Llingües kombio-arapesh
Les llingües arapesh-kombio son un grupu filoxenéticu propuestu dientro de les llingües de los montes Torricelli. Les llingües arapesh formen un subgrupu de llingües estrechamente rellacionaes y falaes por unos 32 000 persones del pueblu arapesh de Papúa Nueva Guinea.
Llingües kombio-arapesh | ||
---|---|---|
Países | Papúa Nueva Guinea | |
Falantes | 30 000 (2006) | |
Filiación xenética |
Torricelli | |
Subdivisiones |
Bukiyip (Monte) Bumbita Mufian (Sur) Abu' Kombio(?) | |
Códigu Glottolog | komb1276 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Descripción llingüística editar
Fonoloxía editar
La carauterística más bultable del sistema fonolóxicu del arapesh ye l'usu de la llabialización como procedimientu fonolóxicamente distintivu.
- Consonantes
Billabial | Alveolar | Palatal | Velar | Glotal | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
simple | labializada | simple | |||||||
Nasal | m | n | ɳ | ||||||
Oclusiva | t d | tʃ dʒ | k ɡ | kʷ ɡʷ | |||||
Fricativa | s | hʷ | h | ||||||
vibrante simple | ɾ | ||||||||
Llateral | l |
- Vocales
Anterior | Central | Posterior | |
---|---|---|---|
Zarrada | i | ɨ | o |
Media | y | ə | o |
Abierta | a |
Les sílabes de les llingües arapesh tienen la estructura silábica (C)V(V)(C), anque en pallabres monosílabes esiste'l requerimientu de que la coda silábica nun sía vacida. De normal, les vocales zarraes centrales (ɨ, ə) apaecen como vocales epentétiques p'articular grupos consonánticos metanes pallabres.
Gramática editar
Dellos cambeos relativamente recién alteriaron el la estructura del patrón típicu de les llingües papúes Suxetu Oxeto Verbu (SOV) a un patrón Suxetu Verbu Oxeto (SVO), amás de dase un desplazamientu nel orde de l'adposición. En arapesh la mayor parte de modificadores usualmente precieden al nome, anque como resultáu de los cambeos mentaos nel orde los xenitivos y los nomes nun tienen agora un orde fixu.
El arapesh tien un sistema de xéneru gramatical bultable basáu na terminación del nome. El sistema de clases nominales asociaes al xéneru, a diferencia del sistema igualmente complexu de les llingües Níxer-Congu encontar nel sexu biolóxico: el xéneru IV entiende tolos seres humanos femeninos y el xéneru VII entiende toos seres humanos masculinos. Na cultura arapesh ta vetáu l'usu de nomes personales, polo que s'usen nomes de parentescu usaos extensivamente pa referise inclusive a los parientes próximos. Les llingües arapesh tamién tienen un sistema de nomes verbales, que por defectu pertenecen a la clase VIII de xéneru.
Referencies editar
Enllaces esternos editar
- WALS: Arapesh
- Arapesh Grammar & Digital Language Archive
- «Ancient Language Lives on Thanks to Uva Linguist» (6 d'abril de 2012). Consultáu'l 8 d'agostu de 2012.