Na-dené ye una familia de llingües del noroeste de Norteamérica. Ta conformada poles llingües tlingit, eyak y el conxuntu de llingües atabascanes, como les llingües apaches, el navajo y el chipewyan, ente otres. La mayor parte d'elles son llingües tonales, anque se pudo probar que'l tonu ye un desenvolvimientu recién.

Llingües na-dené
Distribución xeográfica Occidente d'América del Norte
Países  Canadá
 Estaos Xuníos d'América
 Méxicu
Falantes ~187.000 (2009)[1]
Filiación xenética Dené-Yenisei (?)
Subdivisiones Llingües atapascas
eyak
tlingit
(haida)
Códigu Glottolog atha1245


Estensión

Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Una de les principales polémiques hestóriques con al respective de esta familia foi'l estatus del haida. Sapir suxurió en 1915 que l'haida tenía d'incluyise na familia na-dené, sicasí investigaciones posteriores caltienen el discutiniu al respeutu. Otra tema que produció intensa investigación mientres los entamos del sieglu XXI ye la posibilidá del parentescu coles llingües yeniseicas.

Historia editar

 
Distribución del haplogrupo C3 nes poblaciones autóctones d'América y Asia, esta marca xenética apaez correlacionada n'América cola espansión de les llingües na-dené.

El términu na-dené foi propuestu orixinalmente por Edward Sapir pa designar un conxuntu de llingües presuntamente emparentaes qu'incluyíen a les llingües atabascanes, al tlingit y al haida (nesi entós desconocíase la esistencia del eyak, llingua más estrechamente emparentada col atabascanu que'l tlingit). La hipótesis de qu'estes llingües podríen tar rellacionaes apaeció nel trabayu de Sapir de 1915 "The Na-Dene languages: A preliminary report", onde describe la eleición del nome:[2]

The name that I have chosen for the stock, Na-dene, may be justified by reference to no. 51 of the comparative vocabulary. Dene, in various dialectic forms, is a wide-spread Athabaskan term for “person, people”; the element *-ne (*-n, *-η) which forms part of it is an old stem for “person, people” which, as suffix or prefix, is frequently used in Athabaskan in that sense. It is cognate with H. na “to dwell; house” and Tl. na “people”. The compound term Na-dene thus designates by means of native stems the speakers of the three languages concerníi, besides continuing the use of the old term Dene for the Athabaskan branch of the stock.

El trabayu modernu apunta a que la hipótesis de parentescu de Sapir atopa venceyos demostrables ente'l tlingit y el grupu atabascanu, anque nun hai evidencia llargamente reconocida pa incluyir na familia na-dené al haida. Darréu a la propuesta de Sapir identificóse'l eyak como una llingua de la familia na-dené.

El primer discutiniu surde llueu con Goddard en 1920 quien duldaba de la conexón tlingit-atabascanu.[3] Mas la hipótesis na-dené de Sapir cola inclusión del haida, tuvo gran sofitu en Dell Hymes 1956,[4] Heinz-Jürgen Pinnow dende 1958[5] y Greenberg 1987.[6]

La hipótesis Sapir tuvo'l refugu de dellos especialistes, destacando nello Michael Krauss dende 1964[7] y Levine 1979.[8] Sicasí, Pinnow siguió presentando evidencies inclusive en publicaciones más recién (2006),[9] desenvolviendo llargamente les rellaciones tlingit-eyak-atabascanu-haida a nivel fonolóxicu, morfofonológico, etimolóxicu y gramatical.[10]

Clasificación editar

Les llingües na-dené según Cook y Rice (1989)[11] clasificar de la siguiente manera:

Como ye sabíu, otros autores propunxeron que l'idioma haida ta remotamente rellacionáu coles llingües anteriores. Esta propuesta remontar a Edward Sapir (1915), anque anguaño munchos especialistes refuguen la inclusión del haida nes llingua na-dené.

Parentescu con otres families editar

Hipótesis dené-yeniseica editar

 
Llingües dené-yeniseas acordies cola hipótesis de Vajda.

