Matrimoniu civil ye'l matrimoniu que se contraer, formaliza ya inscribe ante les autoridaes civiles (rexistru civil, alministración pública, xueces o autoridaes municipales) y non ante les autoridaes relixoses, nin siguiendo'l ritu d'una relixón (matrimoniu relixosu).

Un matrimoniu civil nel sieglu XIX en Suiza. (Albert Anker, 1887).

Sicasí, el matrimoniu civil nun esclúi necesariamente'l matrimoniu relixosu, y, ello ye qu'en numberosos sistemes xurídicos, en casu de contraer un matrimoniu relixosu, el matrimoniu civil tien llugar de forma simultánea a ésti.

En dellos países la institución del matrimoniu civil respuende a una voluntá de dixebrar la institución del matrimoniu de la influencia de les instituciones relixoses, inscribiéndose asina nel movimientu de separación d'Ilesia y Estáu o llaicismu, qu'empieza nel sieglu XVIII.

Na ceremonia de matrimoniu civil la novia nun suel usar el so típicu Vistíu de novia vistíu con esi envís a diferencia de la del matrimoniu relixosu.

Matrimoniu civil per país editar

España editar

N'España el matrimoniu civil tuvo prohibíu dende 1564 a 1931, siendo'l matrimoniu relixosu l'únicu consideráu llexítimu, cola esceición del periodu entendíu ente 1870 y 1875, nel que tuvo llugar la Primer República (1873). Mientres la Segunda República, de 1931 a 1939, col establecimientu de l'aconfesionalidad del Estáu, adoptóse un sistema de matrimoniu civil obligatoriu.

En 1939, col franquismu, consideráronse nulos los matrimonios civiles que tuvieren llugar mientres el periodu republicanu, y el matrimoniu civil solamente pasó a almitise en casu de que los dos contrayentes fueren d'una relixón distinta de la católica o fixeren apostasía.[1][2]

Cola constitución de 1978, qu'establez de nuevu la aconfesionalidad del Estáu, dexó de ser necesariu certificar l'abandonu de la Ilesia pa poder contraer matrimoniu civil.

En 2009 los matrimonios civiles superaron, per primer vegada na historia d'España, a los relixosos: 94.993 bodes civiles frente a 80.174 bodes pol ritu católicu. Un fenómenu pareyu a la secularización de la sociedá y que s'asitia nel contestu de los cambeos sociales de la familia.[3]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Casase por "lo civil" n'España, Lola Galán, El País, 19 de marzu de 1977.
  2. Evolucion histórica del sistema matrimonial español, José María Rives Gilabert y Antonio Pablo Rives Seva, ochobre de 2001, Noticies Xurídiques
  3. Les bodes fuxen del altar editorial=El País. 8 de xunetu de 2010. https://elpais.com/diario/2010/07/08/sociedad/1278540001_850215.html. 
 
Artículu de traducción automática a partir de "Matrimonio civil" que necesita revisión. Quita l'avisu cuando tea correxíu.