Llorac

conceyu de la provincia de Tarragona

Llorac ye un conceyu de Cataluña perteneciente a la provincia de Tarragona asitiáu na contorna de la Cuenca de Barberá. Según datos del 2009 la so población yera de 108 habitantes. Ta asitiáu na vera del ríu Corb. El términu municipal inclúi los nucleos de población de Rauric, la Cirera, Albió y Montargull.

Llorac
flag of Llorac (en) Traducir coat of arms of Llorac (en) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Tarragona
Ámbitu funcional territorial Camp de Tarragona
Contorna Cuenca de Barberá (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Nome oficial Llorac (ca)[1]
Códigu postal 43427
Xeografía
Coordenaes 41°33′24″N 1°18′26″E / 41.55664°N 1.30716°E / 41.55664; 1.30716
Llorac alcuéntrase n'España
Llorac
Llorac
Llorac (España)
Superficie 23.3 km²
Altitú 648 m[2]
Llenda con Montoliu de Segarra, Talavera, Santa Coloma de Queralt, Savallà del Comtat y Vallfogona de Riucorb
Demografía
Población 97 hab. (2023)
- 52 homes (2019)

- 48 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Cuenca de Barberá (es) Traducir
100% de Camp de Tarragona
0.01% de provincia de Tarragona
0% de Cataluña
0% de España
Densidá 4,16 hab/km²
Viviendes 36 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
llorac.altanet.org
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

Nel sieglu XIII formaba parte de les posesiones de Guifre Bonfill quien fixo donación del llugar a la orde del Hospital de San Xuan de Xerusalén. Los hospitalarios instalar nel llugar a principios d'esi mesmu sieglu. Nel sieglu XIV taba en manes de Francesc Alenyà que mercara la so xurisdicción al rei Pedro'l Ceremoniosu. Nel sieglu XVI los señores de les tierres yeren la familia Guimerà.

Cultura editar

La ilesia parroquial de Llorac ta dedicada a San Xuan y foi construyida nel sieglu XVIII sobre los restos de l'antigua ilesia románica. Entá son visibles dellos murios del antiguu castiellu.

En Montargull, anguaño despoblado, tamién pueden trate ruines del castiellu. La ilesia de Sant Jaume ye románica y de dos naves. L'interior ta formáu por dos bóvedes de cañón xuníes por un arcu góticu. Dende'l sieglu XIV hasta'l fin de les señoríes, el llugar perteneció a la familia Queralt de Santa Coloma.

El pueblu de Albió foi posesión de los caballeros hospitalarios dende 1380 hasta'l fin de les señoríes. La so ilesia parroquial ta dedicada a San Gil. Ye románica de transición al góticu. Ye de planta de cruz llatina y la so portalada ta presidida por un relieve en piedra d'una cruz cola Virxe y San Juan unu a cada llau. Tien dos capilla adosaes con bóvedes ojivales.

Rauric ta tamién despoblado y entá pueden trate dellos restos del castiellu que foi propiedá de Pere de Queralt. En La Cirera tamién hai dellos rastros del castiellu del sieglu XIII. La ilesia ta dedicada a Santa Maria y tien dellos elementos góticos. Na cai de la Ilesia atopa'l templu de la Santa Fé construyida mientres el sieglu XIX.

Llorac selebra les sos fiestes l'últimu fin de selmana del mes d'agostu.

Economía editar

La base de la economía ye l'agricultura de secanu, predominando'l cultivu d'almendrales y viñes.

Referencies editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Enllaces esternos editar