Marsha Sue Ivins (15 d'abril de 1951Baltimore)[3] ye una astronauta ya inxeniera aeroespacial estauxunidense, una veterana que realizó cinco misiones en tresbordadores espaciales.

Marsha Ivins
Vida
Nacimientu Baltimore15 d'abril de 1951[1] (73 años)
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Estudios
Estudios Universidá de Colorado
Nether Providence High School (en) Traducir
Llingües falaes inglés
Oficiu astronautainxeniera
Emplegadores NASA
Premios
Astronauta
Misiones STS-32 (en) Traducir STS-46 (en) Traducir STS-62 (en) Traducir STS-81 (en) Traducir STS-98 (es) Traducir
Insinies de misión enllaz= enllaz= enllaz= enllaz= enllaz=
Tiempu nel espaciu 80 508 minutos
IMDb nm1069390
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Marsha Ivins nació'l 15 d'abril de 1951 en Baltimore, Maryland y graduóse de la Nether Providence High Schoolen Wallingford, Pennsylvania en 1969. En 1973 llogró un bachelor of Science n'Inxeniería aeroespacial pola Universidá de Colorado, Boulder. Tien la llicencia de pilotu de tresporte de límneas aérees p'aviones con un solu motor, llicencia de planeadora comercia y esta certificada como instructora de pilotos. Rexistró a lo llargo de la so carrera 7000 hores n'aviones civiles de la NASA.[4]

En 1974 empezó a trabayar como inxeniera nel Centru Espacial Lyndon B. Johnson. Ellí yérase inxeniera de pantalles, controles espaciales ya inxeniería de máquines. Foi ella quien desenvuelvo la Orbiter Heads-Up Display (HUD), una pantalla creada p'ayudar na xera d'aproximamientu y aterrizaxe del Orbiter.[5][4]

En 1980 foi asignada como inxeniera d'aviación del avión d'entrenamientu Shuttle y copilotu del avión de negocios de la NASA Grumman Gulfstream I. En 1984 foi escoyida pa entrar nes clases d'astronauta como especialista en misiones. Dende 1990 hasta 2001 realizó cinco vuelo espaciales y hai registado 55 díes y más de 1.318 hores nel espaciu.[6][7] En terminando estes misiones foi asignada como astronauta veterana a la oficina d'astronautes que da sofitu al tresbordador espacial, la estación espacial y les sucursales Constellation hasta xubilase de la NASA'l 31 d'avientu de 2010.[4][8][9]

Misiones nel espaciu editar

STS-32 editar

La so primer misión foi la STS-32, del 9 al 20 de xineru de 1990, llanzada dende'l Centru espacial John F. Kennedy, Florida. Foi un vuelu d'once díes, mientres el cual los tripulantes a bordu del Orbiter Columbia esplegaron con ésitu un satélite Syncom y recuperaron la 9706.876 gramos de Long Duration Exposure Facility (LDEF). La duración de la misión foi de 261 hores, 1 minutu y 38 segundos. Dempués de realizar 173 órbites alredor de la Tierra y 7.242.048 km , el Columbia tornó con un aterrizaxe nocherniegu na Base Aérea Edwards, California.[4][10][11]

STS-46 editar

La STS-46, del 31 de xunetu al 8 d'agostu de 1992, foi una misión de 8 díes, mientres la cual los miembros de la tripulación esplegaron el satélite EURECA (European Retrievable Carrier) y realizaron el primer vuelu de prueba del Sistema de Satélites Amarraos (TSS). La duración de la misión foi de 191 hores, 16 minutos y 7 segundos. El tresbordador espacial Atlantis y la so tripulación fueron llanzaos y aterrizaron nel Centru espacial John F. Kennedy, completando 126 órbites alredor de la Tierra en 5.63 millones de quilómetros.[4][10][12]

 
Marsha Ivins esperimentando la ingravidez mientres la misión espacial STS-98

STS-62 editar

La STS-62, del 4 al 18 de marzu de 1994, foi una misión de 14 díes pa realizar la carga útil del llaboratoriu espacial United States Microgravity Payload (USMP) de los Estaos Xuníos y 2 cargues útiles de la Office of Aeronautics and Space Technology (OAST). Estes cargues útiles estudiaron los efeutos de la microgravedad de los materiales y otres teunoloxíes de vuelu espacial. Otros esperimentos a bordu incluyeron la demostración de xeres avanzaes de teleoperadores utilizando'l sistema de manipulación remota, la crecedera de proteínes cristalines y el comportamientu dinámicu de les estructures espaciales. La duración de la misión foi de 312 hores, 23 minutos y 16 segundos. El tresbordador espacial Columbia llanzóse y aterrizó nel Centru espacial John F. Kennedy, Florida, completando 224 órbites alredor de la Tierra n'aprosimao 9.36 millones de quilómetros.[4][10][13]