Alfredo Trombetti foi'l primeru en proponer, en 1923, una rellación ente les llingües na-dene y les llingües del Yenisei.[17] Michael Fortescue documentó les rellaciones ente l'idioma ket y les llingües Na-dené.[18] Merritt Ruhlen en 1998 tamién sostuvo argumentos en favor de la hipótesis dené-yeniseica.[19]

En marzu de 2008, el profesor Edward Vajda de la Western Washington University publicó un trabayu que resumía diez años d'investigación, basada na morfoloxía verbal y na reconstrucción de delles protollingües, onde s'amosaba evidencia de que les llingües na-dené tán rellacionaes coles llingües yeniseicas de Siberia (Vajda 2008). Esti trabayu foi favorablemente consideráu por dellos especialistes,[20][21] pero tamién recibió crítiques como la de Lyle Campbell, que considera insuficiente entá la evidencia presentada por Vajda.

DenéYeniseo 


llingües yeniseianas


 Na-Dené 


Tlingit




Eyak



Atabascanu





Una investigación publicada en 2014 apurrió nueves evidencies sobre esta hipótesis: Mark A. Sicoli y Gary Holton codificaron un conxuntu de datos sobre carauterístiques tipolóxiques de les llingües na-dene y ket y probaron l'axuste ente los datos y les filogenias llingüístiques, llogrando resultancies que sofiten la hipótesis d'una conexón dene-yeniseica y que suxuren una dispersión de la potrollingua dende Beringia, tantu escontra Siberia, como escontra América.[22]

Pa Sicoli y Hilton les llingües ket y les de la mariña pacífica norteamericana, antes de dixebrase ente elles, dixebraríense primero de les del interior d'Alaska y América del Norte:[22]

DenéYeniseo 

Pacíficu-yeniseico


Llingües yeniseicas



Tlingit - Eyak



Llingües na-dené del Pacíficu





Llingües na-dené del Interior




Dené-caucásicu editar

Otra hipótesis anterior, bien revesosa, ye la de Joseph Greenberg quien plantega que les llingües na-dené aniciar nuna migración específica d'Asia a América fai 8 a 6 mil años, estremada de la migración esquimo-aleutina y del restu de los amerindios. Esta teoría estiende la revesosa hipótesis del llingüista rusu Sergéi Stárostin, la familia na-dené ye parte de la macrofamilia dené-caucásica.

Descripción llingüística editar

Tanto'l primer diccionariu y la primer gramática d'una llingua na-dené apaecieron namái nel postreru cuartu del sieglu XIX.[23] El trabayu de campu y la meyora de la documentación de les llingües d'esta familia dexó establecer una clasificación razonable de les cañes de la familia, según una reconstrucción aceptable del proto-atabascanu-eyak.[24]

Comparanza léxica editar

Los numberales para distintes llingües na-dené son:

GLOSA Atabascanu Eyak Tlingit PROTO-
NA-DENÉ
PROTO-
BAB.-CAR
PROTO-
PAC.-OREGÓN
PROTO-
APACHE
'1' *ĩtɬah *ɬaː- *táɬaʼáí tɬ͡inhɢ-ih tɬʰéːxʼ *
'2' *nanki *naːxi *náˑʔki la’d-ih téːχ *
'3' *taq’i *taːɣi *táˑʔgi t’uhtɬ͡ga’ nʌ́sʼk *
'4' *tink’y *t’ənʧi *dɪ́ˑŋgi qAlahqa’ga’ taːxʼúːn *
'5' *s-kʷənlai *ʂxoːɬaʔ *ašdlaʼi ʧ’aːn’-ih kʰyːʧɪ́n *
'6' *(i)ɬkə-taq’i *k’wostʰaːnin *gostáˑn ʦi’iːn tɬʰyːel toːʃʊ́ *
'7' *sʧet’y *gostsʼidi darʦ’iːn tʌχʔʌel toːʃʊ́ *
'8' *(i)ɬkə-tink’y *nahkantu *tsáˑʔpi q’adiʦ’iːn nʌsʼkʔʌla toːʃʊ́ *
'9' *ɬanti *ngostʼáí guʦ’dæ: kuːʃʊ́q *
'10' *hwonize(?) *kweneza(n) *goneˑznáˑn daɢa:q’ ʧɪnkaːt *

