Marian Ellina Dawkins CBE FRS;[7] enantes Stamp; 13 de febreru de 1945, Hereford, Inglaterra). Bióloga inglesa, catedrática en comportamientu animal na Universidá d'Oxford.[8] Publicó dellos llibros, unu de los cualos foi traducíu al alemán, y un gran númberu d'artículos científicos. Les sos investigaciones centráronse na visión de les aves, teoría de señales, sincronía del comportamientu, conciencia animal y bienestar de los animales.[9][10][11]

Marian Dawkins
Vida
Nacimientu Hereford13 de febreru de 1945[1] (79 años)
Nacionalidá Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Familia
Padre Arthur Maxwell Stamp
Madre Alice Mary Richards
Casada con Richard Dawkins (1967 – 1984)[2]
Estudios
Estudios Somerville College (es) Traducir
Tesis The mechanism of hunting by 'searching image' in birds
Llingües falaes inglés[3]
Oficiu biólogaetóloga
Emplegadores Universidá d'Oxford
Premios
Miembru de Royal Society[6]
Cambiar los datos en Wikidata

Formación académica y profesional editar

Marian Dawkins realizó'l so doctoráu na Universidá d'Oxford en 1970.[12] Pasó a ser Profesora Ayudante en Zooloxía en 1977, y en 1998 consiguió la Cátedra en Comportamientu Animal. Foi direutora del Grupu d'Investigación en Comportamientu Animal en Oxford. Anguaño (2015) ye Profesora Emérita de Ciencies Biolóxiques en Somerville College (Oxford).

Investigación editar

Dawkins publicó un estensu númberu de documentos sobre comportamientu y bienestar de los animales. Hai promovíu, xunto a otros colegues académicos, como Ian Duncan,[13][14] l'argumentu de que'l bienestar animal ta rellacionáu colos sentimientos de los animales.[15] Esti enfoque defende la idea de que los animales tendríen de considerase como seres sensibles. Dawkins escribió, "Falemos con franqueza: El bienestar animal trai sentimientos suxetivos per parte de los animales".[16]

En 1989, Dawkins publicó un estudiu nel que filmó el comportamientu habitual d'un grupu de pites; reparó y analizó cómo se movíen, el so estáu postural o cómo espurríen les ales. Neses grabaciones, Dawkins calculó la superficie de suelu que les pites precisaben pa llevar a cabu toos esos movimientos habituales, y comparar cola superficie de suelu del que suelen disponer cuando tán en xaules. Demostró que munchos de los movimientos rutinarios de les pites non podíen realizase afechiscamente o inclusive nun podíen realizase cuando estes habitaben en xaules.[17]

En 1990, escribió un artículu nel que desenvolvió les sos idees sobre cómo evaluar el bienestar animal por aciu una serie de pruebes. La so propuesta incluyía pruebes de preferencia y preferencies de consumu, pa identificar asina qué preferíen los animales (por casu, espaciu o rellación social) y les motivaciones qu'amosaben ante ello. Dawkins argumentó que los animales teníen mayor enclín a sufrir si nun disponíen de los recursos acomuñaos col so mayor motivación.[16] Estes téuniques aplíquense anguaño de manera xeneral en Ciencia del bienestar animal.[18][19][20][21][22][23][24]

Más apocayá (2012) manifestó'l so escepticismu sobre la capacidá de la Ciencia d'establecer si los animales tienen conciencia y, por tanto, nel papel de la Ciencia na definición ya indicadores del bienestar o sufrimientu animal. Sicasí, el so puntu de vista defende que'l bienestar animal tendría de consistir en determinar les necesidaes y deseos de los animales y garantizalos, lo cual nun riquir conciencia per parte de los mesmos.[25] Estes tesis resumir nel so llibru, “Why Animals Matter: Animal Consciousness, Animal Welfare, and Human Well-being” (2012).[26] La so visión sobre la conciencia animal recibió crítiques per parte del biólogu evolucionista Marc Bekoff, que argumenta que Dawkins ta refugando automáticamente los estudios antropomórficos n'animales.[27][28] Dawkins respondió a esta crítica manifestando que la so postura fuera ‘interpretada de manera errónea’, y añadió que ‘el mio interés consiste en presentar un argumentu sobre les emociones animales tan indiscutible como sía posible y, d'esa manera, reforzalo. La ciencia progresa d'esa manera; siempres lo fixo asina’’.[29][30]

