Llingües de la petrina
Les llingües ring road o llingües de la petrina vial, falar nos pacionales de les tierres altes occidentales de Camerún, y xunto con otres llingües de los pacionales constitúin una caña hermana de les llingües bantús. La llingua ring meyor estudiada ye'l kom.
Llingües de la petrina | ||
|---|---|---|
| Distribución xeográfica | África occidental | |
| Países |
 Camerún | |
| Filiación xenética |
Níxer-Congu | |
| Códigu Glottolog | ring1243 | |
| Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
| [editar datos en Wikidata] | ||
La familia recibe'l nome de l'antigua petrina vial o carretera circular de Camerún central.
Llingües del grupu editar
Les llingües d'esti grupu suélense estremar en cuatro subgrupo:
Comparanza léxica editar
Los numberales en distintes llingües de la petrina son:[1]
| GLOSA | Oriental | Norte | Occidental | PROTO- RING | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Lamnso' | Wushi | Aghem | Isu | Laimbue | Weh | ||
| '1' | mɔ̀ʔɔ́n | mùɔ́ʔ | mɔ̀ʔ | mɔ̀ʔ | mòʔ | mó | *mɔʔ |
| '2' | bàː | bā | bə̀ˠà | bèː | bò | bə̀ɣə́ | *baː |
| '3' | táːr | tɨ́ə̀ʔ | tə́ˠá | ʦíː | tó | tə̀ɣə́ | *taːr |
| '4' | kwɛ̀ː | ʦə̀ | ʧʲàkò | ʧàʔì | kjə̀ʔ | kaikə́ | *kjako |
| '5' | tàn | tɛ́ɛ̀ | tɛ̀ʲ | tàː | táì | tá | *ta(n) |
| '6' | ntùːfú | ǹtùɔ́ʔ | tǔ̞ː | nʦìfɔ́ŋ | tɔ̀ɔ́ | tùbə́ | *n-tufa |
| '7' | sàːmbà | ʦə̀tɨ́ə̀ʔ | sə̀ˠàⁿbə̄ˠā | sèmbè | sùmbô | səɣ-mbə̀ɣ | *samba |
| '8' | wāːmɛ́ | fə́mə́ | ɪ́fǎː | fáːmə́ | ìfámá | ifám | *fama |
| '9' | bvə̀ʔə̀ | bùfə̀mùɔ́ʔ | tɛ̄ⁿʣū̞ˠū̞ | bùkə́ | bə́lə́mɔ̀ʔ | tànʣú | * |
| '10' | ɣwə̀m | vóó | ɪ́ɣə̄m | ívə̄m | ɨɣɨ́m | iɣə́m | *ɣ(w)əm |
| GLOSA | Central | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Babanki (Kejom) |
Bum | Kom | Kuk | Kung | Mmen | Oku | |
| '1' | mùʔ | mɔ̀k | nòʔ | mɔ̀ʔ | mɔ̀ʔ | mɔ̀ʔ | mɔː |
| '2' | bò | bà | bò | bòː | bə̀ː | pɛ᷆ | baː |
| '3' | táʔ | tât | tal | tóː | tə́ː | tá | taː |
| '4' | kàʔ | kìk | kàe | kɪ̀ːkò | kʲə̀kə̀ | kjā | kwɪʲ |
| '5' | tàn | tân | tâyn | tâː | tàʲ | tâɲ | tan |
| '6' | ǹtʉ̀fə́ | túfá | ntufa | tóːfə́ | tūːfə́ | tūfɜ́ | ntuːfə |
| '7' | sòmbô | sàmbâ | nsòmbo | sōːmboː | sɛ̀ːⁿbɛː | sɛ̄mbɛ᷇ | saːmba |
| '8' | fwòmə́ | fâmá | nfama | fāːmə́ | fɛ̀ːmə́ | fāmmɜ́ | ɛfaːmə |
| '9' | àbʉ̀múʔ | 10-1 | bulamòʔ | buː́mɔ̀ʔ | bólímɔ̀ʔ | pʊ̄lɜ̄mɔ̀ʔ | buːmək |
| '10' | wúm | ìwûm | ivɨm | íɣə̄m | ìɣə̄m | ēɣə̆̀m | ɛvəm |
Referencies editar
Enllaces esternos editar
- Ethnographic information on the Bum people [1]
Datos: Q2269051