Referencies editar

  1. Ethnologue:Statistical summaries
  2. Sapir, Edward (1915). “The Na-Dene languages, a preliminary report.” American, p. 558
  3. Goddard, Pliny E. (1920). “Has Tlingit a genetic relation to Athapascan?” International Journal of American Linguistics 1: 266–279.
  4. Hymes, Dell H. (1956). “Na-Déné and positional analysis of categories.” American Anthropologist 58: 624–638.
  5. Pinnow, Heinz-Jürgen (1958). “Zwei Probleme der historischen Lautlehre der Na-Dene-Sprachen (Stimmton und Aspirationskorrelation – Labiallaute).” Zeitschrift für Phonetik und Sprachwissenschaft 11:128–159.
  6. Greenberg, Joseph H. (1987a). Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press.
  7. Krauss, Michael E. (1964). “Proto-Athapaskan-Eyak and the problem of Na-Dene I: The phonology.” International Journal of American Linguistics 30:118–131.
  8. Levine, Robert D. (1979). “Haida and Na-Dene: A new look at the evidence.” International Journal of American Linguistics 45: 157–170.
  9. Pinnow, Heinz-Jürgen (2006b), "Sprachhistorische Untersuchung zur Stellung des Haida als Na-Dene-Sprache", Unveränderte Neuausgabe aus INDIANA 10, Gedenkschrift Gerdt Kutscher. Teil 2 Berlin 1985. Mit einem Anhang: Die Na-Dene-Sprachen im Verhältnis zum Tibeto-Chinesischen (Bredstedt: Druckerei Lempfert) .
  10. Michael Dürr y Egon Renner, The History of the Na-Dene Controversy: A Sketch
  11. Cook, Eung-Do, and Keren D. Rice (1989). Athapaskan Linguistics. “Introduction.” Current Perspectives on a Language Family, páxs. 1–61. Berlin: Mouton de Gruyter.
  12. Kenneth Katzner (1986) [1977]. The Languages of the World. Londres: Routledge, páxs. 359-360. ISBN 0-7102-0861-8.
  13. Stephen Adolphe Wurm, Peter Mühlhäusler & Darrell T. Tryon (1996). Atlas of languages of intercultural communication in the Pacific, Asia and the Americas: Maps. Tomu II. Berlín: Walter de Gruyter, páxs. 1138. ISBN 978-3-11013-417-9.
  14. Ethnologue report for language code: Tlingit
  15. Ethnologue report for language code: Haida, Northern
  16. Ethnologue report for language code: Haida, Southern
  17. Trombetti, Alfredo (1923) Elementi di glottologia: 486, 511. Bologna: Nicola Zanichelli.
  18. Fortescue, Michael D. (1998) Language relations across Bering Strait ISBN 0-304-70330-3
  19. Ruhlen, Merritt 1998, The origin of the Na-Dene
  20. Dene-Yeniseic Symposium
  21. «Language Log » The languages of the Caucasus».
  22. 22,0 22,1 Sicoli, Mark A. & Gary Holton (2014) Linguistic Phylogenies Support Back-Migration from Beringia to Asia; PLoS ONE 9(3): y91722. doi:10.1371/journal.pon.0091722.
  23. Petitot, 1876; y Legoff, 1889.
  24. M. Krauss, 1964, 1965.

Bibliografía editar

  • Michael E. Krauss (1964): "Proto-Athapaskan-Eyak and the Problem of Na-Dene: The Phonology", International Journal of American Linguistics, Vol. 30, Non. 2 (Apr., 1964), páxs. 118-131.
  • Michael E. Krauss (1965): Proto-Athapaskan-Eyak and the Problem of Na-Dene II: Morphology" International Journal of American Linguistics, Vol. 31, Non. 1 (Jan., 1965), páxs. 18-28.
  • Legoff, L. (1889): Grammaire de la Langue Montagnaise. Montreal.
  • Petitot, E. F. S. (1876): Dictionnaire de Langue Dene-Dindjie, Dialectes Montagnais ou Chippewyan, Peaux de Lievre.
  • Vajda, Edward (2008): A Siberian Link with Na-Dene Languages.

Enllaces esternos editar