourne 1956   Olga Fikotová (53,69 m.)   Irina Beglyakova   Nina Romashkova
Roma 1960   Nina Romashkova (55,10 m.)   Tamara Press   Lia Manoliu
Tokiu 1964   Tamara Press (57,27 m.)   Ingrid Lotz   Lia Manoliu
Méxicu 1968   Lia Manoliu (58,28 m.)   Liesel Westermann   Jolán Kleiber-Kontsek
Múnich 1972   Faina Melnik (66,62 m.)   Arxentina Menis   Vasilka Stoeva
Montreal 1976   Evelin Jahl (69,00 m.)   Mariya Vergova   Gabriele Hinzmann
Moscú 1980   Evelin Jahl (69,96 m.)   Mariya Petkova   Tatyana Lesovaya
Ánxeles 1984   Ria Stalman (65,36 m.)   Leslie Deniz   Florența Crăciunescu
Seúl 1988   Martina Hellmann (72,30 m. RO)   Diana Gansky   Tsvetanka Khristova
Barcelona 1992   Maritza Martén (70,06 m.)   Tsvetanka Khristova   Daniela Costian
Atlanta 1996   Ilke Wyludda (69,66 m.)   Natalya Sadova   Ellina Zvereva
Sydney 2000   Ellina Zvereva (68,40 m.)   Anastasia Kelesidou   Iryna Yatchenko
Atenes 2004   Natalya Sadova (67,02 m.)   Anastasia Kelesidou   Iryna Yatchenko
Beixín 2008   Stephanie Brown T. (64,24 m.)   Yarelis Barrios   Olena Antonova
Londres 2012   Sandra Perković (69,11 m.)   Li Yanfeng   Yarelis Barrios
Rio de Janeiro 2016   Sandra Perković (69,21 m.)   Melina Robert-Michon (66,73 m.)   Denia Caballero (65,34 m.)
  • RO: denota récor olímpicu.

Campeones mundiales editar

Masculín editar

Edición   Oru   Plata   Bronce
Ḥelsinki 1983   Imrich Bugár   Luis Delís   Géjza Valent
Roma 1987   Jürgen Schult   John Powell   Luis Delís
Tokiu 1991   Lars Riedel   Erik de Bruin   Attila Horváth
Stuttgart 1993   Lars Riedel   Dmitriy Shevchenko   Jürgen Schult
Gotemburgu 1995   Lars Riedel   Vladimir Dubrovshchik   Vasiliy Kaptyukh
Atenes 1997   Lars Riedel   Virgilijus Alekna   Jürgen Schult
Sevilla 1999   Anthony Washington   Jürgen Schult   Lars Riedel
Edmonton 2001   Lars Riedel   Virgilijus Alekna   Michael Möllenbeck
París 2003   Virgilijus Alekna   Róbert Fazekas   Vasiliy Kaptyukh
Ḥelsinki 2005   Virgilijus Alekna   Gerd Kanter   Michael Möllenbeck
Osaka 2007   Gerd Kanter   Robert Harting   Rutger Smith
Berlín 2009   Robert Harting   Piotr Małachowski   Gerd Kanter
Daegu 2011   Robert Harting   Gerd Kanter   Ehsan Hadadi
Moscú 2013   Robert Harting   Piotr Małachowski   Gerd Kanter
Beixín 2015   Piotr Małachowski   Philip Milanov   Robert Urbanek
Londres 2017   Andrius Gudžius   Daniel Ståhl   Mason Finley

Femenín editar

Edición   Oru   Plata   Bronce
Ḥelsinki 1983   Martina Hellmann   Galina Murašova   Maria Petkova
Roma 1987   Martina Hellmann   Diana Gansky   Tsvetanka Khristova
Tokiu 1991   Tsvetanka Khristova   Ilke Wyludda   Larisa Mikhalchenko
Stuttgart 1993   Olga Chernyavskaya   Daniela Costian   Min Chunfeng
Gotemburgu 1995   Ellina Zvereva   Ilke Wyludda   Olga Chernyavskaya
Atenes 1997   Beatrice Faumuina   Ellina Zvereva   Natalya Sadova
Sevilla 1999   Franka Dietzsch   Anastasía Kelesidou   Nicoleta Grasu
Edmonton 2001   Ellina Zvereva   Nicoleta Grasu   Anastasía Kelesidou
París 2003   Iryna Yatchenko   Anastasía Kelesidou   Ekateríni Voggoli
Ḥelsinki 2005   Franka Dietzsch   Natalya Sadova   Věra Pospíšilová-Cechlová
Osaka 2007   Franka Dietzsch   Yarelys Barrios   Nicoleta Grasu
Berlín 2009   Dani Samuels   Yarelys Barrios   Nicoleta Grasu
Daegu 2011   Li Yanfeng   Nadine Müller   Yarelys Barrios
Moscú 2013   Sandra Perković   Mélina Robert-Michon   Yarelys Barrios
Beixín 2015   Denia Caballero   Sandra Perković   Nadine Müller

Referencies editar

  1. (n'inglés)«Discus» IAAF. Consultáu'l 11 d'abril de 2013.

Enllaces esternos editar