Maria Àngels Cardona i Florit

Maria Àngels Cardona Florit[2] (8 d'ochobre de 1940Ferrerías – 24 d'avientu de 1991Barcelona) foi una científica española. Estudió Ciencies biolóxiques na Universidá de Barcelona, onde llogró la so llicenciatura nel añu 1963.

Maria Àngels Cardona i Florit
Vida
Nacimientu Ferrerías8 d'ochobre de 1940[1]
Nacionalidá España
Muerte Barcelona24 d'avientu de 1991[1] (51 años)
Causa de la muerte accidente vascular cerebral
Estudios
Estudios Universidá de Barcelona
Nivel d'estudios doctor
Llingües falaes catalán
castellanu
Oficiu botánica, bióloga, ecólogaprofesora universitaria
Emplegadores Universidá de Barcelona
Abreviatura en botánica Cardona (IPNI)
Cambiar los datos en Wikidata

Comenenciuda en presentar una obra bien digna como tesis doctoral, trabayó bien intensamente de 1964 a 1971 pa llevar a cabu un ampliu proyeutu sobre'l cursu de la vida y el ciclu añal de les plantes y les comunidaes vexetales qu'hai n'ambientes distintos. Escoyó un númberu considerable d'árees diverses de Collserola, xunto a Barcelona. Y, mientres más de dos años siguíos, foi cada selmana a esaminar l'estáu de la vexetación de les diverses árees d'estudiu.

Llogró'l so doctoráu en 1972. Dende esi añu y hasta 1985, trabayó como axunta nel Departamentu de Botánica de la Universidá de Barcelona; para en 1986 fixo oposiciones y pasó a ser caderalga de bioloxía vexetal nesa Universidá.

Terminada la obra de la so doctoráu inclinar polos estudios de citotaxonomía, ciencia qu'establez la identificación sobre la base de les carauterístiques cromosómicas.

Estableció rellación con investigadores ya investigadores de dellos países. Una de les collaboraciones más sólides foi la que caltuvo con Juliette Contandriopoulos, coles mesmes profesora de la Universidá de Marsella y especialista en vexetales del Mediterraneu Oriental.

Según el métodu de Contandriopoulos i Cardona, de 1984, basáu nel nivel de ploidia, pueden clasificase los taxones reinales de Menorca según la so antigüedá: los paleoendemismos son aquellos endemismos d'orixe más remotu (terciariu), los "esquizoendemismos paleógenos" nun son tan remotos pero provienen del empiezu del cuaternariu, los esquizoendemismos tendríen un orixe recién.

La doctora Cardona tenía interés, de primeres, na botánica de les Islles Baleares, y, sobremanera, na de Menorca, pero tamién trabayó n'otros ambientes.

Delles publicaciones editar

Llibros editar

  • maria àngels Cardona i Florit. 1988. Enciclopèdia de Menorca: El món vexetal. Editor Obra Cultural Balear de Menorca, 273 pp. ISBN 84-600-1437-1
  • -------------------------------------. 1980. Funcionalisme i ecologia d'algunes comunitats vegetals barcelonines. Volume 59 de Arxius de la Secció de Ciències. Editor Institut d'Estudis Catalans, 348 pp. ISBN 84-7283-030-6 testu en llinia
  • -------------------------------------. 1973. Observaciones sobre dinámica de delles comunidaes de la serie evolutiva del encinar. Volume 7 d'Acta geobotanica barcinonensia. Editor Departamentu de Botánica, Facultá de Ciencies, Universidá de Barcelona, 15 pp.

Honores editar

Miembru

Abreviatura editar

L'abreviatura Cardona emplégase pa indicar a Maria Àngels Cardona i Florit como autoridá na descripción y clasificación científica de los vexetales. (consulta la llista de tolos xéneros y especies descritos por esta autora nel IPNI).

Fuentes editar

  • j. manel Martí Llufriu. 1999. M. Àngels Cardona i Florit: la flora i el paisatge de Menorca. Volume 7 de Col·leció petit format. Editor Institut Menorquí d'Estudis, 165 pp. ISBN 84-86752-76-0

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: GeneaStar. Identificador GeneaStar de persona: cardonam. Apaez como: Maria àngels Cardona I Florit.
  2. La información ta sacada del Institut Català de les Dones (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión). con ca:Viquipèdia:Autoritzacions/Institut Català de les Dones autorización pa usalo baxu GFDL.

Enllaces esternos editar