STS-81 editar

La STS-81, del 12 al 22 de xineru de 1997, realizada col tresbordador espacial Atlantis, foi una misión de 10 díes, la quinta p'acoplase cola Estación Espacial Mir de Rusia, y la segunda pa intercambiar astronautes de los Estaos Xuníos. La misión tamién llevó'l módulu doble Spacehab qu'apurre espaciu adicional nel casillero central pa esperimentos secundarios. En cinco díes d'operaciones atracaes, más de tres tonelaes d'alimentos, agua, equipos d'esperimentu y muestres mover d'una a otra de los dos naves espaciales. Dempués de 160 órbites alredor de la Tierra, la misión concluyó con un aterrizaxe na pista 33 del Centru espacial John F. Kennedy que punxo fin a un viaxe de 6.27 millones de quilómetros. La duración de la misión foi 244 hores, 56 minutos.[4][10][14]

STS-98 editar

La STS-98, del 7 al 20 de febreru de 2001, realizada col tresbordador espacial Atlantis, siguió la xera de construyir y ameyorar la Estación Espacial Internacional al apurrir el módulu de llaboratoriu de los Estaos Xuníos na incorporación del Destiny. El tresbordador permaneció siete díes atracáu na estación mientres Destiny taba atáu y realizáronse tres caminata espaciales pa completar el so montaxe. La tripulación tamién reasitió un puertu d'atraque y apurrió suministros y equipos a la tripulación residente de la Espedición-1. El tresbordador espacial Atlantis volvió aterrizar na Base Aérea Edwards, en California, viaxando 8. 52millones de quilómetros en 203 órbites. La duración de la misión foi de 12 díes, 21 hores, 20 minutos.[4][10][15]

Referencies editar

  1. Afirmao en: Internet Movie Database. Identificador IMDb: nm1069390. Data de consulta: 16 xunetu 2016. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 URL de la referencia: https://searchpub.nssc.nasa.gov/servlet/sm.web.Fetch/Agency_Awards_Historical_Recipient_List.pdf?rhid=1000&did=2120817&type=released.
  3. Becker, Joachim. «Astronaut Biography: Marsha Ivins». Consultáu'l 9 de febreru de 2018.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Astronaut Bio: Marsha S. Ivins (01/2011)» (22 d'agostu de 2017). Archiváu dende l'orixinal, el 22 d'agostu de 2017. Consultáu'l 9 de febreru de 2018.
  5. NASA. «Head-up display for Space Shuttle Orbiter» (inglés). Consultáu'l 9 de febreru de 2018.
  6. «Marsha Sue Ivins - Oxford Reference» (inglés). doi:10.1093/oi/authority.20110803100014565. Consultáu'l 9 de febreru de 2018.
  7. (n'inglés) What It's Like to Spend 55 Days in Space. Mother Jones. https://www.motherjones.com/politics/2013/09/inquiring-minds-marsha-ivins-space/. Consultáu'l 9 de febreru de 2018. 
  8. «NASA - Astronaut Marsha Ivins Leaves NASA» (inglés). Consultáu'l 9 de febreru de 2018.
  9. Veteran Astronaut Leaves NASA as Space Shuttle Yera's End Looms. Space.com. https://www.space.com/9696-veteran-astronaut-leaves-nasa-space-shuttle-yera-looms.html. Consultáu'l 9 de febreru de 2018. 
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «Ivins». Consultáu'l 9 de febreru de 2018.
  11. KSC, Lynda Warnock:. «NASA - STS-32» (inglés). Consultáu'l 11 de febreru de 2018.
  12. KSC, Lynda Warnock:. «NASA - STS-46» (inglés). Consultáu'l 11 de febreru de 2018.
  13. KSC, Lynda Warnock:. «NASA - STS-62» (inglés). Consultáu'l 11 de febreru de 2018.
  14. KSC, Lynda Warnock:. «NASA - STS-81» (inglés). Consultáu'l 11 de febreru de 2018.
  15. KSC, Lynda Warnock:. «NASA - STS-98» (inglés). Consultáu'l 11 de febreru de 2018.

Enllaces esternos editar