El manat (ISO: AZN) ye la moneda de cursu llegal d'Azerbaixán. Ta estremada en 100 qəpik. La pallabra manat ye un préstamu de la pallabra rusa монета, que significa "moneda". Tamién se denominó manat al antiguu rublu soviéticu, tantu n'Azerbaixán como nes antigües repúbliques de fala túrquica.

Manat azerbaixanu
País Azerbaixán
Entidá emisora Bancu Central d'Azerbaixán
Primer emisión 1992
Símbolu A.M. y
Códigu ISO 4217 AZN
Rublu soviéticu y Rublu rusu Manat azerbaixanu
Cambiar los datos en Wikidata

El símbolu pal manat ye , hasta que sía implementáu pol formatu Unicode utilizar nel so llugar m o man.

Historia editar

Primer manat (1919 - 1923) editar

L'antigua República Democrática d'Azerbaixán, antecesora de la República Socialista Soviética d'Azerbaixán, emitió les sos propies monedes ente 1919 y 1923. La moneda yera'l manat (n'azerbaixanu: منات, en rusu: рубль) coles denominaciones escrites en dambos idiomes, ya inclusive en francés pa los billetes. Esti manat sustituyó al primera Rublu transcaucásico y foi reemplazáu de nuevu pol rublu transcaucáisco cuando Azerbaixán integró la República Federal Socialista Soviética de Transcaucasia. Nun s'emitieron subdivisiones, y namái esistió'l papel moneda.

Les denominaciones mientres la República Democrática yeren de 25, 50, 100, 250 y 500 manat, ente que mientres la dómina soviética emitiéronse billetes de 5, 100, 1.000, 5.000, 10.000, 25.000, 50.000, 100.000, 250.000, 1.000.000 y 5.000.000 de manat.

Segundu manat (1992 - 2006) editar

El segundu manat introducióse'l 15 d'agostu de 1992. Asignóse-y el códigu ISO 4217 AZM y sustituyó al rublu soviéticu con una tasa de cambéu de 10 rublos = 1 manat.

Dende empiezos de 2002 hasta 2005, la tasa de cambéu caltúvose relativamente estable, variando ente los 4.770 y 4.990 manat por dólar d'Estaos Xuníos. A empiezos de la primavera de 2005 hubo un pequeñu pero continuu medría del valor del manat frente al dólar, razón pola que se vio amontada l'arribación de petrodólares al país, acompañáu d'un altu preciu del petroleu nel mercáu mundial. A finales de 2005, un dólar equivalía a 4.591 manat. Los billetes inferiores a 100 manat sumieron de la circulación, según les monedes con denominación en qəpik.

Monedes editar

Les monedes acuñar en denominaciones de 5, 10, 20 y 50 qəpik, fechaes ente 1992 y 1993. Anque'l cuproníquel y el latón utilizar pa les emisiones de 1992, en 1993 sustituyir por aluminiu.

La última serie de monedes acuñaes en 2006 son de les siguientes denominaciones: 1, 3, 5, 10, 20 y 50 qəpik.

Billetes editar

En 1992 emitiéronse billetes de 1, 5, 10 y 250 manat, a los que los siguieron nueves emisiones de 1, 5, 10, 50, 100, 500 y 1.000 manat en 1993.

Les últimes denominaciones fueron les de 10.000 manat en 1994 y 50.000 manat en 1996. Amás en 2001 introducióse un nuevu diseñu de 1.000 manat.

En 2006 cola introducción del nuevu manat emítense nuevos billetes en denominaciones de 1, 5, 10, 20, 50 y 100 manat. El diseñador foi Robert Kalina, responsable del diseñu de los billetes d'euru.

Tercer manat (2006) editar

El 1 de xineru de 2006, introducióse'l nuevu manat (ISO 4217: AZN) con una tasa de cambéu de 1 AZN = 5.000 AZM. Dende ochobre de 2005 los precios indicábense tantu n'antiguos manat como en nuevos manat pa facilitar la transición. Les monedes con denominaciones en qəpik, ensin utilizase dende 1993 por cuenta de la inflación, volvieron introducise cola nueva moneda. L'antiguu manat foi la moneda de cursu llegal hasta'l 31 d'avientu de 2006.

Referencies editar

Tasa actual de cambéu de AZN
En Google Finance: AUD CAD CHF EUR GBP HKD JPY USD
En Yahoo! Finance: AUD CAD CHF EUR GBP HKD JPY USD
En XE.com: AUD CAD CHF EUR GBP HKD JPY USD
En OANDA: AUD CAD CHF EUR GBP HKD JPY USD
En fxtop.com: AUD CAD CHF EUR GBP HKD JPY USD

Enllaces esternos editar