Obra editar

Delles publicaciones editar

  • ed. Wood-Gush, DGM; Dawkins, MS; Ewbank, R (1981) Self-awareness in domesticated animals: proceedings of a workshop held at Keble College, Oxford, 1980 (n'inglés). Potters Chigre: Universities Federation for Animal Welfare. ISBN 090076726X.
  • ed. Dawkins, MS; Hallyday, TR; Dawkins, R (1991) The Tinbergen legacy, 1 (n'inglés), London o.a.: Chapman & Hall. ISBN 0412391201. Consultáu'l 19 de marzu de 2015.
  • Dawkins, MS; Gosling, M (1992) Ethics in research on animal behaviour: readings from "Animal behaviour" (n'inglés). London o.a.: Academic Press. ISBN 0122071506.
  • Dawkins, MS (1995) Unravelling animal behaviour, 2 (n'inglés), Harlow: Longman Scientific & Technical. ISBN 0582218756. Consultáu'l 19 de marzu de 2015.

Premios y reconocencies editar

Dawkins foi premiada pola Real Sociedá pa la Prevención de la Crueldá contra los Animales (RSPCA poles sos sigles n'inglés) col RSPCA/British Society for Animal Protection prize en 1991, recibió la Medaya Niko Tinbergen de la Association for the Study of Animal Behaviour's en 2009, y la Medaya de la World Poultry Science Association Robert Fraser Gordon en 2011.

Foi nomada Comendadora de la Orde del Imperiu Británicu (CBE) en 2014, polos sos servicios al bienestar animal.[31]

En 2014, foi escoyida Miembru de la Royal Society;[7] la so nominación diz asina:

”Marian Dawkins ye una de les científiques más influyentes nel área de bienestar animal. El bienestar animal ye una tema bien importante que foi evitáu por un gran númberu de científicos. Esto debe a la perceición de la base de dichu tema como la dificultá de definir ya imposibilidá de midir los sentimientos’ de seres non-humanos. Marian Dawkins contribuyó más que naide pa camudar esta perceición, faciendo usu del rigor científico pa estenar falsos mitos, desafiar dogmes y esaniciar conxetures en beneficiu del home y los animales domésticos. La orixinalidá de los sos descubrimientos científicos sobre bienestar d'aves de granxa influyó de manera esencial na implementación de polítiques y el so establecimientu n'Europa y nel esterior.”

