Les llingües nyali (ñali) o budu-ndaka son una división de les llingües bantús, codificadas como D.33 na clasificación de Guthrie. Les llingües d'esta división inclúin:

Llingües nyali
Países Bandera de República Democrática d'El Congu Rep. Dem. Congo
Filiación xenética

Níxer-Congu
  Volta-Congu
    Benue-Kwa
      Benue-Congu
        Bantoide
          Bantoide merid.
            Bantú (D.33)
              Lebonya(?)

                L. Nyali
Códigu Glottolog nyal1255
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]
Budu, Ndaka, Nyali, Vanuma, Mbo

Esti grupu de llingües podría ser parte de les llingües mbole-enya, anque esti parentescu podría incluyir tamién al lengola, y toes xuntes formaríen les llingües lebonya, que ye una propuesta de parentescu debida a Nurse (2003).

Les llingües nyali fueron consideraes como un continuu geolectal por Guthrie. Ente que Ethnologue señala que'l mbo, el ndaka, el budu, el vanuma y el nyali son bastante cercanos ente sigo. Sicasí, el beeke y el ngbee son más distantes del restu, Ethnologue suxure que'l beeke ye más cercanu a al Bali y dexa el estinguíu ngbee como una llingua bantú ensin clasificación específica.

Comparanza léxica editar

Los numberales en distintes llingües nyali son:[1]

GLOSA Budu Nyali PROTO-
NYALI
'1' mʊ́ŋgànà ingono *-ŋgana
'2' ɓèpínì kahili /
diwili
*-bili
'3' ɓětù kalatu *-tatu
'4' ɓɔ̀ɡìnà ghena *-gi-na
'5' ɓɔ̌kʊ̀ bokhoo *boku
'6' mɛ̀ɗìà madeya *madiya
'7' mɛ̀ɗìàníkà mayanikha *madiya-nika
'8' ɓɛ̀ɡìnà bagena *ba-gina
'9' ìsàɓɔ̌kʊ̀ baga mungana
'10' tɛ̀kɛ̀ɓɛ̀ menhee

Referencies editar

Bibliografía editar

  • Nurse & Philippson (2003), The Bantu Languages.