Referencies editar

  1. Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w6t022rq. Apaez como: Marian Dawkins. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Identificador de persona en The Peerage: p58255.htm#i582548. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  4. URL de la referencia: https://www.asab.org/asab-medal.
  5. URL de la referencia: https://web.archive.org/web/20140502004332/https://royalsociety.org/about-us/fellowship/new-fellows-2014/. Data de consulta: 1r mayu 2022.
  6. URL de la referencia: https://royalsociety.org/people/marian-dawkins-11318.
  7. 7,0 7,1 Dawkins, Marian. «Pagina web de Marian Dawkins na Royal Society» (inglés). Consultáu'l 18 de marzu de 2015.
  8. Dawkins, Marian. «Pagina web de Marian Dawkins nel Departamentu de Zooloxía de la Universidá d'Oxford» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 11 de marzu de 2012. Consultáu'l 18 de marzu de 2015.
  9. «Base de datos Scopus». Consultáu'l 19 de marzu de 2015.
  10. «Battery hens name their price - Consumer demand theory and the measurement of ethological needs» (n'inglés). Animal Behaviour 31 (4):  p. 1195-1205. 1983. doi:10.1016/S0003-3472(83)80026-8. 
  11. «Receiver psychology and the evolution of animal signals» (n'inglés). Animal Behaviour 42:  p. 1-14. 1991. doi:10.1016/S0003-3472(05)80600-1. 
  12. Dawkins, MS (1970) The Mechanism of Hunting by 'Searching Image' in Birds (Tesis doctoral) (n'inglés). University of Oxford.
  13. «Base de datos Scopus». Consultáu'l 19 de marzu de 2015.
  14. «Retired Prof Receives Inaugural Award for Animal Welfare» (inglés) (2011). Consultáu'l 19 de marzu de 2015.
  15. Dawkins, MS (1980) Animal suffering : the science of animal welfare (n'inglés). Londres: Chapman and Hall. ISBN 0412225808. Consultáu'l 19 de marzu de 2015.
  16. 16,0 16,1 «From an animal's point of view: Motivation, fitness, and animal welfare» (n'inglés). Behavioral and Brain Sciences 13 (1):  páxs. 1–9. 1990. doi:10.1017/S0140525X00077104. 
  17. «Space needs of laying hens» (n'inglés). British Poultry Science 30 (2):  páxs. 413–416. 1989. doi:10.1080/00071668908417163. 
  18. (n'inglés) Cage height preference and use in battery-kept hens. 116. 1985.  páxs. 345-347. http://apps.webofknowledge.com/InboundService.do?SID=R2B4RWPsR7EEdcMgRrt&product=WOS&UT=WOS%3AA1985AFA6500004&SrcApp=EndNote&DestFail=http%3A%2F%2Fwww.webofknowledge.com&Init=Yes&action=retrieve&SrcAuth=ResearchSoft&customersID=ResearchSoft&Func=Frame&IsProductCode=Yes&mode=FullRecord. Consultáu'l 19 de marzu de 2015. 
  19. «Behavioural demand functions of caged laboratory mice for additional space» (n'inglés). Animal Behaviour 53 (1):  páxs. 67–74. 1997. doi:10.1006/anbe.1996.0278. 
  20. «The use and perceived importance of three resources which provide caged laboratory mice the opportunity for extended locomotion» (n'inglés). Applied Animal Behaviour Science 55 (3-4):  páxs. 353–367. 1998. doi:10.1016/S0168-1591(97)00049-X. 
  21. «The use of a novel operant test to determine the strength of preference for flooring in laboratory rats» (n'inglés). Laboratory Animals 30 (1):  páxs. 1–6. 1996. doi:10.1258/002367796780744974. 
  22. «The push-door for measuring motivation in hens: Laying hens are motivated to perch at night» (n'inglés). Animal Welfare 11 (1):  páxs. 11-19. 2002. http://apps.webofknowledge.com/full_record.do?product=UA&search_mode=GeneralSearch&qid=56&SID=R2B4RWPsR7EEdcMgRrt&page=1&doc=6. Consultáu'l 19 de marzu de 2015. 
  23. «Operant studies on the behavior of pigs and sheep in relation to the physical environment» (n'inglés). Journal of Animal Science 49 (4):  páxs. 1125-1134. 1979. http://apps.webofknowledge.com/full_record.do?product=UA&search_mode=GeneralSearch&qid=63&SID=R2B4RWPsR7EEdcMgRrt&page=1&doc=1. Consultáu'l 19 de marzu de 2015. 
  24. «Activity patterns in rats (Rattus norvegicus) as a function of the cost of access to four resources.» (n'inglés). Journal of Comparative Psychology 104 (1):  páxs. 53–65. 1990. doi:10.1037/0735-7036.104.1.53. PMID 2354629. 
  25. «Crystallizing the animal welfare state» (n'inglés). BioScience 63 (1):  páxs. 57-59. 2013. doi:10.1525/bio.2013.63.1.13. http://bioscience.oxfordjournals.org/content/63/1/57.full. Consultáu'l 19 de marzu de 2015. 
  26. Dawkins, MS (2012) Why animals matter: animal consciousness, animal welfare and human well-being (n'inglés). Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780199587827. Consultáu'l 19 de marzu de 2015.
  27. «Animal consciousness and Science matter» (inglés). Publicación nel blogue Animal Emotions. Psychology Today. Publicáu'l 7 de mayu de 2012. (2012). Consultáu'l 19 de marzu de 2015.
  28. «Animals are conscious and should be treated as such» (n'inglés). New Scientist 215 (2883):  páxs. 24–25. 2012. doi:10.1016/S0262-4079(12)62435-X. 
  29. «Convincing the unconvinced that animal welfare matters» (inglés). Huffington Post. Publicáu'l 8 de xunu de 2012. (2012). Consultáu'l 19 de marzu de 2015.
  30. «What do animals want?» (inglés). Edge. Publicáu'l 31 d'ochobre de 2013. (2014). Consultáu'l 19 de marzu de 2015.
  31. «New Year's Honours lists 2014» (inglés). The full New Year Honours lists for 2014, recognising the achievements and service of extraordinary people across the United Kingdom.. Cabinet Office and Foreign & Commonwealth Office. Publicáu'l 30 d'avientu de 2013 (2013). Consultáu'l 19 de marzu de 2015.